A Girona, temps de flors (silvestres) i bones males herbes

GironaAquesta primavera, passejant pels carrers i places de Girona, és fàcil adonar-se que en parcs i zones enjardinades creixen herbes i plantes frondoses, algunes de més d'un metre d'alçada, formant oasis urbans de vegetació silvestre molt exuberants amb flors de tots colors. Són espais que fins ara l'Ajuntament, tal com passa a la majoria de grans ciutats, habitualment segava tan bon punt l'herba sobrepassava un pam d'alçada, donant per fet que les anomenades males herbes fan lleig i molesten a la vista. Però en el mandat actual, la regidoria d'Acció Climàtica ha aprovat una prova pilot per deixar créixer de manera natural tota aquesta vegetació per reivindicar-ne el valor estètic i ecològic per a la ciutat. Sempre, esclar, que no molesti ni entorpeixi la mobilitat dels ciutadans.

Són gramínies, cugules, fabàcies, dents de lleó, flors de mostassa, margarides blanques, roselles (o quiquiriquic) i tota mena d'herbàcies autòctones molt resilients al clima mediterrani: algunes de germinades a consciència per l'Ajuntament, unes altres que creixen amb molta facilitat de manera espontània, sovint obrint-se pas entre els paviments, els murs, els marges de les voreres, als escocells dels arbres i, sobretot, a les extensions verdes dels parcs i jardins.

A la capital gironina, la vegetació és especialment ufanosa, per exemple, a l'esplanada davant la Biblioteca Carles Rahola, al costat del carrer Emili Grahit, convertida aquestes setmanes en un prat florit de color groc i verd que envolta les voreres i sobrepassa l'altura dels vianants. També al Parc Central, darrere de l'estació de tren, on als rectangles verds formen herbassars de flors grogues, blanques, vermelles i liloses, que fins i tot alguns veïns, de tant en tant, arrenquen per fer-se un petit ram.

Beneficis en la pol·linització, el drenatge i l'efecte illa de calor

Més enllà de fer valdre el paper ornamental d'aquestes plantes silvestres en un entorn urbà, l'Ajuntament de Girona ha apostat per aquesta iniciativa pels seus beneficis ambientals, fent cas a les recomanacions dels tècnics i experts municipals: "Afavoreixen la biodiversitat i la pol·linització, perquè les abelles o les papallones s'acosten a aquestes flors. També milloren el drenatge del terreny en situacions de pluja intensa, cosa que ajuda a prevenir inundacions i, a l'estiu, contribueixen a reduir l'efecte illa de calor, perquè rebaixen la temperatura del terra, igual que les zones arbrades que fan ombra", explica Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica. Els estudis del consistori també avalen la cobertura vegetal del sòl perquè ajuda a retenir la humitat, fixa el nitrogen i crea una simbiosi amb els bacteris que millora la qualitat fèrtil del sòl. Per donar a conèixer la riquesa d'aquestes herbes silvestres que poblen la ciutat, l'Ajuntament ha elaborat un catàleg per identificar-les i, els pròxims mesos, després dels estudis d'aquesta prova pilot, preveu recollir-ne encara més beneficis.

Com que es tracta d'un projecte pioner, també hi ha hagut llocs on l'aplicació no ha estat del tot positiva i el mètode assaig-error ha obligat a fer-se enrere, com en una zona verda de Domeny prop del riu, on la vegetació creixia massa descontrolada i ha calgut tornar a optar per segar-la. I sobre la inquietud d'alguns veïns amb mascotes, que temien que aquesta vegetació frondosa ocasionés problemes de puces o paparres als gossos que s'hi refreguessin, l'Ajuntament respon que els animals han d'anar correctament lligats tal com marca la normativa i no poden córrer sense corretja per aquestes zones verdes del centre de la ciutat.

No hi ha bones i males herbes, totes tenen un paper en l'ecosistema

La iniciativa de renaturalització de l'espai urbà s'ha aprovat dins el marc del projecte GiroNat, que uneix l'administració gironina amb diferents entitats expertes en matèria ambiental, amb l'objectiu d'afavorir la transformació verda de la ciutat amb diferents línies d'actuació. L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) en forma part i valora molt positivament la mesura: "Totes aquestes plantes fins ara les consideràvem males herbes perquè no en sabíem veure l'ús, però això no vol dir que no siguin útils, cadascuna té un paper dins l'ecosistema, les miràvem des d'un punt de vista molt antropocèntric, però no des de la importància que tenen, per exemple, per a una papallona", defensa Pau Ortega, tècnic de conservació de la biodiversitat de l’ANG.

Per a aquesta entitat ecologista, valorar les plantes silvestres és la manera de ser més coherent amb la famosa exposició anual de Temps de Flors, més enllà de l'eslògan i l'atracció turística: "Fins ara hi havia un cert punt d’hipocresia, perquè fèiem decoracions florals però sense aprofitar l'oportunitat de les plantes silvestres igualment boniques que podríem deixar créixer. En alguna ocasió fins i tot se segava la llera de l'Onyar per preparar espais que després s’usaven per a les decoracions", conclou Ortega.

Finalment, en aquesta mateixa línia d'atenció a la vegetació de la ciutat, la setmana vinent l'Ajuntament posarà a disposició de la ciutadania una pàgina web on, a més d'explicar totes aquestes actuacions de renaturalització dels parcs, també es faran públics els criteris de poda i tala dels arbres de la ciutat.