Cabaret Pop
Gent 11/04/2022

María Félix, l'eterna pionera

Aquesta setmana s'han complert 20 anys de la mort d'una de les actrius mexicanes més universals, una dona avançada al seu temps que va dir no a Hollywood

4 min
Maria Félix

BarcelonaHi ha vides que són completament irrepetibles. Per més que miris i miris no se t'ocorre gairebé cap cas similar. Això a mi em passa amb María Félix, una actriu llegendària que pot resultar admirable des de moltíssims punts de vista. Tot i això, els que resulten més atractius avui dia són el seu empoderament femení, el seu cas omís als prejudicis de l'edat dins de la indústria del cinema i la seva bel·ligerància en relació a tot el que considerava injustícies, l'afectessin a ella directament o no.

La Doña, nom que se li va donar popularment per l'èxit de la seva pel·lícula Doña Bárbara i que el va acompanyar fins a la seva mort, va començar a escriure el primer capítol de la seva vida el dia que, casada i amb un fill, va dir: "No ho puc suportar més. Marxo". Si això ja és un acte de valentia actualment, no em vull imaginar com devia ser fer-ho el 1942 havent rebut l'educació d'uns pares que regentaven un ranxo enmig del no-res a l'estat mexicà de Sonora. Filla d'una família d'onze germans, tots rossos menys ella, Félix va sortir per la porta i se'n va anar a buscar fortuna, cosa que evidentment va aconseguir. El mateix any que va marxar de casa ja formava part de la pròspera escena cinematogràfica mexicana, que viuria entre els anys 30 i els 50 el que es coneix com l'Època d'Or.

Dues imatges de Jorge Negrete amb María Félix, amb qui es va casar el 1952 després d'una dècada d'amistat

Al cap de res d'arribar a la capital mexicana, es va creuar pel carrer amb el realitzador Fernando Palacios i aquest la va conduir cap al món del cinema, un sector per al qual ella mai havia fet cap mèrit. La resta va venir tot rodat: el director de fotografia Gabriel Figueroa li va fer unes proves i aquell mateix any ja estava compartint protagonisme amb Jorge Negrete, el George Clooney mexicà de l'època, a El peñón de las ánimas. El furor que va aixecar el film va fer que aquell mateix any ja aparegués en un altre film i que el 1943 anés pel tercer, el que li va donar el nom pel qual encara se la recorda. La seva mirada penetrant, una contundència que travessava la pantalla i el seu aplom per fer papers de femme fatale li van obrir les portes del cim de la fama i aviat va rebre la pertinent trucada de Hollywood, la trucada per la qual sospirava qualsevol actriu de l'època. Però no ella, una artista que potser podríem considerar com una de les primeres llatines globals, distinció que ella va aconseguir sense intermediació del reggaeton.

L'actriu, que el 1946 tenia 32 anys, va dir a les majors nord-americanes que no pensava anar allà a fer papers folklòrics. Concretament, com va explicar en alguna de les sinceres entrevistes que concedia –quins temps, quan les celebritats concedien entrevistes sinceres i sense equip de relacions públiques vigilant...–, els va dir que no pensava anar allà a fer papers de "huehuenche", paraula mexicana que s'utilitza per designar el senyor vell que organitza les danses populars en un poble.

Una imatge d'arxiu de María Félix

Pagant les conseqüències de la porta que ella mateixa s'havia tancat, no va poder deixar la factoria mexicana –en què el 1946 ja portava 12 pel·lícules...– fins al cap d'uns anys per obrir-se camí internacionalment rodant en altres països. Països com, per exemple, Espanya, Argentina, França o Itàlia. Volia demostrar que era una actriu de prou nivell per comunicar fora de les fronteres del seu país, però no per això es volia sotmetre als dictats de l'heteropatriarcal i etnocentrista indústria de Hollywood. Va pagar-ne el preu, però gustosament. Perquè finalment va tornar a sortir-se'n.

Lluny de retirar-se aviat i viure còmodament dels rèdits de la seva fama, Félix va voler tornar a domar el seu destí i va seguir treballant ja en la seva edat madura –va fer 47 pel·lícules al llarg de la seva vida–, un moment vital en el qual les actrius de la seva època eren molt atacades pels rigors de l'edat en el seu físic. Però també va fer aquest pas endavant i, a pesar que va afluixar el ritme, va seguir treballant a la televisió participant en programes o treballant en telenovel·les. De fet, el 1998 –amb 84 anys!– es va permetre el luxe de treure un disc que es deia ni més ni menys que Enamorada. D'ella sempre deien que admirava Greta Garbo. Però no va jugar les cartes igual que la sueca, que als 36 anys es va retirar per sempre i anava per Nova York d'incògnit amb unes ulleres de sol XL. Félix sempre va estar sota els focus, encara que fos perquè es fiquessin amb ella.

Respostes insuperables

Físic i talent a banda, la Doña va ser cèlebre també per les seves hàbils respostes. En una entrevista disponible a YouTube es pot veure com l'artista explica que un home va intentar pegar-li i que, amb ell tenint la mà aixecada, ella li va dir que si volia li pegués però que acabés amb ella perquè si no ho feia li tallaria els collons [sic]. A un periodista que li va preguntar si era lesbiana mentre la perseguia per un aeroport, li va contestar que no, però amb un petit afegitó: "Però si tots els homes fossin com vostè no tingui cap dubte que m'hi faria immediatament". Félix no va fer servir tot el seu potencial mediàtic, però, per cobrir-se de glòria a ella mateixa i ja està. Van ser molts els cops que va aixecar la veu contra la violència masclista o també contra el miserable tractament que rebia la població indígena a Mèxic. Encara que això li portés més problemes que satisfaccions.

Al llarg de la seva vida va tenir cinc marits, però públicament tots van ser els marits d'ella i no a l'inrevés. Els va sobreviure a tots menys al seu fill, que va morir dos anys abans que ella. Aquesta va ser l'única batalla que va perdre. Les seves victòries, a pesar de tot, van ser només personals, perquè col·lectivament les lluites que ella va protagonitzar al llarg de la seva vida encara són vigents. És a dir, quan ella es va enfrontar a tot el que es va enfrontar faltaven encara 80 anys perquè aquests temes estiguessin a l'agenda pública. I no precisament per acabar sent resolts. Félix és d'aquestes figures cap a les quals s'ha de mirar en aquells dies que no tens més ganes de rebel·lar-te. Aquest divendres va fer 108 anys que va néixer María Félix i 20 que va morir, moment que li va arribar el mateix dia del seu aniversari. Geni i figura fins a la sepultura.

Maria Félix amb el seu únic fill
stats