Quina ha de ser l'àrea urbana de Girona?

GironaL'any 2000 a la ciutat de Girona hi vivien poc més de 73.000 persones. Actualment n'hi ha empadronades més de 107.000. En un quart de segle la població ha crescut un 43%. Però no només al municipi, sinó al conjunt de l'àrea urbana, que encara s'ha incrementat amb més força (48%). Al capdavant, Vilablareix ha duplicat habitants, però se situen molt a prop Fornells de la Selva, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Campllong i Quart. Són poblacions que, amb un transport públic deficient, depenen directament de Girona per al dia a dia dels seus ciutadans: molts en surten per anar a treballar a la ciutat. Pensar en Girona ja no és pensar només en el seu municipi, sinó en tota l'àrea urbana. Però quins són els municipis que n'han de formar part?

Amb aquesta reflexió van concloure divendres 21 de novembre les segones jornades Repensem Girona, en què l'alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, va assegurar que "l'àrea urbana no és el futur, sinó el present". El repte és trobar els mecanismes de governança i el millor model que s'adapti a la zona urbana, però, sobretot, com finançar les decisions que es prenen. "Girona no va més tard que el conjunt de l'Estat en aquest aspecte, ja que hi ha molt poca vida metropolitana –va reflexionar Mariona Tomàs, professora de ciència política de la Universitat de Barcelona i experta en governança en entorns metropolitans–. No és un debat que estigui al centre del tauler polític, però sí que l'Efecte Europa pot ser un incentiu a la cooperació amb fons europeus".

Per acotar els límits d'aquest espai supramunicipal, que avui dia encara no està ben definit, l'Ajuntament va encarregar a inicis d'estiu a la Universitat de Girona una diagnosi per fixar les bases de la nova àrea urbana. I a l'espera de tenir-ne les conclusions, de moment divendres ja va avançar-ne el primer plànol. Una proposta multicriteri d'àrees urbanes amb quatre corones, on la principal va des de Cervià de Ter i Celrà fins a Vilobí d'Onyar i, la gran sorpresa, Cassà de la Selva. "Amb gairebé 11.000 habitants, és un municipi que ha crescut molt per la proximitat amb Girona", va detallar Jaume Feliu, investigador del grup de recerca en Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental (APTA) del departament de geografia de la UdG.

Durant l'anàlisi s'han tingut en compte diferent valors, com la mobilitat diària a la ciutat, la distància, la continuïtat urbana i també les hectàrees de polígons i les grans infraestructures de transport. Per això s'inclou també Vilobí d'Onyar, que s'espera que experimenti un creixement encara més important quan hi hagi el baixador d'AVE que porti a l'aeroport. En total, la primera corona d'aquesta àrea urbana estaria formada per 15 municipis, pensant ja en un futur de creixement, i aplegaria fins a 185.000 habitants. El repte, en aquest sentit, és com s'articulen els mecanismes de governança entre municipis de mida desigual: des de Salt, amb un terç dels habitants de Girona, fins al més petit, Sant Andreu Salou, amb només 172 habitants. O municipis amb disparitats econòmiques i colors polítics diferents.

Per a Mariona Tomàs, es podria agafar l'exemple de Barcelona, però si una cosa ha après al llarg del temps és que "no hi ha receptes clares per copiar" pel que fa a la creació d'entorns metropolitans. Sigui amb la creació d'una institució supramunicipal, com té Barcelona, París o Londres, sense elecció directa dels ciutadans, sigui a través de la cooperació voluntària o de la creació d'una associació de municipis, com acaba de fer Tarragona. El més comú acaba sent la creació d'una agència metropolitana per a la prestació d'un servei –com el cas de l'ATM de Girona–, i que per a Tomàs aporta una "mirada fragmentada i a curt termini".

Gran ús de la bicicleta

Els entorns metropolitans també són claus per a la mobilitat sostenible. En la recta final de la construcció del carril bici que porta a Celrà, Girona està a punt d'unir-se amb tots els municipis que l'envolten per carril bici. Però com va recordar Josep Honey-Rosés, investigador a ICTA-UAB i impulsor de City Lab Barcelona, "no és el mateix una via verda que un bon carril bici il·luminat i asfaltat que t'ha de permetre anar a treballar cada dia amb bici". Durant la seva ponència, just després de l'anunci de l'arribada de la Girocleta a Salt el 2026, va assenyalar que l'ús de la bicicleta a Girona "és un dels més alts d'Espanya": representa un 10% dels viatges, al nivell de ciutats com Estrasburg. "Tota la regió s'acosta a la ciutat dels 15 minuts si anem en bicicleta", va asseverar. En aquest sentit, Mercè Teixidor, cap de Mobilitat de l'Ajuntament de Girona, va detallar que ja estan en la recta final de l'aprovació del Pla de Mobilitat Supramunicipal i Sostenible de Girona (PMUS). S'hi va començar a treballar el 2019, inclou onze municipis i detalla tots els passos i recomanacions que ha de seguir cada ajuntament per a la descarbonització amb mesures molt concretes, com la construcció dels esperats grans aparcaments dissuasius.