Cristina Brondo: "Rescatava capgrossos i, molts cops, es feien granotes enormes"

Barcelona"Era la persona més feliç del món. Em sentia molt lliure i connectada amb la natura". Els millors estius de l'actriu Cristina Brondo van tenir lloc al càmping de Vilallonga de Ter dels 4 als 11 anys, i també hi passava els hiverns. Primer, hi anaven en tenda de campanya, i quan van veure que això dels càmpings els agradava, es van comprar una caravana. Però ella només hi feia cap per esmorzar, dinar i sopar. La resta del dia voltava amb la colla que havia conegut allà amb aquella llibertat que li encantava. "Els meus pares estaven tranquils i jo sentia que podia anar sola per tot arreu. Menjàvem quan teníem gana. Jugàvem quan volíem jugar", comparteix. Una sensació que va desaparèixer quan van traslladar el lloc d'estiueig a la Costa Brava: "No em deixaven tan lliure i, tot i que tenia el mar a prop, no era el mateix. Em va costar trobar el meu espai".

El riu era l'escenari preferit de l'actriu, que podeu escoltar a la secció de teatre de L'Entrellat a Ràdio 4. "Un dels moments que sempre recordo i que m'emociona és quan anava sola a jugar al riu. Rescatava capgrossos que quedaven en basses estancades. Després intentava que creixessin i, molts cops, es feien granotes enormes", relata. Sovint, durant les seves aventures, s'entrebancava amb alguna pedra i acabava xopa. "Recordo que un cop la meva mare, després de canviar-me la muda tres cops, em va dir que si em tornava a mullar m’hauria de posar el pijama". Evidentment, es va tornar a mullar. "Suposo que el que volia ma mare era que em posés el pijama i ja no em mogués de la caravana per no emprenyar més", exclama divertida.

Si no era al riu, es refrescava a la piscina. Ara bé, a les faldes de Vallter 2000, l'aigua estava tan glaçada que els visitants necessitaven 10 minuts d'adaptació per ficar-s'hi. L'excepció era el seu avi Pepito, que s'hi llançava de cap, entre les exclamacions de la resta de banyistes: "Tota la piscina feia: «Ai, mare, que un dia li agafarà un col·lapse!»" Amb ell i la iaia Montse passava la setmana, tot esperant que els seus pares, que treballaven, arribessin el cap de setmana. Ara hi torna amb els seus fills almenys una setmana a l'any i, actualment, qui caça animalons és el petit. "Li encanta caçar sargantanes com a mi. És molt gratificant fer-ho ara amb ell. M'agrada que tinguin aquest contacte amb la natura i que puguin estar badant i jugant, que estiguem en un lloc amb tant d'oxigen, i fora de la ciutat i el poble. És un lloc amb molta pau".