Mansions i palaus aquàtics: les luxoses (i polèmiques) vacances dels ‘royals’

BarcelonaL’article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que totes les persones tenen dret al descans. Fins i tot els royals, que tot i que a diferència de la resta de mortals no tenen un període tancat per dies naturals o hàbils, a l’estiu també aprofiten per desaparèixer uns quants dies.

Tot i que solen fer unes vacances privades en què es decanten per destins exòtics dels quals no sol transcendir molta informació, les cases reials europees també tenen unes vacances oficials a les seves residències d’estiu, no exemptes de polèmiques.

Marivent, un regal franquista

El 4 d’agost del 1973, el franquisme va cedir a Joan Carles I i la seva família el palau de Marivent, una balconada sobre el Mediterrani de 33.000 metres quadrats amb vistes úniques a la badia de Palma. “Us preguem, alteses, que accepteu aquesta residència per tal que, en unió de la vostra família reial, podeu gaudir del merescut descans que la nostra bella geografia us ofereix sempre, en la pau fonamentada i consolidada pel nostre Caudillo, que no dubtem que ens la conservareu i que fareu acréixer en un futur”, va dir José Alcover, llavors president de la Diputació de les Balears (actual Consell Insular de Mallorca), segons recull un article a El País.

Dissenyada per l’arquitecte Guillem Forteza per encàrrec del pintor i col·leccionista d’art Joan de Saridakis, aquesta residència mallorquina es va acabar de construir el 1925, i hi va viure l’artista alexandrí d’origen grec amb la seva dona fins a principis dels anys seixanta. Amb la mort de l’artista, la vídua el va donar a la diputació provincial amb la condició que es fes servir com a museu. Més de cinquanta anys després, la Corona espanyola hi continua gaudint de les seves tradicionals vacances estiuenques tot i els escàndols financers o l’abdicació de Joan Carles I.

Moltes de les imatges més icòniques de la família reial tenen com a escenari Marivent i Mallorca, ja que ha estat una de les localitzacions preferides dels Borbons. Les regates de la Copa del Rei, les visites d’altres membres de la reialesa com els prínceps de Gal·les, els passejos amb el vaixell Fortuna, les sortides a la discoteca Club Mar, que llavors era del príncep d’Astúries, o les fotografies d'ell amb Isabel Sartorius. El 2014, Felip VI es va fotografiar als jardins del palau amb Letícia i les seves filles, Elionor i Sofia, la qual cosa va representar el seu primer retrat familiar com a monarques.

Balmoral, el refugi dels Windsor

A la vora del riu Dee, al Parc Nacional de Cairngorms d’Escòcia, hi ha un dels edificis més emblemàtics de la família reial britànica: el castell de Balmoral. Aquest palau, amb més de 20.000 hectàrees de terrenys, ha servit com a lloc de vacances per a set generacions reials.

“Per a mi, Balmoral mai va deixar de ser, senzillament, el paradís; una barreja entre Disney World i una espècie d’arbreda druídica sagrada. Sempre estava massa ocupat pescant, caçant i corrent amunt i avall pels turons per poder apreciar cap error en el feng shui del vell castell”, assegurava el príncep Enric en el seu llibre de memòries.

El duc de Sussex no és l’únic que va ser feliç estiuejant a Escòcia. La reina Victòria s’hi referia com “el meu estimat paradís a les Highlands”. Va ser ella i el seu marit, el príncep Albert, els que van comprar el castell l’any 1852 i van encarregar la construcció d’un nou palau més espaiós que l’original.

Segons diversos biògrafs de la monarquia britànica, una de les activitats que més gaudia Elisabet II en aquesta propietat escocesa era l’anomenada “prova de Balmoral”, un presumpte test que les persones que volien formar part del cercle més proper de la família havien de passar. Segons relata Andrew Morton a la biografia La reina, la primera trobada entre la monarca i Diana Spencer es va produir un estiu a Balmoral. “Tots a la finca sabien el que significava. La jove estava passant el que col·loquialment es coneixia com "la prova de Balmoral" per veure si era la parella apropiada per a la família reial”, relata Morton. L’examen consistia a esbrinar com es desenvolupaven els convidats en situacions en què en l’entorn dels Windsor són normals, però que poden resultar xocants per a una persona de l’exterior: normes de protocol, canvis constants de vestuari o activitats a l’aire lliure.

L’estiu passat, el castell de Balmoral va començar un nou capítol de la seva història, ja que va obrir per primera vegada les portes al públic. Es tracta d’una campanya del rei Carles III per fer més accessibles les residències reials, obrint també l’ala est del palau de Buckingham de Londres, on hi ha el balcó en el qual els Windsor es reuneixen per les accions públiques.

El Pacha III, el tresor dels Grimaldi

Cada estiu, la família reial de Mònaco treu a passejar el Pacha III, l’embarcació que Stéfano Casiraghi va regalar l’any 1989 a la princesa Carolina abans de morir. Un vaixell que combina el nom dels fills que va tenir la parella: Pierre, Andrea i Charlotte. Aquesta embarcació va ser construïda l’any 1936 al Regne Unit i la filla gran de Rainier III de Mònaco i Gràcia Patrícia va invertir uns 3 milions d’euros en la seva restauració afegint aire condicionat, calefacció, aigua calenta i dos lavabos, entre altres comoditats.

Actualment, el clan Grimaldi fa servir aquest vaixell de luxe per viatjar pel Mediterrani i ha estat l’escenari de les històries d’amor dels fills de Carolina.

La controvertida mansió grega dels reis d'Holanda

Tot i que la majoria dels monarques opten per tenir una residència estival dins les fronteres del país que representen, Guillem i Màxima d’Holanda cada estiu es desplacen fins a una luxosa vila grega de 4.000 metres quadrats que l’any 2012 va costar 4,5 milions d’euros. Una adquisició que va ser molt criticada, ja que es va dur a terme en plena crisi econòmica als Països Baixos.

També han rebut denúncies de diverses associacions ecologistes i veïns per la privatització d’una zona de la residència, que fins fa poc era d’ús públic. Els monarques també van rebre nombroses crítiques quan s’hi van traslladar l’any 2020, en el pitjor moment de la pandèmia, i estava prohibit desplaçar-se entre països.

L’escàndol francès de la monarquia belga

Segons la revista Vanity Fair, els reis de Bèlgica fan servir noms falsos cada vegada que necessiten passar desapercebuts a l’estranger. La parella es fa dir “senyor i senyora Legrand”, el mateix cognom que van fer servir per firmar una petició per a la construcció d’un edifici annex a la seva casa d’estiueig a l'Île-d'Yeu, en una illa francesa situada al golf de Biscaia. L’escàndol que van protagonitzar els monarques es deu al fet que la llei permet construir fins a 30 metres quadrats en un espai natural protegit, però el monarca va rebre un permís per construir més del que podria qualsevol altre ciutadà.

L’escàndol es va publicar dos anys després, quan es va revelar que els “senyors Legrand” eren Felip i Matilde de Bèlgica. “Sembla que n’hi ha prou amb ser rei per transgredir la llei i fonamentar el nostre patrimoni natural amb la complicitat de les autoritats”, assegurava una líder de l’oposició del govern local del municipi al diari Le Monde.