“A casa m’han inculcat que si t’has esforçat durant l’any, el mínim que es pot fer és gaudir d’unes bones vacances”

BarcelonaEn Marc Balcells, director del grau en Criminologia de la UOC, i autor d’Arqueomàfia: Els lladres de tombes, reconeix que té una relació agredolça amb l’estiu perquè es un moment crític a la feina: “M’haig de mentalitzar i preparar molt bé, però sempre fracasso. És època d’exàmens, correccions, revisions, actes acadèmics, congressos, i arribo a les vacances esgotat”. Lamenta que pateix la maledicció del profe, només pot fer vacances a l’agost, amb la calor i els preus de l’estiu. Durant l’any, en Marc i la seva parella fan algun viatge, però és a l’estiu quan fan el gran viatge, una idea que és herència del seu pare. Pastisser de professió, es llevava tot l’any a les 5 del matí, treballant quan tothom estava de festa: la nit de reis, per Pasqua i els dies previs, Sant Joan… però a l’estiu no reparava en les despeses. “Ell era feliç portant tota la família a viatjar”, recorda.

Van passar els estius dels vuitanta a xalets amb piscina a la costa, fins al 1989 quan va arribar el canvi. A partir de llavors, les vacances van ser a l’estranger, els Estats Units i el Canadà com a primeres destinacions, i després va ser el sud-est asiàtic i Egipte. “A casa m’han inculcat que si t’has esforçat durant l’any, el mínim que es pot fer és gaudir d’unes bones vacances”, explica content. No necessita anar a hotels de 5 estrelles ni té problemes per estar-se a una pensió senzilla, però vol poder fer el viatge: “Em fa il·lusió i em connecta amb el meu pare i el meu jo nen”. 

Entre tots aquests viatges amb la família hi ha l’estiu de la seva vida, el primer gran viatge, als Estats Units i al Canadà, quan tenia nou anys: “Recordo estar al peu de les torres bessones, mirar cap amunt i pensar que era la cosa més marciana que havia vist mai. Disney World també va ser espectacular, amb el Mickey i el Pluto al meu costat, eren tan reals!”. Van ser tres setmanes que van donar per molt, Nova York, el Canadà i tres parcs d’atraccions a Florida.

D’aquelles aventures familiars, conserva l’actitud amb què marxa, sempre amb ulls de nen, amb il·lusió i predisposat a deixar-se sorprendre. Agraeix qualsevol oportunitat per sortir amb la parella, encara que siguin llocs on ell ja ha estat: “No m’importa repetir i soc de viatge lent, m’agrada anar relaxat i em nego a creure que no tornaré al Japó, Indonèsia o Califòrnia”. Gaudeix estant fora, immers en una altra cultura, tornant a la cosa més primigènia dels viatges, la curiositat i l’exploració, net de preocupacions, tenir la possibilitat de tornar a estar connectat amb ell mateix, i tenir temps de qualitat amb la parella: "Després t’adones que en el dia a dia se’t fa difícil conciliar o estar amb amics".