La setmana en tres vestits (i dues màscares)

BarcelonaLa 78a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia ha arribat aquesta setmana a les nostres vides per permetre’ns somiar que després d’aquesta tardor, finalment, potser podrem tornar a viure com abans, encara que sigui amb la mascareta posada en alguns moments. Mentre Europa corre per vacunar els porucs i temeraris que falten com a fórmula per reactivar la circulació interna, els brilli-brilli dels vestits que han circulat per la catifa vermella de la Mostra ens han il·luminat la mirada i a alguns fins i tot l’ànima.

Després d’una llarga temporada amb una enorme escassetat de catifes vermelles, veure la cara sencera de les celebritats que han format part del festival ha sigut un missatge d’esperança. Perquè, a banda de veure vestits, també era il·lusionant veure cares que fa massa que només veiem a les pantalles i a les xarxes socials. A pesar d’això, però, han triomfat justament dos emmascarats. I no de mitja cara sinó de cara sencera.

Van ser l’actor mexicà Hernán Mendoza i la seva companya, que van fer acte d’aparició a la première del film La caja vestits de gala però amb dues màscares típiques mexicanes. Amb aquest cop d’efecte, van voler aprofitar l’enorme audiència d’aquest festival arreu del món per promocionar diverses coses. La primera, el film que coprotagonitza ell; la segona, el seu país d’origen; i la tercera, a ells mateixos, poc famosos en aquella jungla de celebritats. Aquesta idea, acompanyada del ball ben agafats que van protagonitzar davant les càmeres, els va permetre existir per als fotògrafs. Per cert, moltes ganes de veure la seva pel·lícula, que parla de les maquiladoras, les fàbriques mexicanes pròximes a la frontera amb els EUA on s’explota persones –sobretot dones– sense miraments.

De les convidades que van ensenyar la cara van destacar de manera prominent dues dones que no formaven part del rànquing de favorites. Van ser una alemanya i una espanyola, dos països que habitualment cauen d’aquest tipus de competicions, que solen guanyar actrius de Hollywood, franceses o italianes.

L’alemanya va ser Leonie Hanne, una influencer hamburguesa de 31 anys que ja porta temps desafiant les actrius que volen acaparar els flaixos dels festivals. En aquesta ocasió va rivalitzar amb cignes com Penélope Cruz, Jessica Chastain o Dakota Johnson... i va guanyar. Un vestit d’una marca ucraïnesa anomenada Milla –a la qual li ha tocat la loteria...– inspirat en el de la Bella de La Bella i la Bèstia ha sigut l’opció que ha fet que aquesta estrella de les xarxes s’hagi consagrat com a trendsetter més enllà del seu reialme de 4 milions de seguidors a Instagram. Les capes i capes de tul del seu icònic vestit d’escot halter eren tantes que per col·locar-lo bé a la catifa vermella va necessitar quatre assistents. Va valer la pena la inversió, però.

L’espanyola triomfadora sí que és actriu. És Marta Nieto, una murciana de 39 anys que va triomfar amb una granota negra d’Alberta Ferretti, una firma italiana que sempre és una aposta guanyadora en les catifes vermelles. Els lluentons allargats i d’efecte brillant donaven una extravagància dramàtica però selecta a l’actriu, que, per més guanyadora que hagi sortit dels rànquings de les més ben vestides, hi haurà qui sempre pensarà que hauria pogut fer com els mexicans i promocionar el talent creatiu del seu lloc d’origen.

I més enllà del glamur, trobem una aposta estilística arriscada protagonitzada per la reina Letícia, que ha jugat fort les seves cartes posant-se un vestit de la seva sogra. L’actual consort espanyola li ha regirat l’armari a la sogra per recuperar un vestit que la reina es va posar fa 40 anys per a un viatge oficial a Roma, i se l'ha posat per rebre el president de Xile, Sebastián Piñera, que potser va pensar que a Espanya les coses estan tan malament que ja no hi ha diners ni per a roba nova.

Que la reina recicli roba està molt bé perquè potser alguna fanàtica monàrquica farà el mateix, ni que sigui per imitació. Però esclar, si per reciclar han de canviar tota la pedreria cosida... gairebé embruta més reciclar que un vestit nou. Però s’entén que per al cas valia la pena l’esforç de treure totes les flors de plàstic brodades –que a l’original eren malva i aquesta setmana van aparèixer platejades– perquè així, a banda de la medalla ecologista, també es posava la d’amiga de la sogra. No sé quina de les dues em resulta menys creïble.