Els menors expulsats del sistema per la Fiscalia i la Generalitat guanyen als jutjats

GironaEl Bakary i el Lassana eren menors d’edat i la Generalitat va provocar que acabessin al carrer assegurant que eren adults. Ara la justícia dona la raó als dos nois gambians. Les proves d’edat que va fer-los la Fiscalia per determinar que eren adults, i que van servir perquè l’antiga Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) els expulsés dels centres de menors, no tenien validesa. El del Lassana i el Bakary són només dos casos. Però n’hi ha molts més repartits per tot el territori. A Girona ciutat ja hi ha dues resolucions judicials més, i a la Garrotxa, per exemple, ja n’hi ha hagut una desena en els últims mesos.

"Estic molt content, són bones notícies! Ara podré estudiar i jugar a futbol! Gràcies a tothom que m’ha ajudat", explicava radiant dilluns el Lassana després de saber la notícia, agraït també per l’article de denúncia d’aquest diari. La solidaritat i generositat del moviment social de Girona va evitar que acabés dormint al ras. "I una persona que dorm al carrer, el comencem a perdre", assegura una educadora que demana no sortir identificada per por de patir represàlies. Hi ha molta por dins del sector.

El 10 de desembre del 2024, el Lassana va ser expulsat del centre la Perdiu de Figueres. Dos cotxes patrulla dels Mossos d’Esquadra el van anar a buscar per fer-lo fora del centre, com si fos un jove detingut per algun delicte. Tenia 16 anys. El seu passaport deia que tenia 16 anys. Però la Fiscalia no s’ho va creure i va dir que era adult. Per sort, el jove va trobar refugi en una família d’un amic d’infància i durant gairebé un any va viure amb sis persones més en un petit pis, contribuint a l'economia familiar amb el menjar que Creu Roja li donava. Dimarts, però, van desnonar la família amb qui vivia i es va quedar sense res.

L’entitat Girona Acull i Lluís Casas, un treballador del camp social que va conèixer els dos nois quan treballava a La Perdiu, el van ajudar perquè no es quedés al carrer. Van sol·licitar a la DGPPIA –Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència, la nova DGAIA– que readmetés el Lassana en un centre de menors. A diferència del Bakary, que va fer els 18 anys aquest estiu, ell encara és menor i hi tenia dret. I va acabar novament a La Perdiu, a Figueres. Al mateix lloc d'on l'havien expulsat gairebé un any abans. Per al Lluís és important que es pugui quedar al territori, ja que a Girona hi "té amics" i ha pogut teixir "xarxa". La Unió Esportiva Fornells, per exemple, l’havia fitxat per a un dels seus equips juvenils i li havia posat totes les facilitats perquè pugui fer allò que més li agrada, jugar a futbol. Ara s'haurà de veure si pot desplaçar-se per entrenar o haurà de buscar un nou equip a l'Alt Empordà.

Fins al final

Per a l’entorn dels nois, la victòria judicial té un punt d’"estèril". Sobretot per al Bakary, que ja no podrà tornar al centre, i que ha pogut trampejar la vulnerabilitat gràcies a un pis de l’Ajuntament de Girona i la implicació solidària de col·lectius i persones a títol individual. "Ara estic fent atletisme, cada dia m'entreno i al matí vaig a l'escola. M’agrada l’atletisme, vull ser campió del món!", explica amb entusiasme el noi. "Aquest temps, tot el que han perdut, el fet que els expulsessin sense alternativa habitacional, qui els ho torna?", es pregunta Núria Rodríguez, de Girona Acull. "Han perdut pràcticament un any, és una victòria trista", sentencia el Lluís, que té clar que cal anar "fins al final" i reclamar compensacions per als joves a qui el sistema expulsa saltant-se la llei.

Perquè les resolucions judicials a les quals ha tingut accés l’ARA ho diuen clar: les proves mèdiques realitzades per la Fiscalia no estan justificades. De fet, segons la magistrada d’un d’aquests escrits, "s’ha aportat al procediment un document d’identitat legalment expedit, la validesa del qual no ha sigut qüestionada ni ha sigut invalidada per cap organisme competent". En la documentació dels joves no hi ha "indicis de manipulació" i, per tant, és "autèntica". La Fiscalia s’agafa al fet que molts d’aquests nois aporten un passaport sense identificació biomètrica. Els fan les proves i determinen que són majors d’edat. "Quina legitimitat té Espanya per dubtar d’un passaport gambià? És una mirada eurocentrista, colonial i paternalista", lamenta un treballador del sector. El mateix assenyalen els tribunals: "Gàmbia expedeix dos tipus de passaport i tots dos estan en vigor i són vàlids [...] La identificació biomètrica és opcional".

Aquesta és només la primera vulneració que pateixen els menors, assegura Elisenda Xifre, presidenta de la Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i l’Adolescència (Fedaia). La segona és si la prova d’edat "garanteix prou els drets o pot tenir un biaix". I n’hi ha una tercera. Són processos llargs, que poden arribar a durar un parell d'anys, amb nois que tenen problemes amb l’idioma i no coneixen els seus drets, i que no tenen garantida una "assistència lletrada", un dret fonamental de la infància. Si aquests joves tinguessin un advocat que els acompanyés durant aquest procés podrien "demanar mesures cautelars" i evitar així –fins que es resolgués el seu cas– veure’s abocats a l’expulsió del sistema i, en alguns casos, al sensellarisme.

El paper de la DGPPIA

Aquestes vulneracions que cita Xifre porten a un altre debat. El paper de la DGAIA davant el posicionament del ministeri fiscal. "La Fiscalia fa un decret orientatiu; judicialment no té cap valor i la DGPPIA no hauria de fer-ne cas. Davant del dubte, tu has de protegir els menors", denuncien des del sector. "Si ostentes la tutela dels menors, tens l’obligació de protegir-los; pots dir que no els expulses", afegeix la presidenta de la Fedaia: "No tenim l’acceptació clara de la DGPPIA que això és una vulneració. Això seria un primer pas". De fet, un dels quatre nois de Girona ha acabat en un centre de Lleida i ara li volen tornar a fer una prova d'edat.

Alguns treballadors del sector lamenten que des de la Generalitat s’actua amb més o menys vehemència en aquesta problemàtica en funció de com està tensionat el sistema. Si arriben més joves des de l’Àfrica i no hi ha places buides als centres d’acollida, l’administració es posa al costat de la Fiscalia per accelerar aquests processos d’expulsió. En canvi, en èpoques menys tensionades, s’aixeca el peu de l’accelerador. També critiquen l’actitud de la DGPPIA als judicis. "En algun cas, tot i que el menor tenia també el passaport biomètric, s’hi seguien oposant", lamenta Rodríguez, de Girona Acull.

Una altra crítica és al mateix sector. "Hi ha una responsabilitat dels centres, no pots deixar els menors en situació de vulnerabilitat. Hauries de dir «no els faig fora fins que tingui una solució»", lamenten. "Les entitats segurament podem fer alguna cosa més –admet Xifre–. Ens movem en aquesta ambivalència: haver d’estar acompanyant aquestes persones i alhora estar subjectes a algú que t’està encarregant i pagant aquest servei. Tens una doble fidelitat". La presidenta de la Fedaia evita parlar de "xantatge", però admet que la pressió de l’administració pot ser alta "en moments de molta pressió".

Una realitat a tot el territori

Durant el 2024 la Fiscalia va fer 356 proves d'edat a Catalunya que van determinar que els nois, considerats fins llavors com a menors, eren adults malgrat tenir un passaport que deia el contrari –i en més d'una ocasió també aportant una partida de naixement–. A la Garrotxa, per exemple, el Consorci d’Acció Social, que treballa per evitar que ningú dormi al carrer, ha atès 36 casos en gairebé dos anys. La majoria gambians, i algun senegalès. Han recorregut 32 de les 36 expulsions i ja tenen una desena de sentències favorables per vulneració de drets. "Totes les hem guanyat menys una perquè el jove ja tenia NIE", explica una font coneixedora de la realitat a la comarca.

Aquest 2025, el Servei de Primera Acollida del Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha atès 22 joves expulsats del sistema després de realitzar-los proves d'edat –no tots venien de centres de la comarca–. D'aquests, saben que almenys set han presentat recurs i un ha estat readmès.

Tot plegat fa que tots els actors del sector se sentin incòmodes amb la situació que es dona amb aquests nois i el paper que hi tenen tant la Fiscalia com la mateixa Generalitat. "No ens podem omplir la boca amb voler acollir i no fer-ho en condicions", lamenta Xifre per resumir el que pateixen nois com el Lassana i el Bakary.