“El que et passa de petit ho acabes estimant molt de gran”

BarcelonaEls gorgs de la riera de Merlès actualment estan massificats i fins i tot s'hi ha restringit el pas. "Ara només es pot aparcar en segons quins llocs i la gent ha de caminar molt de tros per poder arribar-hi. És l'única manera de poder preservar aquests espais", es lamenta Imma Puigcorbé, una de les cares visibles de Revolta Pagesa. Aquest és l'escenari del seu millor record d'estiu, però ja no és el que era: "Ara em costa anar-hi perquè sé què m'hi trobaré. Abans, aquests espais eren molt de la gent que vivia allà i amb les xarxes socials han perdut l'encant que tenien".

A la foto que comparteix amb l'ARA, ella té 8 anys, i està al centre d'un munt de nens i nenes de totes les edats, que formaven el grup de l'escola d'estiu de les Llosses (Ripollès), que es feia a l'ajuntament del poble, una masia aïllada envoltada de muntanya. Hi anava cada any durant el juliol i l'agost: durant el matí feien quadern d'estiu i al migdia sortien a fer activitats a fora. La seva preferida era la sortida aquàtica a la riera. "Quan érem petits, estava ple de crancs, de barbs, de sabaters. Era una riera verge i estàvem sols, només amb alguns banyistes que eren veïns", apunta. La dinàmica era totalment diferent de la seva realitat durant el curs en una escola concertada força estricta i amb classes magistrals.

De vegades, els més grans feien excursions d'amagat dels professors i, un dia, es van trobar un esquelet de vaca mig enterrat en un rierol sec. "No se'ns va acudir res més que anar a l'ajuntament a agafar les pales que hi havia, unes pales que eren per treure neu, d'alumini. Doncs ens vam carregar les pales", exclama. Una anècdota que es va acabar amb el càstig de recollir totes les pedres del jardí de l'ajuntament: "Sempre me'n recordaré".

Puigcorbé gaudia molt d'aquestes incursions en la natura. "Ens ho passàvem tan bé anant a buscar esquelets de vaques. Recordo que hi havia un sorral on les sargantanes ponien ous. Els posàvem en pots i ens naixien les sargantanes petites. Era tota una aventura d'allò més salvatge", relata amb entusiasme. Com a pagesa i veterinària, ja apuntava maneres. "Viure una infància en contacte amb la natura fa que les persones l'acabin estimant. El que et passa de petit ho acabes estimant molt de gran. Els primers anys de la nostra vida el que fem i deixem de fer ens marca per sempre. Aquest fer al costat d'arbres, d'animals, de gorgs, de basses, m'han forjat la identitat", diu amb el seu fill de quatre mesos als braços. El petit ja està immers en aquest món rural, a Begudà (Garrotxa), on viuen en una masia. "Crec que és vital per ser un adult funcional que sàpiga d'on venen les seves arrels, d'on ve el que menges, el perquè de les coses, saber com és de fràgil la natura... Això és molt important d'aprendre, és la base de tot plegat abans de fer servir un mòbil, un ordinador o una Nintendo".