La floridura tòxica persegueix Brad Pitt fins als tribunals

BarcelonaSembla broma, però no ho és. La floridura tòxica que va aparèixer a les cases que l'ONG de Brad Pitt va construir a Nova Orleans després de l'huracà Katrina portarà l'actor als tribunals. Malgrat que l'exmarit d'Angelina Jolie ha fet de tot per lliurar-se'n, aquesta setmana hem sabut que això no li serà possible i que li tocarà testificar en una causa en la qual els demandants li reclamen a ell i a la seva entitat solidària més de 20 milions de dòlars pels efectes de salut adversos que els han produït aquestes cases defectuoses, que ell va promocionar a so de bombo i platerets davant les càmeres de tot el món l'any 2006. Quan va començar la polèmica, semblava que tot quedaria completament diluït pel pas del temps i per bons advocats, però com va dir Mateu Montsolís a la seva inoblidable germana Eulàlia a Nissaga de poder: "El passat sempre torna, Eulàlia".

A l'humil districte de Lower Ninth Ward de Nova Orleans, l'actor hi va construir una promoció de 150 cases per donar aixopluc a les persones que havien perdut la llar el 2005 per culpa de l'huracà Katrina, el desastre natural més costós de la història dels EUA i el cinquè més mortífer del país nord-americà del qual es té constància. Aleshores, la iniciativa de l'ONG de l'actor va ser molt aplaudida pels mitjans i per les autoritats. De fet, durant aquella crisi, hi ha imatges seves amb altres càrrecs polítics, en les quals es passejaven per la zona i arribaven a acords per aixecar aquesta promoció de cases –tan mal construïdes– a través de la fundació de l'actor, que es deia ni més ni menys que Make it right (Fem-ho bé). Que cruel és el naming a vegades...

Demanda col·lectiva

Les famílies que ho havien perdut tot amb l'huracà es van instal·lar a les seves noves llars i tot semblava estar en ordre fins que, el 2018, una família va presentar la primera demanda contra Pitt, al qual reclamaven que es fes càrrec de les reparacions que necessitava casa seva perquè hi desaparegués la "floridura tòxica i els alts nivells de CO₂" que hi havia, coses que suposadament els havien provocat problemes de salut. Poc es devia pensar aleshores el protagonista d'El curiós cas de Benjamin Button que el seu problema amb els afectats pel Katrina, lluny d'envellir i morir, li passaria el mateix que a ell a la pel·lícula i només faria que rejovenir i estar cada cop més viu en l'agenda mediàtica.

Ara com ara, aquella primera demanda s'ha convertit en una demanda col·lectiva en la qual els afectats acusen Pitt i la seva organització benèfica de frau, incompliment de contracte i pràctiques comercials deslleials per la construcció deficient d'unes cases que, en origen, es venien com ecològicament sostenibles. El conflicte no ha fet més que escalar fins a arribar al tribunal federal i, al llarg del camí, Pitt ja ha patit algunes derrotes. La més important va ser quan un jutjat va ordenar Make It Right el lliurament de 100.000 documents confidencials, entre els quals hi havia registres financers i correus interns.

Imprescindible per a Hollywood

L'altra gran derrota per a l'actor ha estat no haver-se pogut escapar de passar pel judici, cosa que ha intentat per totes les vies. Els seus advocats han arribat a argumentar que la seva atapeïda agenda cinematogràfica li impedia participar en el judici i que una absència laboral seva podria causar problemes financers i logístics als estudis de Hollywood per als quals treballa. Com era d'esperar, l'intent no va prosperar. Un jutge va rebutjar la seva sol·licitud i haurà de passar pel banc del tribunal i per la pena del telenotícies.

Després d'haver superat per fi la interminable guerra judicial contra la seva exdona pel divorci milionari que els enfrontava –i haver començat de nou amb una nova nòvia molt més jove que ell–, ara li ha sortit com un bolet aquesta causa que molts ja donaven per morta. Una vegada més, Pitt passarà d'heroi a dimoni davant d'una opinió pública que –miraculosament...– ja li va perdonar les terribles acusacions de violència masclista fetes per Jolie durant el seu traumàtic plet de separació.

Poc es devia pensar Pitt el dia que va portar Frank Gehry a Nova Orleans per ajudar a reconstruir la zona en la qual la imatge de l'actor acabaria tan enfosquida. La comunitat d'afectats el van rebre aleshores com un salvador, però passats gairebé vint anys, s'ha convertit en el culpable de tots els seus mals. Segons Arch Daily, Pitt es va gastar 24 milions de dòlars a finançar les cases de les persones que ara el demanden per 20 milions més. Serà interessant escoltar el seu testimoni al judici per veure si es volia fer una foto meravellosa a meitat de preu o si, realment, a qui van prendre el pèl va ser a ell les persones que li van vendre un projecte més tòxic per a la seva imatge que la floridura que ha sortit a les cases.

Fracàs en la vida civil

Qui tampoc està d'enhorabona per la seva faceta solidària és el príncep Enric, a qui la vida dins la monarquia li anava malament però al qual cada dia tenim més clar que la vida fora de palau encara li va pitjor. El fill del rei Carles III va abandonar la família reial britànica per emprendre al costat de Meghan Markle una aventura altruista al marge de la Corona sota el nom de Sussex Royal, un nom que aviat va desaparèixer de tot arreu perquè des de palau li van dir que de royal ell ja no en tenia res. Malgrat aquell primer fracàs, el fill de Lady Di va voler seguir amb algunes de les seves iniciatives solidàries prèvies malgrat fos com a particular. Una de les elegides va ser la que el va unir amb el príncep Seeiso de Lesoto per combatre la sida i la fam infantils al sud d'Àfrica, una causa que la seva mare va posar sota els focus del món sencer i que ell volia continuar.

Aquell projecte que Enric va voler heretar es va concretar en una fundació anomenada Sentebale, que ara és notícia per l'enrenou que s'ha format a dins. La presidenta, Sophie Chandauka, ha fet públic que en aquest organisme benèfic hi impera el racisme, l'assetjament i la misogínia. Davant d'aquesta greu acusació, els membres de la junta han deixat l'organisme, que a hores d'ara ha comunicat que viu una reestructuració. Enric, entre aquests dos bàndols, no ha triat el de la presidenta i ha dimitit de l'ens públicament via comunicat en solidaritat amb els membres de la junta contraris a Chandauka.

Evidentment, aquest projecte era altament simbòlic per al príncep, ja que li permetia emmirallar-se amb Diana de Gal·les. De fet, juntament amb els jocs per a veterans i ferits de guerra Invictus, aquesta era de les poques iniciatives que el feien estar d'actualitat per alguna cosa que no sigui fer el clown per a Netflix per poder seguir vivint una vida de luxe ara que ja no cobra de la Corona. Suposo que quan es té poc costum de tenir cura de les coses perquè sempre hi ha hagut algú que s'encarrega de fer-t'ho tot, res és susceptible d'acabar sortint bé. Ni els fitxatges, ni la gestió diària, ni finalment complir els objectius previstos... Una llàstima sobretot per als nens d'aquella regió, que si és per Enric es quedaran com estaven. Esquitxar el llegat de Diana de Gal·les és com embrutar l'últim racó de màgia que quedava a la corona britànica. Per acabar fent això, més hauria valgut que se centrés al 100% en Netflix. Almenys el record de la seva mare s'hauria mantingut intacte.