Windsors, joies i disputes

BarcelonaDe la relació tòxica que mantenien Wallis Simpson i Eduard VIII entre ells i amb la resta de les coses que els envoltaven només n'ha quedat una enorme hemeroteca d'elegància en el vestir i de joies majestuoses. Incapaços de construir una unitat harmònica com a matrimoni i incapaços de no viure en guerra amb tot el que els envoltava, l'única cosa en què van mostrar acord i eficàcia va ser a semblar reis tot i no ser-ho. Ho van fer utilitzant totes les armes estilístiques a favor seu, buscant sempre la màxima atenció mediàtica per la seva indumentària i sobretot per la joieria d'ella, que era pròpia de la d'una consort reial encara que ella no ho fos oficialment.

El rei que havia renunciat al seu regne per ella estava disposat a fer encara més esforços per la dona de qui s'havia enamorat. Creia que el títol que li pertocava era el de reina consort i com que el govern del Regne Unit –i també els dels dominis de l'imperi que encara tenien– li havia negat a Simpson aquest títol, ell estava disposat a fer que tot fos igual que si això no hagués passat. I així va ser, Eduard VIII la va cobrir de joies en cada ocasió que va tenir. De fet, més de trenta anys després de morta, la que va acabar sent només duquessa de Windsor en el seu exili parisenc encara és notícia per les seves joies que van apareixent en subhastes de primer nivell.

Aquesta mateixa setmana la firma Christie's ha anunciat que subhastarà el 9 de novembre el braçalet de Cartier que el seu marit li va regalar pel seu primer aniversari de noces. Es tracta d'una polsera d'estil art déco amb dos generosos robins que estan clavats a la joia i estan acompanyats d'una multitud de diamants. Tot i això, potser el més valuós és el que hi ha escrit, que el mitòman que ho adquireixi també haurà de pagar a preu d'or. El duc de Windsor hi va fer gravar: "Pel nostre primer aniversari del tres de juny".

La joia, el preu de partida de la qual no ha transcendit, podria arribar a xifres astronòmiques, ja que el joier de Wallis Simpson és llegendari. Més encara sabent que els protagonistes d'aquesta peça són els robins, una pedra preciosa molt característica de la nord-americana. Són famosos també un fermall i un collaret de la prestigiosa firma francesa Van Cleef & Arpels que Wallis va rebre com a regal de Nadal el 1936 i pel seu 40è aniversari, respectivament.

Aquesta peça havia estat en mans particulars que no han estat divulgades des que Sotheby's la va vendre després de la mort de Simpson, l'abril del 1986. De tan extens com era, va haver de passar gairebé un any perquè aquesta important signatura catalogués i organitzés la venda de tot el joier de l'esposa d'Eduard VIII. Quan això va passar, milionaris d'arreu del món van acudir a la caça i captura de peces com la que ara ha tornat a la llum després d'haver estat 34 anys al joier d'algú desconegut. Tan famosa va esdevenir la subhasta i tan riques eren les peces que la suma final de les vendes de tots els lots va arribar als 43 milions d'euros de l'època.

Fins i tot estrelles de Hollywood com Elizabeth Taylor van adquirir alguna de les moltes peces a subhasta. La protagonista de La gata sobre la teulada de zinc es va comprar el fermall Príncep de Gal·les, pel qual va pagar mig milió d'euros. La recaptació de Jewels of the Duchess of Windsor [Joies de la duquessa de Windsor] va anar íntegrament a l'Institut Pasteur de París. La duquessa viuda de Windsor volia agrair així a França l'acollida que el país els havia donat després d'haver d'abandonar el Regne Unit per l'escàndol generat pel seu idil·li.

No són ells els únics royals que han caigut en l'ostracisme a l'illa britànica, ni tampoc els únics que, com les joies de Simpson, tornen a l'actualitat recurrentment. Meghan Markle i el príncep Enric no passen gaires dies sense l'atenció dels mitjans per les seves noves peripècies o per les ja passades, que no deixen d'emergir amb comptagotes. L'últim xou conegut ha sigut el protagonitzat per la famosa parella i per la reina Elisabet II. Resumint molt el que acaba de publicar el biògraf de Lady Di, Andrew Morton, la sobirana hauria imposat la tiara que Markle va portar el dia del seu casament amb el príncep Enric. Malgrat que ella hauria volgut lluir-ne una de maragdes, a palau van considerar que per la dubtosa procedència de la peça –no se sap quina era ni per què era dubtosa–, s'optés per una tiara menys discutible i de gran autoritat familiar i popular. Es tracta d'una tiara de la reina Maria de Teck, àvia de la reina Elisabet II. Aquesta peça, creada el 1932, amb un gran diamant central i feta íntegrament de filigranes de platí amb diamants de tota mena incrustats, és la que va haver de portar l'actual duquessa de Sussex. Una decisió que des del punt de vista del relat i de l'estètica es va demostrar completament encertada perquè va estar preciosa i sense polèmiques.

Tot i això, a palau ningú va calcular el cost que tindria la frase que, segons Morton, la monarca va dir al seu net Enric quan ell va anar a exigir que la seva futura esposa es pogués posar la tiara que ella volgués: "La Meghan es posarà la tiara que jo li doni". Aquelles paraules van sonar tan fortes que encara ressonen dins dels murs de Buckingham. I també fora. Per ara ja han ocupat pàgines ni més ni menys que a The Times; a la biografia de Meghan i Enric –Harry and Meghan finding freedom–; al llibre de Morton, Meghan, una princesa de Hollywood; i a l'imminent llibre de memòries d'Enric.

Davant d'aquesta situació, el més habitual seria intentar discernir els culpables de la desfeta familiar i d'aquest terrabastall difamatori de tots contra tots. Però, sincerament, si abans de casar-se ja anava tot així de malament, potser Enric –que tenia clar com funcionava tot a palau des de ben petit...– hauria pogut decidir sortir-ne discretament. Això l'hauria honorat. Però va preferir fer-ho després de casat. Per la porta gran i carregat d'històries per anar venent. Per cert, algun dia algú haurà d'analitzar com Markle ha intentat sortir de la família Windsor convertida en Diana, però com, per a molts, a qui més s'ha assemblat és a Wallis Simpson.