Entre amics

Desirée Bela-Lobedde: “M’agraden les amistats que diuen les coses clares”

L'activista i la seva amiga Maite es donen suport mutu, queden per sopar i van al teatre i al cinema juntes. També intercanvien lectures

Fa uns mesos, l’activista Desirée Bela-Lobedde va trobar una fotografia del dia que va fer tres anys. No té cap record d’aquell aniversari, esclar, però va ser agradable descobrir que la seva amiga Maite ja era a la seva vida. “Ens coneixem des de molt petites, però hem tingut moltes anades i vingudes i no ha sigut fins fa un parell d’anys que realment ens hem retrobat”, explica, arran que totes dues se separessin de les seves parelles i comencessin una nova etapa. “Abans, si ens veiem pel carrer sempre ens aturàvem i ens saludàvem, però no era com ara, que parlem cada dia”, detalla.

A la infància, recorda, el que les va unir va ser el vincle entre les seves famílies. “El seu pare i els meus pares són paisans, de Guinea Equatorial, i el pare de la Maite, igual que la meva mare, va ser una de les primeres persones negres que es van instal·lar a Vilanova i la Geltrú”. Es veien, doncs, en el marc de les trobades familiars, ja que anaven a cursos i escoles diferents. Més endavant, quan van començar a estudiar a la universitat, es trobaven a l’estiu i quedaven per fer trenes juntes, per treure’s “alguns calerons”.

Des de fa un parell d’anys, explica Bela-Lobedde, la relació ha evolucionat i s’ha fet més profunda. S’han vist plorar, en persona i per telèfon, i també han compartit riures i copes de vi al sortir de la feina. Es donen suport mutu, queden per sopar -soles o acompanyades dels seus fills- i van al teatre i al cinema juntes. També intercanvien lectures. Últimament les dues han llegit Americanah, El peligro de la historia única i Estimada Ijeawele: manifest feminista en quinze consells, totes tres obres de l’autora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. “Així doncs, en lloc d’ensenyar la Chizalum a caure bé, ensenya-li a ser honesta. I amable. I valenta. Anima-la a dir el que vulgui, a dir allò que pensa de debò [...]. Digue-li que si qualsevol cosa la fa sentir incòmoda, que ho digui, que alci la veu, que cridi”, diu Adichie en aquest últim llibre.

Tant Bela-Lobedde com la seva amiga Maite són de dir les veritats, de queixar-se i cridar quan alguna cosa no els agrada. “De la Maite n’admiro molt la lleialtat, i també la vehemència. Diu les coses molt clares, i això és una qualitat que m’agrada molt. A més, és molt divertida”, assegura l’activista. Quan l’any passat Bela-Lobedde va publicar el seu llibre Ser mujer negra en España (Penguin Random House), una de les persones a les quals el va dedicar va ser a la seva amiga Maite: “A la Maite -diu la dedicatòria-, per l’amor, malgrat les anades i les vingudes”.