"És l'estrella més gran del cinema actual, però la gent encara no ho sap"

Los AngelesFins i tot abans de convertir-se en l'eix central d'un nou univers de superherois, David Corenswet (Filadèlfia, 1993) s'enorgullia de ser una persona fiable. “No sé si soc un bon actor, en el sentit que veig la gent a la pantalla i penso: «Aquest és un bon actor»”, diu. Però el que sí que sap és que la gent pot comptar amb ell. És una reputació que s'ha guanyat des que era actor infantil. Una vegada va dir el text amb tanta eficàcia durant el rodatge d'un anunci que l'equip va poder anar-se'n a casa més aviat. “Vull que la gent senti que cada dia que el meu nom aparegui a la llista de rodatge serà un dia millor, una mica més fàcil i potser més satisfactori”, assegura.

La fiabilitat de Corenswet s'està posant a prova ara, perquè l'actor és Superman en la nova versió de James Gunn que es va estrenar als cinemes la setmana passada. És un nou intent de la galàxia DC, ara DC Studios, per seguir el ritme a l'univers cinematogràfic de Marvel després d'alguns èxits (Wonder Woman, L'home d'acer) i un munt de fracassos estrepitosos (La Lliga de la Justícia, The Flash i Shazam! La fúria dels déus). Warner confia que Gunn, contractat per codirigir DC Studios després de dirigir la trilogia Guardians de la Galàxia de Marvel, pugui retornar l'esplendor a la franquícia de superherois. El futur de DC, inclosa Supergirl: woman of tomorrow, que s'estrenarà l'any que ve, depèn en gran manera de com d'alt pugui volar Superman. De moment, l'enlairament és prometedor perquè ha liderat la taquilla als Estats Units.

Si la nova versió de Gunn és la base d'un ambiciós pla per revitalitzar DC, llavors Corenswet n'és la clau de volta. La seva interpretació del personatge no podria ser més diferent del Superman sorrut que va encarnar Henry Cavill en les últimes pel·lícules. La versió de Corenswet és un personatge alegre i bondadós que veu el millor de tots, evita el llenguatge groller i està tan dedicat a fer el que cal que, en una caòtica escena d'acció, fins i tot s'afanya a salvar un pobre esquirol de ser aixafat.

Però no es tracta d'un bon minyó avorrit: Corenswet aporta molt d'encant i humor a la interpretació i, durant les tibants converses entre Superman i Lois Lane (Rachel Brosnahan), mostra l'aflicció que pot arribar a sentir el personatge quan les seves bones intencions no sol·licitades tenen repercussions en el món real. “Sovint, en els mitjans de comunicació, Superman ha estat un personatge perfectament blanc, sense personalitat. I aquest no és en cap cas el Superman del David”, diu Gunn.

Vaig conèixer David Corenswet a finals de juny, després que aterrés a Los Angeles un cop acabats els primers compromisos promocionals a Manila i Rio de Janeiro. Havia anat directament de l'aeroport al programa de Jimmy Kimmel. L'endemà em va dir que l'atapeïda agenda el tenia tan desorientat que, si algú li hagués dit que havia passat els últims tres dies a Los Angeles, s'ho hauria cregut. Així i tot, si Corenswet estava esgotat, no ho va demostrar. L'actor, d'1,93 m d'alçada, em va saludar amb una ferma encaixada, amb els ulls blau fosc brillants i la veu greu i ressonant. Durant la següent hora es va mostrar encantadorament directe, parlant amb una claredat constant que rares vegades es veia entelada per algun “eh” o “hum” errant.

El primer paper protagonista important de Corenswet va ser a la sèrie de Ryan Murphy Hollywood, ambientada en l'edat d'or de la indústria cinematogràfica (molt apropiat, ja que a l'actor li agraden més les pel·lícules clàssiques de TCM que TikTok). De fet, l'aire d'home fora del seu temps de Corenswet té molt en comú amb el seu personatge. “S'assembla molt a Superman, en el sentit que sembla molt seriós i estrany, més com un extraterrestre del que un pensaria”, diu Gunn. 

L'estrella més gran del cinema actual, segons James Gunn

Encara que un esperaria que un actor emergent a punt de fer un salt important en la carrera visqués a Los Angeles o Nova York, Corenswet va tornar als afores de Filadèlfia, on va créixer. S'hi va instal·lar per formar una família amb la seva esposa, l'actriu Julia Best Warner, i espera que continuar vivint lluny dels focus l'ajudi a tocar de peus a terra en els pròxims mesos. ¿I si comença a ser reconegut quan va al supermercat? “Ja veurem què passa. Potser em compro unes ulleres de Groucho Marx i un bigoti per sortir al carrer”, fa broma.

Gunn preveu que és inevitable que la fama de l'actor creixi exponencialment. “Crec que és l'estrella més gran del cinema actual, però la gent encara no ho sap”, assegura el director. Altres persones que coneixen Corenswet des de fa molt de temps han tingut un pressentiment similar. El seu representant era assistent de l'equip de Henry Cavill quan l'actor britànic va aconseguir el paper de Superman a L'home d'acer, i des del principi va intuir el mateix potencial en Corenswet: cada vegada que presentava el jove actor a figures de la indústria, deia de broma que Corenswet era l'home ideal per interpretar Superman si alguna vegada es feia una nova versió de la saga. “No em vaig fer il·lusions mai, però sempre hi havia una lluentor en els ulls del meu representant”, diu l'actor. Una lluentor que va ser especialment brillant quan James Gunn es va fer càrrec de DC Studios i va anunciar que Superman seria el seu següent gran projecte. Així i tot, els anys d'expectatives van afegir una pressió immensa a l'audició de Corenswet: "Li vaig dir a la meva esposa: «Hi ha una cosa trista en tot això: mentre no feien una nova versió de Superman, era divertit somiar-hi, però ara faré l'audició i no aconseguiré el paper»".

Aleshores Gunn no era gaire optimista sobre la possibilitat de trobar l'actor adient per fer de Superman. Recordava com havia estat de complicada la cerca del repartiment per a Guardians de la Galàxia: centenars d'actors van fer audicions per interpretar Star-Lord fins que Chris Pratt finalment va convèncer el director. Gunn va advertir al codirector de DC Studios, Peter Safran, que no tiraria endavant Superman si no trobaven l'home adequat per encarnar-lo. “I no estava segur que aquesta persona existís”, va reconèixer Gunn.

Per preparar l'audició –una llarga escena en la qual Lois entrevista Superman–, Corenswet va llegir l'escena amb la seva esposa i va intentar no imitar un superheroi, sinó utilitzar l'encant clàssic d'actors com Jimmy Stewart o Cary Grant. Més tard, es va penedir d'aquesta elecció: “Vaig pensar: «Estic interpretant una cosa que no hi és, a l'escena». Però, com a actor, he fet milers d'audicions i una cosa que aprens és a deixar de banda el desig de donar-los el que volen. Quan tens la sort de veure alguna cosa en l'escena, una elecció, un angle, cal agafar-s'hi i fer-ho amb tota la determinació”, diu Corenswet. Va enviar la cinta i va intentar oblidar l'assumpte, donant per fet que li donarien el paper a un altre. Però mentre rodava un petit paper a Twisters un mes després, es va assabentar que, gràcies a la seva cinta, s'havia convertit en un dels tres finalistes per interpretar Superman. Dos d'ells eren britànics: l'actor de teatre Tom Brittney i Nicolas Hoult, el més conegut, que més tard seria triat per fer de Lex Luthor. Així i tot, Corenswet va pensar que ser l'únic candidat nord-americà podria ajudar-lo: “Esperava que hi hagués cert sentiment que Superman havia de tornar al seu país d'origen”.

Li van donar el guió i tres setmanes per preparar-se per a una prova de càmera. Per passar a la fase final del càsting també havia de signar un contracte en el qual es comprometia a acceptar el paper si l'hi oferien. El guió de Gunn va espantar una mica Corenswet, perquè era molt diferent de tot el que havia vist abans: tan sols en els primers 10 minuts apareixien un supergos amb capa i un quartet d'assistents robòtics. A més, i si la pel·lícula tenia tant d'èxit que ningú podia pensar en ell com res més que no fos Superman? “Per a aquesta resposta sempre recorro al gran Christopher Reeve, que va dir en una entrevista alguna cosa així com: «Si aquest és l'únic paper que he d'interpretar en tota la meva vida, serà un gran honor tenir un personatge tan impactant i ric com a únic company»”.

Al final, Corenswet i la seva esposa, que acabava de quedar-se embarassada, van decidir arriscar-se. Per a la prova de càmera, es va escapar discretament de Twisters i va volar a Los Angeles, on es va posar l'antic vestit de Superman de Cavill per a una prova de vestuari. El seu equip el va animar a fer-se una selfie d'amagat, però la va descartar perquè va pensar que seria millor per al seu karma ser prudent i seguir les regles.

Van passar bona part del matí fent la prova amb Emma Mackey, una altra actriu en la contesa per al paper de Lois Lane. Gunn va parar i va reiniciar l'escena diverses vegades, oferint noves indicacions després d'unes poques línies. Això podria haver desanimat altres actors, però a Corenswet, amb la seva formació teatral, li va donar energia, ja que li recordava el primer assaig d'una obra de teatre. “Ja no era una avaluació. Era feina, i m'encanta treballar”, diu. Tot seguit es va fer una prova d'acrobàcies en la qual Corenswet va ser suspès amb cables. Quan un dels especialistes li va murmurar a cau d'orella “semblaves Superman, aquí enfilat”, va sentir una alenada de confiança. “Al final del dia, el David era l'únic que funcionava. Hi havia altres actors molt bons. Però Superman era el David”, recorda Gunn.

Gairebé tot va canviar durant l'any següent, en què Corenswet va entrenar-se sis dies a la setmana per guanyar múscul. Després, quan va començar a rodar Superman, va néixer la seva filla. "Anava a la feina i interpretava Superman. Després tornava a casa, m'escopien, canviava bolquers, em despertava a les 2 de la matinada i intentava cuidar tan bé com era possible la meva dona", recorda.

Ara, quan la gent del cinema li adverteix que les coses estan a punt de posar-se difícils, ell es mostra escèptic. La vida familiar continua fent que toqui de peus a terra. Continuaré canviant bolquers –diu–. Continuaré preparant l'esmorzar i frustrant-me quan la meva companyia d'assegurances em cobri una quantitat equivocada o quan s'espatlli el cotxe i hagi d'arreglar-lo". Somriu i afegeix: “Però, sobretot, el que penso és tornar a casa per estar amb la meva filla”.

Una setmana i mitja més tard, quan vaig veure per primera vegada Corenswet a la festa posterior a l'estrena de Superman a Los Angeles, ell estava agenollat, absort en una conversa amb un nen que portava una capa de Superman lligada a la cadira de rodes. Més tard vaig observar des de la distància com Corenswet s'acostava a dos cambrers per donar-los les gràcies personalment. Finalment, m'hi vaig acostar per saludar-ho i ell em va rebre amb una càlida abraçada fraternal. Em va dir que acabava de veure Superman per primera vegada. Encara que alguns dels seus companys de repartiment havien decidit veure la pel·lícula setmanes abans, Corenswet va pensar que, ja que es tractava del projecte més important que havia liderat fins aleshores, per què no viure l'experiència per primera vegada en l'estrena? “M'alegro d'haver esperat. Si l'hagués vist abans, potser m'hauria sentit més cohibit i menys com em vaig sentir la nit de l'estrena, amb el mateix esperit del públic que aplaudia i animava Superman”, diu.

Ho descriu com si hagués vist una cosa totalment aliena a la seva pròpia interpretació; en certa manera, sembla com si Clark Kent estigués escrivint sobre Superman per a The Daily Planet. Corenswet assenteix quan l'hi comento. “Això és el que intento fer, observar el personatge. I Superman és més gran que qualsevol actor que l'interpreti”, assegura. Em recorda el que Corenswet va dir quan ens vam conèixer: “Sincerament, si aquest és l'últim paper que interpretaré en la meva vida, només puc dir que em sento molt honorat i agraït de ser jo”.

© The New York Times