Gent 09/05/2022

Revelat l'últim secret de Marilyn: qui era el seu pare?

El documentalista francès François Pomès ha analitzat restes biològiques de la mítica actriu coincidint amb el 60è aniversari de la seva mort

3 min
Algunes de les fotografies històriques del pare biològic de Marilyn Monroe, Charles Stanley Gifford

BarcelonaMés de tres anys ha costat al francès François Pomès, productor i director de documentals, aconseguir el desafiament que s'havia plantejat per homenatjar Marilyn Monroe en el 60è aniversari de la mort de l'actriu: descobrir mitjançant les anàlisis més punteres qui va ser el seu pare. "Crec que una de les fissures que fa que el destí de Marilyn fos el que va ser és l'absència dels seus pares. I més particularment la del seu pare", explica Pomès en una entrevista amb l'agència Efe dies abans de l'estrena, l'11 de maig, de la seva pel·lícula Marilyn Monroe, la dernière vérité [Marilyn Monroe, l'última veritat].

La notícia va ser avançada a finals d'abril per la revista Paris Match, que portava en exclusiva fotos d'un home misteriós i dels cabells de l'artista que havien permès recuperar el seu ADN i comparar-lo amb els descendents d'aquest home. El seu nom era Charles Stanley Gifford. Pomès, cofundador de la productora especialitzada en documentals científics i de l'Antic Egipte Label News, diu que ha estat fascinat per la figura de Monroe des de petit, quan els seus pares el portaven a veure cinema clàssic. El seu primer record d'ella a la pantalla és Ningú no és perfecte, que va despertar la seva curiositat sobre la temptació rossa.

Charles Stanley Gifford, el pare biològic de Marilyn Monroe

"Fa tres o quatre anys vaig pensar com podria marcar aquest aniversari. Hi ha molts documentals sobre Marilyn i centenars de biografies, i jo volia aportar alguna cosa diferent. Em vaig adonar que només faltava una informació: la identitat del seu pare biològic", diu Pomès. Un laboratori a Texas (Estats Units) i un altre a Tolosa (França) van analitzar –sense conèixer el seu origen– diversos cabells: uns procedien del perruquer de Monroe, que els va tallar el dia del 1962 en què ella va cantar a John Fitzgerald Kennedy el Happy birthday, i un altre floc el va recollir l'home que va embalsamar l'actriu després de morir per una sobredosi accidental de barbitúrics aquell mateix any.

Després de dos anys de proves, només el laboratori de Tolosa, amb el científic especialitzat en antropobiologia Ludovic Orlando al capdavant, va aconseguir recuperar un 22% del genoma de l'actriu en un 5% de les restes d'ADN que quedaven als cabells. Pomès reconeix que la troballa té molta part de sort. Trobar restes humanes en cabells sense arrels és extremadament difícil. Però l'obtingut va ser suficient per fer la comparació amb els descendents de Gifford. "Va ser positiu... Bingo!", diu el productor.

Una infància desgraciada

Quan va néixer, Norma Jeane Mortenson, el seu nom autèntic, va ser registrada amb el cognom de l'exmarit de la seva mare, Gladys Pearl Baker. Aquella dona havia tingut diverses relacions sentimentals el 1925 i mai no va indicar a Monroe qui era realment el seu pare, però l'actriu sempre va conservar la foto d'un home misteriós, amb bigoti, barret d'ala i gavardina, que va penjar a la paret de la seva habitació com si es tractés de Clark Gable. Monroe va passar la seva infància entre famílies d'acollida i orfenats, ja que la seva mare estava sovint hospitalitzada en psiquiàtrics.

Quan va aconseguir l'èxit, va intentar localitzar i visitar Gifford, propietari del laboratori de revelat de fotografies en què Baker va estar treballant, però ell no la va voler conèixer mai. "Allò va ser molt violent per a ella", addueix Pomès. La temptació rossa, una de les icones més conegudes de la cultura pop –i només anys després de la seva mort reivindicada com una gran actriu i no simplement un sex symbol–, va ser fruit d'un affaire accidental.

"Monroe es va construir a ella mateixa sense els seus pares. El seu pare no la va conèixer mai. I al Hollywood de l'època haver crescut sense pare i sense mare era complicat. Alguns punts foscos de Marilyn estan lligats a aquest abandó, a aquest marc familiar que no va tenir", considera el director de la pel·lícula, de tot just 50 minuts de durada.

Gran potencial mediàtic

El 22% del genoma de Monroe trobat està conservat en una caixa forta informàtica. La seva anàlisi podria permetre esbrinar altres incògnites sobre l'actriu: la seva ascendència, la seva predisposició a patir certes malalties o a la depressió, o de què podria haver mort si no hagués estat per la sobredosi. "Seria obrir la capsa de Pandora. Però no ho farem... tret que altres cadenes tinguin ganes de fer un documental sobre el que això podria revelar", avança Pomès. La televisió francesa revelarà aquest dimecres al canal Toute l'Histoire el conjunt de la investigació, abans que el reportatge es difongui al juny en països com Bèlgica, Israel, Croàcia i Espanya.

El reportatge del 'Paris Match' sobre el pare biològic de Marilyn
stats