Els coipús ja roben protagonisme a les carpes de l'Onyar i amenacen Barcelona

GironaEls coipús que s’han ensenyorit de l’Onyar a l'altura de Girona creen una gran expectació entre els transeünts que travessen els ponts de la ciutat. Tenen més requesta que les clàssiques carpes, que han quedat arraconades també pels barbs de l’Ebre, una altra espècie forana molt més abundant i que pot assolir unes mides equiparables. Els coipús han trobat en el curs baix del riu que passa pel mig de Girona, amb aigües tranquil·les, riques en vegetació i ribes naturalitzades, un ecosistema perfecte per reproduir-se i formar famílies que es deixen veure a la vora del riu o nedant a l’aigua i no fugen davant la presència humana.

El coipú és un animal d’origen sud-americà que va arribar a Catalunya des de França fa uns 25 anys. Pot arribar a pesar 7 quilos i es cria a Europa des dels anys 20 per aprofitar-ne la pell. La seva proliferació com a animal salvatge prové d’exemplars que es van escapar de les granges. És present a l’Alt i el Baix Empordà, al Gironès, al Pla de l’Estany i està a punt d’entrar a la comarca d’Osona. També se n’han vist exemplars als estanys de Sils, des d’on, tard o d’hora, saltarà a les conques del Besòs i del Llobregat, entrant així a l’àrea metropolitana de Barcelona. El biòleg Quim Pou, de l’associació La Sorellona, especialista en fauna i ecosistemes aquàtics continentals, adverteix que es pot frenar temporalment o endarrerir aquesta invasió, però està convençut que “és inevitable que amb el temps s’acabi expandint per la resta del país”. Pou assegura que l’aspecte de rata d’aquest animal acostuma a crear rebuig a la gent, tot i que normalment “els animals amb pèl ens desperten simpatia, siguin o no espècies invasores”.

A ratlla als arrossars

El coipú ja fa anys que crea problemes als arrossaires del Baix Ter, per això miren de “mantenir-lo a ratlla”, segons explica Josep Pericay, president de l’Associació de Defensa Vegetal dels productors d’arròs de l’Empordà. L’actuació davant d’aquesta plaga agrícola passa per la instal·lació de trampes que permeten caçar el màxim d’exemplars, una tasca de la qual s’ocupa la Forestal Catalana, entitat que depèn de la Generalitat de Catalunya. “Aquest any els coipús no han fet grans malvestats, només afectacions lleus a les vores dels camps, prop dels recs o escorrenties; ara bé, tenim molt clar que, si no es controlés, es dispararia”, explica Pericay. Aquest any esperen una collita d’arròs superior a la de l’any passat, tot i que caldria que la temperatura es mantingués estable, sense alts i baixos pronunciats, per tal de facilitar una maduració òptima. 

També es porta a terme una tasca de control del coipú a l’estany de Banyoles, on malbarata els ecosistemes de ribera. De moment, com al Baix Ter, es manté a ratlla amb el trampeig. 

Quim Pou explica que l’any passat la seva entitat va aconseguir eliminar uns 200 exemplars de coipú a la comarca del Gironès. Hi segueixen treballant amb dos projectes, tot i que hi ha menys recursos. Aquest any n’han tret menys de la meitat. “Erradicar-lo és impensable, perquè és una espècie molt prolífica”, adverteix.

Costos desproporcionats

Al pla de gestió de contenció i control del coipú del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat s’admet que l'erradicació de l'espècie a Catalunya “és viable tècnicament però amb costos desproporcionats (personal i material necessari) en relació amb els possibles beneficis obtinguts”. La prioritat és limitar l’expansió a les conques del sud del Ter i la Tordera i les capçaleres de la Muga i el Fluvià al nord. El control té com a prioritat disminuir la densitat de població i eliminar els danys sobre hàbitats i cultius sensibles. Es calcula que en els darrers anys s’han eliminat uns 2.000 exemplars de coipú a les comarques gironines.

Ponç Feliu, biòleg, ambientòleg i director del Parc Natural del Cap de Creus i dels Aiguamolls de l’Empordà, recorda que va veure per primer cop aquest animal a la Camarga, als anys 80, i que llavors ja era una espècie habitual a les zones humides del sud de França. Ara que també és un animal habitual aquí, els darrers exemplars els ha vist en llocs remots del cap de Creus, com a la zona del Pení, un espai amb molt poca aigua, cosa que dona idea de la seva capacitat de desplaçar-se i conquerir territori. Feliu admet que és un animal que pot fer una certa gràcia a la gent, però que acaba causant danys importants a les balques dels aiguamolls, hàbitat de molts ocells, i als arrossars i llacunes, que perden aigua a través de les galeries que excaven. Un coipú pot arribar a tenir una desena de cries anuals. “Com que no té depredadors, cal continuar amb les accions de control, ja que qualsevol espècie invasora ocupa un nínxol d’una altra i té un impacte –assegura–. La lluita contra el coipú ha de seguir, tot i saber que de vegades la tens perduda d’entrada”. 

Llúdrigues a l’Onyar

Malgrat que són molt més tímides, però tres vegades més grosses que els coipús, a l’Onyar també hi ha llúdrigues. Se n’han detectat algunes parelles que hi han trobat un hàbitat estable. Els darrers anys se n’han captat imatges fugaces, algunes fins i tot en l’acció de caçar un peix. La presència d’aquests animals sempre ha estat considerada una mostra de biodiversitat i de bona qualitat de l’aigua. L’animal que sembla que està en retrocés a l’Onyar és la clàssica carpa, la icona de la ciutat, que la majoria de la gent confon amb el barb de l’Ebre. La carpa, però, no deixa de ser una espècie exòtica, tot i que fa molts anys que prolifera als nostres rius. Per això, quan fa un parell d’anys es va fer una operació per eliminar espècies foranes del riu, també es va actuar contra les carpes. 

El paté de Coipú

Malgrat l’alarma i el rebuig que sol causar el coipú, la seva carn, amb un gust entre el conill i la llebre, és apreciada en algunes zones rurals de França per confeccionar paté (pâté de ragondin). Aprofitant la necessitat de controlar la plaga, que a França va començar abans que a Catalunya, el van integrar a la gastronomia local. La preparació acostuma a barrejar la seva carn magra amb el porc i espècies aromàtiques. Tot i que no és un producte de consum massiu, s’ha integrat a la cuina tradicional de tipus popular i de caça. Es pot trobar fàcilment al departament de la Vendée, a la regió del País del Loira. Tot i que la caça és una manera de controlar-lo, ni a França s’ha aconseguit compensar l’expansió del coipú.

Un invasor més subtil

Un animal molt menys visible que els coipús o els barbs de l’Ebre, però tant o més preocupant, és el misgurn, un peix allargat d’uns 25 centímetres que pot recordar l’anguila i que s’amaga a sota el fang. És un gran depredador i amb una gran capacitat d’adaptació que també prolifera a l’Onyar i el Ter. Fins i tot és capaç de respirar aire de l'atmosfera per sobreviure en aigües estancades amb manca d'oxigen. Es va expandir a través dels aquaris i del seu ús com a esquer viu per pescar altres peixos. Ara és una amenaça per a la resta d’espècies autòctones i la seva proliferació enterboleix l’aigua i hi concentra amoni. 

Dues oques egípcies

Un altre animal forà que també va causar impacte a l’Onyar al seu pas per Girona va ser l’oca egípcia. Una parella s’hi va instal·lar durant un temps. “Tot i que es tracta d’un animal bonic i exuberant, un dia o altre tocarà actuar si la població s’expandeix”, afirma Quim Pou.