Lady Penny, una amiga íntima de Felip d'Edimburg

BarcelonaAquesta setmana hem pogut presenciar un acte que feia temps que no es donava: una concentració de cases reials europees en un esdeveniment rellevant d'una d'elles. La pandèmia del coronavirus realment no va entendre de classes socials i es va endur fins i tot la vida dels més privilegiats, la que no canvia mai per cap concepte. Tant és així que ni el duc d'Edimburg no va tenir un funeral a l'altura del que l'oligarquia de privilegiats amb corona de la qual formava part va considerar digne. Per això mateix aquest dimarts es va celebrar a l'abadia de Westminster, a Londres, una missa per homenatjar-lo. És a dir, un funeral regi en diferit.

L'acte va comptar amb l'afegit que els convocants eren la família reial britànica, que quan toquen la campaneta la resta de monarquies del Vell Continent acudeixen veloçment a la crida, com quan els gossos senten el soroll de la corretja de sortir a passejar. Tant és així que a l'acte fúnebre in memoriam de Felip de Grècia i Dinamarca, aka Felip Mountbatten, no hi va faltar ningú. Els reis d'Espanya, Felip VI i Letícia; el rei i la reina de Bèlgica; la reina de Dinamarca; el príncep Albert de Mònaco; la gran duquessa de Luxemburg; el rei i la reina dels Països Baixos, acompanyats de la seva emèrita, i els reis de Suècia van ser alguns dels membres de cases reials presents en aquest servei religiós.

Enmig d'aquest guirigall de majestats, alteses sereníssimes i alteses reials, va haver-hi una gran absència i dues grans assistències. La primera va ser la del net pèl-roig del difunt, Enric d'Anglaterra, que no va travessar l'Atlàntic en un vol comercial –s'ha acabat l'avió pagat pel poble britànic– per acomiadar-se del seu avi en aquest acte tan solemne. El fill petit de Lady Di i la seva dona, Meghan Markle, no van voler compartir abadia amb els seus parents després dels enfrontaments que han tingut des que van abandonar la família reial amb un cop de porta. Potser volien estalviar-se que els miressin fixament als ulls tots els que d'aquí no gaire –la data prevista és enguany– apareixeran retratats a la biografia del fill petit del futur rei britànic, que previsiblement no els deixarà en gaire bon lloc. De fet, segur que no els deixarà en bon lloc. Si no, ¿qui li pagaria una milionada per escriure la seva biografia? Quin interès té la seva limitada trajectòria vital més enllà de les discrepàncies greus amb la seva família?

Els presents a la missa

En el capítol de les assistències, tothom es va fixar en la presència d'Andreu de York, que va entrar a Westminster l'últim, agafant el braç de la seva mare. Això va provocar un xiuxiueig dins d'aquell temple prou sonor perquè els cronistes presents en deixessin constància en els seus respectius mitjans. La reina no va voler deixar passar l'oportunitat de restituir socialment la figura del seu fill preferit, al qual no han condemnat als EUA per abusar d'una menor perquè la monarca ha pagat una morterada a la dona que tres vegades, quan encara no tenia els 18 anys, va ser obligada, presumptament, a mantenir relacions sexuals amb Andreu, 24 anys més gran que ella. Com que no hi ha hagut judici, res s'ha pogut provar i Andreu no és oficialment culpable de res. Per això, després de la bombona d'oxigen social que li va donar la seva mare al funeral davant de mitjans de mig món, és possible que –sense formar part mai més de la família reial, bàsicament, perquè l'hereu no ho permetria– vagi traient el cap en llocs on pugui continuar portant a terme la seva especialitat: fer negocis privats basats en els seus contactes obtinguts per ser una persona pública. Que tot canviï perquè tot segueixi igual.

L'altra gran presència al pseudofuneral va ser molt més discreta. Però no per això menys important. Es tracta de l'aristòcrata Penelope Knatchbull, també coneguda com la comtessa Mountbatten de Birmània, que com passa amb tota la gent molt pija i molt rica i amb molts privilegis, acaba sent coneguda per un nom molt més curt que els dos anteriors: Lady Penny. Mirin si és important a palau que fa just un any quan el funeral del duc d'Edimburg va estar limitat a només 30 assistents, ella va ser elegida entre ells, cosa que no va passar, per exemple, amb els prínceps de Kent, cosins de la reina i habituals a tots els saraus dels Windsor.

Va ser-hi llavors i va repetir ara. I és que des de Buckingham entenen el lligam que la unia amb el difunt consort del Regne Unit. Vestida completament de gris perquè el negre no era obligatori al no ser un enterrament i entrant a Westminster al costat del príncep Kyril de Bulgària, Lady Penny va poder cantar els himnes que Felip va elegir en vida per al seu funeral.

Potser va ser ella, a qui tants mitjans han definit com l'"amiga entranyable" del príncep, la primera que va saber com volia que fos el seu funeral. I és que les imatges de tots dos plegats venen de molt lluny. De fet, es coneixien des que ella tenia 22 anys i era nòvia de Lord Brabourne, fillol del príncep, amb qui compartia el primer cognom. Llavors ell tenia ja 55 anys, però la diferència d'edat no va impedir que estrenyessin vincles, cosa que mai s'ha perdut. Ella es va casar al cap de poc amb Lord Brabourne i hi va tenir dos fills.

La vida sentimental oficial de cadascú va seguir oficialment per cada banda, però la relació no va trencar-se mai. I no se'n van amagar pas. La seva passió compartida per l'esport els ha unit en multitud d'actes i el seu vincle va fer que ella es convertís per al príncep Carles fins i tot en confessora i espatlla sobre la qual plorar. De fet, es va publicar fins i tot que va ser ella qui li deixava la seva casa del barri de Chelsea per trobar-se amb Camil·la –llavors– Parker Bowles. El 2010, quan el marit d'ella va fugir a les Bahames amb una altra dona, Felip va ser un dels seus grans suports.

Uns diran que, si tan profund hagués sigut el seu vincle, no s'haurien deixat veure plegats tan sovint. Altres diran que fent veure que no hi ha res a amagar és com millor es dissimula. Un cop van preguntar a Elisabet II sobre les amistats íntimes del seu marit i ella va dir: "A la seva edat, flirtejar és molt bo per a ell. El manté alegre". Res més a afegir.