“Trobo a faltar avorrir-me: l’avorriment era la felicitat”

Barcelona“Els estius que més enyoro són els que no hi havia més estímuls externs que els que tu et buscaves”, diu convençut l’escriptor Pep Prieto, guanyador del Premi Prudenci Bertrana per Rosita, que es publica el 17 de setembre. Escriure-la li ha fet pensar molt en aquells estius que “eren collonudament avorrits”, quan tot era fàcil i havia de decidir què feia si volia tenir un mínim d’activitat. La Rosita era la seva àvia i la novel·la, que és autobiogràfica, parla molt d’ells entre el 83 i el 87, dels seus 7 als 11 anys. 

En Pep reconeix que no valorava prou aquests estius que passava a la seva ciutat, Girona, amb els avis. Les seves vacances eren estar a casa els avis i, per tant, com a molt anava a passejar amb l’àvia, feien caminades per Sant Daniel, o consumia cultura: llegir, escriure i comprar el TP (Teleprograma) per saber quan emetrien el capítol de la sèrie que mirava o la data de l’estrena d’una pel·lícula: “Trobo a faltar avorrir-me i m’adono que l’avorriment era la felicitat. Enyoro els estius llargs i avorrits en què no tenia res a fer”.

Una rutina que es va repetir fins que va tenir poder adquisitiu. A partir de llavors va començar a generar clixés d’estiu: sortia de festa a Platja d’Aro o anava de vacances. “Fins aquí tenia la prerrogativa d’avorrir-me, però arriba un moment que et topes amb les tiranies de la vida adulta, comences a treballar i ja s’altera la sensació de no fer res”, comenta. Entén que era una mena d’ésser de sucre, ningú posava en dubte que la seva feina era estar per allà figurant.

A diferència de la vida adulta, que entre altres coses implica la cura dels fills, durant la preadolescència no havia de pactar res amb ningú i sentia que el temps anava més a poc. És conscient que ara té menys vacances, però es queixa de l’excés d’estímuls externs. A vegades sent que és una agenda amb cames i els seus estius depenen més de terceres persones, per això només demana estar tranquil encara que professionalment no s’atura gaire. És quan aprofita per escriure més, segueix col·laborant a diversos mitjans, escrivint i fent seccions a la ràdio, està amb el seu fill i la seva parella, la Marta, que té dues filles. Quan quadren totes les agendes aprofiten per fer turisme cultural de proximitat, anar a fires a buscar discos i llibres antics, fer el vermut o anar a la costa. “La Marta canta a la banda The Funk Power Station i a aquesta època fan molts bolos, que s’han integrat a la nostra agenda. M’ho passo bé, ja ho identifico amb l’estiu”, reconeix.