Remunicipalitzar l'aigua, una oportunitat per a la innovació social
El servei municipal d’aigua de les poblacions de Girona, Salt i Sarrià de Ter es remunicipalitza. Es tracta d’una oportunitat, ja que la remunicipalització és un procés que contribueix a repensar les institucions i les relacions entre ciutadania i estructures i formes de govern. Es tracta, doncs, d’una pràctica per a la recuperació del control sobre la vida mateixa.
L’actual model privatista i mercantil de l’aigua és fruit d’un procés. No podem comprendre la neoliberalització dels serveis de les darreres dècades si no posem atenció al fet que el servei domiciliari a les grans ciutats va ser creat durant el segle XIX per empreses de capital privat, com a Terrassa o a París.
Aquest procés va suposar un canvi cultural, econòmic i polític. Cultural perquè l’alt desenvolupament tecnològic va servir per justificar l’alienació del conjunt de la societat respecte a la presa de decisions, quan l’aigua sempre ha estat un dels béns comuns més ancestrals. Econòmic, perquè l’accés domiciliari partia de la noció de servei de luxe. Això ens ajuda a comprendre molts deixos actuals, com que l'accés sigui individual, que es paga amb factures o que estigui vinculat a l’habitatge i que no sigui quelcom comunitari i essencial independent de la situació habitacional. I polític, perquè el canvi estava completament associat a un nou paradigma polític-institucional.
Un nou govern de l’aigua
La remunicipalització suposa canvis que acaben cristal·litzant en la creació de noves estructures per al govern de l’aigua. Un exemple d'això és l’Observatori de l’Aigua de Terrassa.
La remunicipalització ha de traduir-se en més corresponsabilització i més capacitat d’actuació fonamentada en un espai de treball compartit compost per l’òrgan de la ciutadania organitzada, l’administració i l’operador, en què es marquen els objectius, el pla de treball i les metodologies per eixos transversals.
Els pilars d’aquest govern de l’aigua són la transparència, la informació i l’exercici del control social sobre el servei. Promoure el canvi cultural i altres mirades socials i culturals de l’aigua per superar l'episteme basada en la visió dicotòmica i excloent cultura-natura, i aprofitar l’oportunitat per generar un coneixement públic fruit de l’aplicació dels instruments de control i del treball cooperatiu.
A Girona les coses es mouen i diferents grups i iniciatives fa temps que hi treballen, com Aigua és Vida i recentment el Grup Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) de Girona i Salt. Ambdues han de tenir un paper per garantir que la remunicipalització serveixi per a l’impuls d’un procés de baix a dalt en la promoció del treball conjunt amb l’administració i el nou operador en els temes estratègics (dret humà a l’aigua, indicadors o mirada hidrosocial, etc.). Una tasca que comença amb el desplegament del nou reglament del servei.
El repte del canvi climàtic
Es tracta de treballar de manera cooperativa per aconseguir més qualitat democràtica en el servei des dels principis de treball en equip i complementarietat de coneixements. Apostar per un model amb capacitat adaptativa enfront dels nous escenaris, com el del canvi climàtic –en què es preveuen més sequeres.
En resum, la remunicipalització de l’aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter –la segona més important a Catalunya després de la de Terrassa des que es potabilitza fins que arriba a les llars– és una oportunitat per obrir la porta a altres maneres de treballar i aplicar les polítiques públiques locals i l’execució dels serveis públics.
* Edurne Bagué és antropòloga i membre de la càtedra UNESCO de la Universitat de Girona
