Un Superman ‘woke’ i pro-Palestina? L’Home d’Acer més polític i comiquer emprenya el trumpisme

BarcelonaLa patata més calenta de Hollywood arriba als cinemes. Poques vegades s’han posat tantes expectatives en una pel·lícula com el nou Superman de James Gunn, reinici del projecte superheroic de Warner que ha costat 190 milions i està obligat a recaptar-ne més de 600 per ser profitós. L’experiència de Gunn en el cinema superheroic és un grau i el director de Guardians de la Galàxia confronta la gravetat de Zack Snyder, l’anterior arquitecte de l’univers cinematogràfic DC, amb una visió més lluminosa de Superman que abraça sense por del ridícul l’imaginari pop dels seus còmics dels anys 50 i 60 –l’anomenada Silver Age–, des dels superrobots de la Fortalesa de la Solitud i els monstres gegants fins a Krypto, el supergosset robaescenes que protagonitza alguns dels millors moments.

El nou Superman va per feina i ens estalvia l’enèsima explicació dels orígens del personatge. Al capdavall, després de vuit pel·lícules, un grapat de sèries i més d’un miler de còmics, qui no coneix la història del nen d’un planeta a punt d’esclatar que envien a la Terra i és adoptat per uns grangers? Així, després de vint-i-cinc anys de pel·lícules sobre superherois, Superman és potser la que millor trasllada al cinema la sensació de començar a llegir in media res una col·lecció i descobrir sobre la marxa els companys de feina de Clark Kent, el magnat alopècic que no el pot ni veure o els superherois amb qui interactua. Ben bé com arribar a la festa en el número 353 de la sèrie.

Un altre encert de la pel·lícula és potenciar la tensió romàntica entre Superman i Lois Lane, que estan en els primers mesos d’una relació sentimental encara per definir. Rachel Brosnahan és una Lois estupenda i aporta l’energia screwball de comèdia clàssica que ja exhibia a The marvelous Mrs. Maisel i David Corenswet és un Superman creïble en la faceta superheroica, però també vulnerable i fins i tot immadur, potser massa i tot, quan perd els papers durant una discussió amb Lois. Ara, no hi ha gaire espai per al Clark Kent reporter maldestre del Daily Planet; en aquest aspecte Christopher Reeve és insuperable.

Un immigrant als Estats Units de Trump?

Els problemes de la pel·lícula són més aviat els típics del gènere. La dificultat per crear escenes d’acció carismàtiques que no semblin intercanviables amb qualsevol altra producció superheroica dels últims anys. El soroll i la fúria dels combats no arriba al paroxisme de L’home d’acer (2013), però déu-n'hi-do. I val a dir que el nou Superman fa seu un aspecte clau del film de Snyder: el focus en la recerca de la pròpia identitat del protagonista, al cap i a la fi un estranger que busca el seu lloc a la terra que l’ha acollit.

No és una idea original: Superman sempre s'ha estudiat com una metàfora de l'experiència migrant; de fet, va ser creat per dos jueus immigrants, Jerry Siegel i Joe Schuster. Però, així i tot, unes declaracions de Gunn recordant que Superman és un immigrant a la Terra i la importància de la bondat en el personatge han bastat per posar en peu de guerra els seguidors de Trump i mitjans afins, que, abans i tot de veure la pel·lícula, han atacat Gunn per haver ofert una “versió woke” de l’heroi. Ja ho diu Superman al film: “Potser l’amabilitat és el nou punk”, una frase 100% Gunn que el director remata al seu estil tancant la pel·lícula amb el tema Punkrocker dels Teddybears cantat per Iggy Pop.

El més curiós és que la polèmica ressona en la trama de la pel·lícula, en què el Lex Luthor encarnat per un Nicholas Hoult cruel i megalòman orquestra una campanya de desprestigi de Superman que apunta al seu origen alienígena. I un altre element interessant del film és que confronta la realitat de la geopolítica internacional i les bones intencions de Superman quan l’heroi va a l'auxili d’un país fictici de l’Orient Mitjà que és envaït per un país veí aliat dels Estats Units i amb un exèrcit infinitament més poderós. Bàsicament, això sí que és punk, Gunn es pregunta què faria Superman si es trobés davant d’un escenari semblant al de la guerra de Gaza, una idea valenta i poc habitual en un blockbuster. I per si n'hi hagués cap dubte, subratlla l'analogia fent que el malvat que defensa els interessos del país invasor s'amagui sota una armadura que recorda la figura del gólem, mite de la tradició hebrea.

Encara que lluny de ser rodona, Superman posa una primera pedra prou sòlida en el nou univers superheroic que prepara Gunn i deixa bones sensacions, tant pel que fa al to lúdic i desacomplexat de la cinta com a dos dels superherois convidats a la festa, el Green Lantern tros d’ase encarnat per Nathan Fillion i el sensacional Mr. Terrific que interpreta Edi Gathegi. Warner s’hi juga molt en la pel·lícula, perquè cada vegada és més a prop l’1 de gener del 2038, el dia en què Superman passarà a ser de domini públic. I és per això que no s’estan de res en la producció, fins al punt d’encarregar el teixit de la icònica capa de Superman a la històrica firma catalana Gratacós.