“Tinc un record salvatge, despullats per les platges, amb la sal i els cabells enredats”

BarcelonaTot i ser molt de muntanya, molts dels estius que recorda amb afecte la fotògrafa Gemma Pla (@tucutunfotografia) estan relacionats amb la platja. Fa anys que és autònoma i aprofita per viatjar fora de la temporada d’estiu: “Prefereixo viatjar quan no està tothom de vacances”. Mirant enrere, recorda especialment l’estiu de fa gairebé trenta anys, quan va estar a Formentera amb un amic: “Tinc un record salvatge, despullats per les platges, amb sal i els cabells enredats”. Sentia que tornava a les arrels, el seu pare era submarinista del CRIS, el Club del Mar de Terrassa, i a l'estiu anaven sempre a Cadaqués on tenien la Nereida, la barca per les immersions, i de més gran els cosins s’estaven tres mesos amb els avis a Sant Salvador, al costat de Coma-ruga: “A la platja, morenos, tot el dia en biquini i samarreta, en bici, corrent per les oliveres, entrant a casa per berenar i tornant a marxar”. 

“Amb una motxilla i una moto que hi vam llogar, estàvem a la caseta d’un amic que era al mig del bosc i a veure-les venir”, recorda la fotògrafa. Era un mes tranquil en què tenia la sensació que vivia en una bombolla molt natural, sense presses, amb temps per estar a la platja xerrant, buscant petxines, caminar i veure les postes de sol. Llavors els sobtava que tothom fes nudisme, que a Catalunya no era tan habitual. Érem en una illa tranquil·la on les úniques festes que trobaven estaven a la platja, amb alguna colla, un foc i unes guitarres. A Es Pujols només hi havia un parell de restaurants i, de tant en tant, hi havia algun xiringuito. També aprofitaven per estar amb la gent local, que a vegades els convidaven a sopar un pa amb tomàquet i pa amb oli deliciós. “Tinc molt bon record, era el paradís”, admet. Lamenta que va tornar-hi uns tretze anys després, amb la filla petita, i ho va trobar massa diferent: “Em va fer mal al cor i no he volgut tornar-hi mai més”. Reconeix que ara, quan va a Cadaqués, també es posa les mans al cap, no té res a veure amb l’època en què hi havia pescadors i poca cosa més. 

Sent autònoma no sol fer un mes seguit de vacances, va fent escapades al mar, buscant cales amagades i fent submarinisme. “Estant al Pirineu trobo a faltar una mica el mar, però no me n’adono fins que hi soc”, admet. Aprofita que viatja per feina, una feina vocacional i passional, que li permet organitzar workshops internacionals per fotògrafs professionals a diferents llocs del món. També munta viatges per a grups de gent a Lapònia i a Islàndia: “Organitzo rutes que m’agraden i a les quals m’apuntaria”. Experiències diferents, pensades per a grups reduïts, evitant els llocs més típics per conèixer la cultura i els paisatges, i anant amb la companyia de gent local.