ENTRE AMICS

Eva Armisén: “D’amics en tinc pocs, però els que tinc són els millors”

La pintora va conèixer el seu amic Fer González quan, amb 18 anys, es va traslladar de Saragossa a Barcelona per estudiar belles arts

La pintora Eva Armisén va conèixer el seu amic Fer González quan, amb 18 anys, es va traslladar de Saragossa a Barcelona per estudiar belles arts. González anava un curs per davant i va ser una amiga en comú qui els va presentar. “La veritat és que no tinc records d’ell a la facultat perquè no coincidíem a les classes, però sí que recordo les nits de sortir, anàvem al Karma i a la Universal, i a tots els llocs que es portaven en aquella època”.

Durant aquells primers anys d’amistat, l’art encara no era una part fonamental de la seva relació, com ho és ara. “Ara m’adono que tenim moltes coses en comú, i una manera semblant de veure les coses, però aleshores hi connectava perquè reia amb ell. Era molt divertit, coneixia Barcelona molt més que jo i em descobria la ciutat”.

Amb el temps l’amistat va continuar i, tot i que hi va haver “alguns parèntesis, mai no van ser llargs”. Aviat van començar a treballar junts en alguns projectes artístics. Durant dos anys van col·laborar amb Marc Parrot i el seu Chaval de la Peca, i quan Armisén va començar a treballar més en l’àmbit de l’estampació, González es va convertir en el seu “estampador oficial”. “M’agrada molt treballar amb ell, i estar amb ell, perquè sap captar molt bé com em sento. Hi ha dies que ens veiem i estem treballant i no obrim la boca. Sap respectar els silencis i els estats d’ànim. Suposo que t’has de conèixer molt bé per interpretar aquestes coses, i ell em coneix molt bé”, diu Armisén, i destaca del seu amic que és “un home molt sensible, intel·ligent i amb un sentit de l’humor molt fi”. “Com a amic és molt lleial, i la seva manera de veure el món i com interpreta les coses també m’agrada. És molt bona persona i, després de tants anys de relació, mai li he vist ni un sol gest mesquí, i això em sembla extraordinari”.

Tots dos, a més, comparteixen una sensibilitat similar, tot i que tenen “gustos diferents”. “En Fer i jo tenim moltes converses sobre coses boniques, sobre espais que ens interessen i ens agraden, i pot ser pintura o poden ser paisatges. Quan veiem coses que ens agraden ens ho diem, i en aquest sentit tinc una relació amb ell que no tinc amb ningú més, és estètica i és d’emocions”, reflexiona l’artista.

D’una amistat, Armisén diu que en valora que puguis sentir-te “tranquil·la i segura”. “M’agrada saber que puc parlar de tot, que no em sentiré interrogada ni forçada a fer coses que no em surtin de manera natural. A mi em costa trobar aquesta sensació de relax, i de no haver d’estar mesurant, però amb els meus amics la tinc”, diu, i conclou: “D’amics en tinc pocs, però els que tinc són els millors”.