21/09/2020

La desastrosa nissaga Gucci

4 min
La desastrosa nissaga Gucci

Si Guccio Gucci tornés a néixer i se li tornés a acudir anar-se’n a treballar a l’Hotel Savoy de Londres per estalviar i muntar una botiga de marroquineria a la seva Florència natal, a la tornada crec que preferiria quedar-se a casa seva fent barrets de palla, com havia fet sempre abans d’emigrar. Segur que es penediria d’aquell gran esforç quan veiés com la seva família s’ha convertit en un pou sense fons d’escàndols i de despropòsits en cadascuna de les generacions que porten el cognom, que avui dia ja han protagonitzat batalles econòmiques, legals, mediàtiques, hereditàries i, fins i tot, criminals.

L’última és la que ha revelat Alexandra Zarini, besneta del difuntíssim Guccio, que ha assegurat que ha patit abusos sexuals des de la infància en el si familiar i que, lluny d’auxiliar-la, la seva mare i la seva àvia ho van propiciar primer i ocultar després. Segons la demanda que ha presentat davant el Tribunal Superior de Los Angeles -recollida per Los Angeles Times -, Zarini, que ja té 35 anys, va ser víctima d’abusos sexuals per part del seu expadrastre, Joseph Ruffalo, amb el consentiment de la seva mare, Patricia Gucci, i el coneixement de la seva àvia, Bruna Palombo.

Zarini explica que tot va començar quan la seva mare i Ruffalo van començar a sortir. Diu que Patricia la va convidar una nit al llit amb ells i que hi va dormir, fins que es va despertar amb les seves mans als genitals de l’home. Les suposades agressions, afirma, van seguir i “es van intensificar” quan l’home i la seva mare es van casar i ell es va instal·lar a casa d’elles, ubicada a Beverly Hills. Zarini assegura que el seu calvari va persistir “de manera regular durant la infància”, fins que es va “convertir en una adulta jove”. A més, assenyala que les agressions tenien lloc especialment quan Ruffalo bevia. Segons recull Efe, a part d’acusar la seva mare d’haver-ho permès, Zarini diu que l’àvia la condicionava “perquè callés i les encobrís”. Tota aquesta informació l’ha corroborat la mateixa protagonista a través d’un vídeo a les xarxes, en què afegeix que el seu suposat agressor “encara viu a Califòrnia, passa temps al Country Club de Bel-Air i és voluntari en hospitals amb nens”. Un avís per a navegants que mostra les ganes de fer justícia respecte als abusos que va patir, encara que això, segons ha explicat el seu equip legal, comporti perdre la seva abundosa herència.

En declaracions al New York Times, l’advocat de Ruffalo, Richard Crane Jr, ha assenyalat que el seu client es declara innocent, que no ha rebut cap notificació i que, “mentre estava casat amb la mare d’Alexandra, el senyor Ruffalo i la seva dona van prendre mesures per abordar la inestabilitat d’Alexandra”. “Aparentment, els seus esforços van fracassar”, diu. La mare i l’àvia també han negat les acusacions dient que són “completament falses”.

Un historial familiar molt extens

La mare de Zarini ja va ser fruit d’un escàndol made in Gucci, ja que va néixer com a filla extramatrimonial d’ Aldo Gucci, net del fundador, president de la companyia durant trenta anys i amant d’una secretària anomenada Bruna Palombo, que tenia 32 anys menys que el seu cap. Ella i la seva mare van haver de fugir d’Itàlia quan ella es va fer gran perquè Aldo corria perill legal si es descobria l’existència de Patricia, ja que allà era delicte tenir fills fora del matrimoni. Fins que van eliminar aquesta llei van haver de viure a Londres. Quan Aldo va morir va ser reconeguda com una filla més amb la part proporcional de l’herència. Per cert, abans de morir, Aldo va ser acomiadat de l’empresa pel seu nebot Maurizio Gucci, que amb el seu poc encert gairebé enfonsa la firma als vuitanta després de ser declarat culpable d’evasió d’impostos.

Aquest escabrós últim capítol de la nissaga Gucci, que no són amos de Gucci des del 1993 -quan Maurizio va vendre’s les últimes accions que quedaven en mans familiars a un financer de Bahrain per 170 milions de dòlars-, serà una font mediàtica de nous escàndols per a aquest cognom internacionalment associat al luxe i que Forbes va considerar la 38a marca més valuosa del món, amb un valor total de 12.400 milions de dòlars el 2015. Però el més gros és el que va passar a Maurizio el 1995, quan va ser assassinat per un sicari a Milà a instàncies de la seva llavors ja exesposa Patrizia Reggiani, que va passar setze anys a la presó pel crim. Les seves filles, però, van defensar la mare a la televisió davant d’una Itàlia perplexa al·legant que havia sigut manipulada per una vident.

Al sortir de la presó, Reggiani va sol·licitar judicialment el milió d’euros anual que tenia en l’acord de divorci del difunt Maurizio i 25 milions més pels endarreriments no cobrats. Mentre passejava lliure per tot arreu amb un lloro a l’espatlla, les seves filles van entrar en batalla judicial contra ella: van passar a afirmar que sí que va matar el seu pare i que, per tant, no mereix la paga milionària de l’acord de divorci. Per si no fos prou, actualment Silvana Barbero, la mare de Reggiani -de 90 anys-, ha iniciat, segons la Rai, una batalla legal contra la seva filla per inhabilitar-la al·legant que és influenciable i que pot tornar a fer de les seves.

De veritat, ara hauria de treure alguna conclusió de tot plegat, afegir alguna frase com “els diners no fan la felicitat” o “no donen tranquil·litat”, com alguns pragmàtics solen afegir, però és que no puc més, creguin-me. De veritat que aquesta família m’ha deixat exhaust.