“A la vida adulta he aconseguit recrear les vacances d’infantesa”

BarcelonaQuan està de vacances, la Clara Ferrando Quer, formatgera de Surp (Pallars Sobirà), busca el contacte amb la natura, tot i que els dos últims estius ha seguit en Bruce Springsteen a la seva gira europea: “Soc molt fanàtica d’en Bruce. Hem adaptat les vacances per fer de turistes on feia concerts, Estocolm i Dublín”. De pas, aprofita per visitar els parcs nacionals, diu que les ciutats les troba totes similars, amb les mateixes botigues i gent voltant amunt i avall.

“A la vida adulta he aconseguit recrear les vacances d’infantesa, és un privilegi”, assegura. Viu a la muntanya, envoltada de natura, banyant-se al riu a l’estiu i esquiant a l’hivern, i la feina li permet viure com quan era petita i feia vacances. Fa més de 20 anys que va deixar Canovelles i la formatgeria que tenia en un polígon industrial per instal·lar-se a la Casa Mateu, a Surp. “Sempre he tingut aquest encís per la natura, no crec que me'n cansi mai”, diu convençuda. Guanyadora de diversos premis per haver recuperat un formatge tradicional sec, el serrat d’ovella, també està contenta amb la feina. 

De tots els seus estius d’infantesa el més especial és el del 88, quan tenia 10 anys: “Vaig tocar tots els territoris, camp, platja i muntanya, corrent per l’hort, fent windsurf i cabanes al bosc”. Vivia en una masia a Canovelles, on tenien hort, granja amb gallines i conills, piscina i camps on córrer. Des del primer dia de vacances era al camp, amb la bici i els amics que anaven a casa seva a jugar. A mitjans de juliol, va anar amb els tiets a l’Hospitalet de l’Infant, on feia windsurf amb el cosí. A l’agost, quan els pares tenien vacances, va anar a Menorca, a l’apartament que els havia deixat un altre tiet. I la resta de dies a la Cerdanya, collint maduixetes de bosc, fent cabanes i banyant-se al riu.

Als estius no fa vacances, són moments de molta feina. Amb els camps i els animals al màxim, els fills de 18 i 16 anys l’ajuden a la formatgeria, i prefereixen escapar-se al novembre o a l’hivern. La seva feina està vinculada a la terra, en una zona turística, on tot està saturat: “Intentem passar l’estiu de pressa i amagadets. No em costa ajornar les vacances, ja m’agrada, trobo que ara els llocs estan massa massificats”. Quan arriba el moment de desconnectar, s’escapa uns dies. Llavors, li encanta mirar les musaranyes i no decidir. Explica que sent treballadora autònoma es passa tot el dia decidint coses i sent resolutiva, per això li agrada deixar-se sorprendre durant les vacances: “Que sigui el que sigui, aprecio l’espontaneïtat”.