"Periodisme o 'influencers'?": què opinen els adolescents sobre la desinformació

GironaAlumnes des de 5è de Primària a 4t d'ESO de sis centres educatius de Girona han participat al concurs de peces informatives i dibuixos sobre el dret a la informació, analitzant l'auge de la desinformació i les notícies falses. El projecte, convocat per l'ARA i Unicef, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona i Plataforma Educativa, ha comptat amb la participació de més de 100 alumnes de l'IES Ermessenda, Maristes Girona, l'escola Migdia, Montessori Girona, IES Montilivi, Fedac Sant Narcís i IES Vicens Vives.

A diferència d'anteriors concursos, s'ha demanat a l'alumnat que escrivissin peces informatives i no relats sobre el tema de les fake news. La majoria han fet articles d'opinió. A continuació recollim els escrits i dibuixos guanyadors. Els premis es lliuraran el dimarts 25 de novembre al Centre Cultural La Mercè de Girona.

Premi especial portada de l'ARA

Categoria 3r i 4t d'ESO

Els influencers han substituït, en part, els periodistes, i això pot ser un risc per a la veracitat de la informació.

Tots sabem que les xarxes socials han facilitat la cerca de la informació, però a causa d’això ens és més difícil detectar la seva autenticitat. Segons educac.cat (Universitat Catalana), el 62% dels influencers no verifiquen la veracitat de la informació abans de publicar-la i difondre-la per totes les xarxes socials.

Segons la nostra experiència, com a adolescents a les xarxes socials, ens trobem molta varietat d’informació, polèmiques, fake news... amb gran dificultat per verificar-les.

A través d’uns estudis dels Estats Units, precisament de Bowling Green States, hem pogut comprovar que un 12,6% dels consumidors d’aquestes notícies verifiquen la certesa de la informació, en canvi, el 41,6% confia en la popularitat (likes, comentaris, visualitzacions) de la notícia per acceptar-ne la veracitat.

Encara que gran part dels joves opinen que els influencers són una font d’informació menys complexa, més transparent i més accessible, que els mitjans d’informació tradicionals (diaris, articles, ràdio...), els mitjans d’informació tradicionals sempre seran més creïbles, ja que passen per un procés de verificació dins de la multinacional que difondrà la informació.

Per acabar, el 44% dels joves d’entre 18 i 24 anys afirmen que les xarxes socials (TikTok, Instagram, X, Snapchat...) són la seva font principal d’informació.

En conclusió, les xarxes socials són un bon mètode informatiu, però s’ha de saber quines fonts creure i quines no. Ja que alguns creadors de continguts extreuen la informació de pàgines extraoficials.

Obres el mòbil, Girona està inundat; obres la finestra, fa un sol radiant.

Per què ens és tan fàcil creure una fake news i és tan difícil reconèixer que estem sent manipulades?

Potser perquè ens agrada que tot ho tinguem fet, ja que és més còmode creure’ns-ho sense parar-nos a pensar si és veritat o no. Tot i que les intencions d’aquests vídeos són cruels, pretenen tocar-nos la part més sensible. És difícil mirar un vídeo i saber si estan jugant amb les nostres emocions. I és així com guanyen més poder, no amb la veritat, sinó amb els sentiments. Ens pensem que les persones grans o que no hi entenen són les que més hi cauen. Però nosaltres no només ens ho empassem, ho compartim.

Ens semblen pesats els adults dient-nos el perill de les xarxes socials i li llevem importància. Però el que no ens volem creure, és que amb cada like donem poder a tots aquells que ens tenen controlades.

I quina és la solució? Com podem ser més llestes que aquells que es guanyen la vida enganyant?

Nosaltres creiem que ho hauríem de comprovar en una font fiable, però no podem verificar-les totes, de tantes notícies que ens arriben. En el nostre cas, quan va venir la dana, érem de viatge. Quan baixàvem de l’avió de camí a Londres ens vam espantar amb unes imatges de Girona inundada que sortien per les xarxes. De seguida ens vam alterar, ens vam preocupar per l’estat de la nostra família. I si han pres mal? I si se’ls ha emportat el cotxe? I si han suspès les classes? I si el riu ha destruït edificis? I si ha mort gent? Per sort, abans que la nostra informació anés a pitjor, els nostres pares, que van mantenir la ment freda, ens van fer sortir de dubtes, verificant-ho en un article d’un diari. I sí, tot això era mentida.

Però quantes persones han vist aquest vídeo i no ho han verificat? Totes aquelles han estat enganyades, com ho podríem haver estat nosaltres.

I juntes continuem nedant per no ofegar-nos en aquest mar de mentides i enganys, on només l’ètica i el coneixement et salven de la mediocritat.

Les fake news s’han convertit en un dels grans problemes. Cada dia surten més notícies inventades per les xarxes socials que molta gent es creu sense comprovar si són certes.

Pensem que la culpa no és només de qui les crea, sinó també de qui les comparteix. Tots hauríem de ser més crítics i revisar les fonts abans de dir que alguna cosa és veritat.

També crec que a les escoles s’hauria de parlar més sobre aquest tema. Aprendre a reconèixer les fake news és important per no deixar-nos enganyar. En conclusió, les fake news són un perill. Si volem evitar que ens manipulin, hem d’aprendre a pensar i no creure tot el que veiem a internet.

A més, al darrere de moltes fake news hi ha gent que vol manipular l’opinió pública o guanyar diners amb la publicitat que generen les visites. Això fa que el problema sigui encara més greu, perquè no només enganyen, sinó que també juguen amb la confiança de la gent.

A vegades, la gent pensa que una fake news no pot fer gaire mal, però sí que pot. Pot fer que algú prengui decisions equivocades, que es creïn discussions absurdes o que es perdi la confiança en la ciència o en els periodistes.

El pitjor és que, quan una mentida es repeteix moltes vegades, hi ha persones que acaben creient-se-la. Això és molt perillós, perquè pot canviar la manera com veiem el món. Per això és important parlar-ne amb la família, els amics o els professors, i no quedar-nos amb el dubte.

També penso que els periodistes tenen una gran responsabilitat. No haurien de publicar notícies sense comprovar-les bé. A vegades fan titulars molt exagerats només per cridar l’atenció, i això també ajuda a confondre la gent.

Crec que tots tenim una part de responsabilitat en aquesta lluita contra les fake news. El que pots fer és: pensar abans de compartir, comprovar la informació i ajudar altres a fer-ho també. Si tots féssim aquest petit esforç, seria un lloc una mica més segur.

En conclusió, les fake news són un perill real i ens afecten a tots. Si volem evitar que ens enganyin, hem d’aprendre a pensar per nosaltres mateixos, a contrastar la informació i a no creure tot el que veiem a internet.

Avui en dia la informació arriba a les generacions més joves a través de les xarxes socials com ara: Instagram, Tiktok, X... Si bé això fa que la informació sigui més accessible per a nosaltres acostumats a utilitzar aquestes aplicacions, també ens fa víctimes vulnerables de les ja populars fake news.

Com a adolescents, vivim en un període en què tot el que veiem ho usem per adaptar-nos millor a l’entorn. Perquè ens estem formant com a persones, però quines persones serem si llegim notícies falses, veritats tendencioses, titulars enganyosos pescaclics o imatges generades per IA. A les generacions més grans els pot semblar superficial, ja que utilitzant el sentit comú la majoria d’aquestes notícies es poden detectar, però, si aquest és el nostre pa de cada dia, com podem diferenciar-les d’una notícia real. Obrim el telèfon i llegim «Haaland???: nou fitxatge culer», i nosaltres mateixos ho diem al pare prenent-ho per cert. Aquest exemple pot semblar intranscendent, però afirmacions com aquestes poden arribar a canviar l’opinió pública d’un partit polític o una marca de roba. I això afecta directament les eleccions o els ingressos, respectivament.

D’altra banda, hem passat de la generació que s’informa diàriament, o pel telenotícies, a la nostra, que bàsicament usem les xarxes socials per fer-ho. La principal diferència és l’anonimat: en els sistemes d’informació més antics, tothom té una cara, un nom i un cognom. Un responsable de la difusió de cada notícia; un presentador, un periodista. En canvi, les noves fonts permeten l’anonimat, que serveix, d’una banda, per a aquells que no tenen prou valentia per expressar-se obertament, i d’altra banda, d’escut covard per a aquells que escampen mentides, en funció dels seus beneficis.

Per acabar-ho d’adobar, ningú no ens ha ensenyat a contrastar la informació, no sabem comprovar si el que estem llegint és real o ha estat alterat per algú, això fa que fins i tot nosaltres escampem aquesta notícia. El millor que podem fer és comprovar en aquestes fonts antigues si hi ha la informació que busquem.

La conclusió és la següent. Com a adolescents, som el col·lectiu més vulnerable, perquè tenim el mateix accés a les xarxes socials que els adults, però sense la seva experiència, i en aquest món l’experiència de la vida real és fonamental, ja que aquesta experiència ens dona certa perspicàcia i desconfiança cap a allò que no podem veure o tocar.

Categoria 1r i 2n d'ESO

Cada vegada els joves rebem més informació, però no sempre sabem detectar si és certa o falsa. A més, tot i que avui en dia passem moltes hores davant les pantalles, això no significa que estiguem més ben informats, sinó que no sabem realment què passa al nostre voltant, perquè rebem indiscriminadament tant notícies vertaderes i contrastades, com notícies directament inventades. Des del nostre punt de vista, creiem que això ens afecta negativament, ja que genera incertesa entra la realitat i la ficció.

Està demostrat que cada any es publiquen i es viralitzen noves fake news. Un exemple seria quan no fa gaire Donald Trump va dir que el paracetamol podia provocar autisme. Això va ser un xoc per a tots nosaltres, ja que molta gent amb poder s’aprofita de la seva influència per fer creure a la població idees que no són certes. A part, aquests fets provoquen que la feina dels periodistes sigui cada vegada més complexa perquè tenen part de la responsabilitat a l'hora de desmentir la informació falsa per protegir els ciutadans.

Sabem que aquest fenomen no és nou, i quan compartim experiències viscudes amb els nostres familiars ens expliquen que anys enrere ja hi havia fake news. Ara bé, eren més fàcils de detectar pel fet que en aquella època no hi havia intel·ligència artificial i ara, en canvi, aquesta tecnologia està molt més desenvolupada.

Per sort, a mesura que ha anat passant el temps, hem après diversos consells per saber contrastar la informació que rebem. Aquestes són algunes de les recomanacions que ens han servit més: mirar que el document no tingui faltes d’ortografia, comparar la informació amb la que publiquen altres webs oficials, llegir els comentaris, fer cas del sentit comú, informar-nos a través de mitjans audiovisuals fiables, com ara les notícies de TV3, el diari ARA, el Diari de Girona...

En definitiva, nosaltres creiem que avui en dia el dret de rebre informació certa i fiable està en perill, ja que la intel·ligència artificial i les xarxes socials han evolucionat molt i això fa que sigui molt més fàcil crear una notícia falsa. Per això hem de prendre algunes mesures i seguir els consells d’experts.

Categoria 5è i 6è de Primària

Segurament heu sentit a parlar sobre la IA. És un tema una mica "especial". Per què? Doncs perquè el tema de la IA té, com tots, gent a favor i gent en contra. El que té "d’especial" és que l’home sobrenomenat "el padrí de la intel·ligència artificial", va abandonar Google, però d’això ja en parlarem. Vosaltres penseu que la IA és bona?

La IA igual que tot pot tenir pros i contres, com unes tisores, que si en fas un bon ús et pot servir per tallar paper, cartó… Però si en fas un mal ús et pots fer mal o tu fer-li mal als altres. Doncs és pràcticament igual, només que és més complex. Com per exemple que tu sense voler donis les teves dades personals a la IA i que després utilitzin les teves dades.

El que va passar va ser que el padrí de la IA, Geoffrey Hinton, el guanyador del premi Nobel de la Física, va renunciar a Google i va denunciar els perills de la IA per a la humanitat. Quins problemes/perills pot haver-hi? Doncs per exemple la dependència tecnològica, que es pot traduir en la pèrdua d’habilitats humanes en certes tasques, o que els ciberdelinqüents puguin aprofitar-se de la IA i potenciar els seus atacs, problemes socials, o que passis molt de temps parlant amb ChatGPT, Gemini… i després et costi relacionar-te amb els altres.

Un dels problemes que he mencionat abans és la dependència tecnològica, i que pots perdre l’habilitat en algunes tasques humanes com vindrien a ser la memòria, la creativitat i el pensament crític. Però ara parlarem de coses bones. La IA pot permetre que les màquines prenguin decisions més ràpid que un humà, o pot salvar vides, com per exemple detectar possibles tumors, però aneu amb compte, no sempre és exacte.

En conclusió, si tu en fas un bon ús, et pot ser útil. Però si la utilitzes com a psicòloga per exemple, et pots fer mal perquè la IA no està dissenyada per controlar les teves emocions o ensenyar-te a controlar-les.

Ja teniu resposta sobre si la IA és bona?