Rosa Maria Sais: "Vaig néixer sota el llit mentre bombardejaven Girona"

GironaEstà a punt de fer 86 anys i arriba exultant, fent una exhibició en ple carrer de com encara balla sardanes saltant. “Que com estic? Very well, thank you”, diu entusiasmada. Porta un coll verd de pell que va comprar en un viatge a Coïmbra combinat amb un abric que s’ha cosit ella mateixa amb l’interior de seda del segle XVIII d’un antic teló de teatre i el jersei que la marca Iaios li acaba de dedicar. I ho acompanya tot plegat amb un bastó centenari i un petit bolso en forma de casa fet a mà dècades enrere. Som al carrer Mercaders amb Rosa Maria Sais, emprenedora entranyable, artesana i fundadora de l’emblemàtica botiga nascuda en plena Transició al Barri Vell de Girona que va convertir-se en la Meca de tothom que volia dur o regalar alguna cosa original i trencadora: el Nyigui-Nyogui.

La Mariona Massaguer, una de les ànimes d’El Foment, propietari actual de l’emblemàtic local del qual encara conserva el nom i un dels espais on és fàcil trobar la Rosa Maria, m’ha avisat que m’ho passaria molt bé fent aquest cafè a la Fonda. Però també m’ha advertit que si fos per la Múnia –així va batejar-la un dels seus tres fills, “que posa sobrenoms a tothom”– no s’acabaria mai. He de dir-vos que en surto contenta, entusiasmada i pensant que aquesta dona mereixeria un llibre ara que d’aquí just un any farà 50 anys del naixement del Nyigui-Nyogui. Un testimoni de com viure amb passió i deixar empremta en tothom que l’envolta, sigui creant amb les mans o rememorant el passat a partir de fotografies guardades i ampliades. “Ara és el que més em motiva i m’agrada: ampliar les idees”, assegura mentre comencem a rebobinar la seva vida.

Pedret 31

“Vaig néixer sota un llit de ferro, elevat en totxanes i entre dos matalassos, mentre els bombardejos queien sobre Girona”. Era el 23 de gener del 1939, la mateixa nit de tramuntana en què Antonio Machado passava per la ciutat fent camí cap a l’exili, li agrada recordar. Gairebé 86 anys després, la Rosa Maria encara viu a la mateixa casa amb tots els seus fills i nets. Un gran magatzem amb tota mena de materials i creacions en són el seu testament vital. Primer va viure a Pedret 31, i quan el Ter es va enretirar als anys 70 i es va fer el passeig, van ser la primera casa a créixer cap al carrer Palafrugell i tenir-hi portal. El seu pare havia obert el 1947, en sortir de la presó, la Rectificadora Sais, que ara porta el primogènit de la Múnia. “Jo sempre explico que soc una persona hiperafortunada per tot: m’hi sento i ho soc”, assegura. Primer, per haver aconseguit sobreviure a l’entrada dels feixistes amb tota la família intacta. Després, per poder recordar com una de les seves millors etapes de la vida quan els feixistes van empresonar el seu pare set mesos “per donar una pesseta a les viudes de guerra”.

Els guàrdies civils

El que hauria pogut ser una llosa, la Múnia i la seva família ho van convertir en una etapa d’aventures. Amb set anys, la seva mare la va enviar a Mollet del Vallès a viure amb la seva tia Rosa, casada amb un tinent coronel de la Guàrdia Civil. “Així no tindria represàlies per tenir el pare pres”. Allà va conèixer Carme Pérez, “la millor modista de Mollet del Vallès”. “Vaig al·lucinar i també em vaig sentir molt estimada”, rememora. Naixeria així la llavor de l’amor per l’artesania que la portaria, amb 36 anys i tres fills, a fundar el Nyigui-Nyogui, després d’haver provat sort amb l’obertura d’una botiga de bijuteria a Tamariu i haver venut els primers productes que elaborava a casa per a El Corte Inglés.

El Nyigui-Nyogui

L’artesania, però, hauria d’esperar pels dictats de l’època. Acabats els estudis de comerç, va entrar a fer de secretària en una metal·lúrgia. Però quan tenia 22 anys va casar-se i la feina es va acabar: “Em van dir que si estava casada no podia ser secretària”. Ja amb fills, va aprendre a fer joies d’estany amb la Maria Rosa Canals amb unes creacions que semblaven dels ibers. Van agradar de seguida i va obrir el primer local, només els estius, a Tamariu, sota l’apartament que havien construït amb esforç els seus pares. Era el 1971 i al diari gironí Los Sitios l’entrevistaven en gran amb els fills com a exemple de la feina fora de la llar. Però en realitat la llar era on es confeccionava tota la bijuteria que es venia i també el que es vendria al primer Nyigui-Nyogui, una de les primeres botigues retolades en català a Girona un cop mort del dictador.

Una iaia de Iaios

El 2 de gener del 1976 obria el petit local del carrer Mercaders. El fill mitjà de la Rosa Maria recorda molt bé la peripècia. Llavors tenia 10 anys i van marxar per Nadal al casament de la germana de la Múnia a Londres amb dos R-12. “La mare va deixar les claus als paletes i les havien de passar als electricistes, pintors i fusters perquè tot estigués a punt”. El dia 1 van arribar de Londres carregats de material que havien comprat allà, el dia 2 van obrir i a la nit ja no els quedava res per vendre. “Què vendrem demà?”, es van preguntar. El Nyigui-Nyogui va ser més que una botiga durant els seus 44 anys d’activitat: s’hi podia trobar bijuteria i roba feta a mà que cosien fins a 36 dones a peces per decorar la casa. Són pocs els gironins que no s’hi han firat alguna vegada. Ara, a tocar, hi ha la botiga Dracs, on es venen els jerseis Iaios. La marca li acaba de dedicar un jersei que porta la seva empremta. I ella em recorda la seva filosofia de vida: “Jo mai he fet res per necessitat i ningú ho ha de fer, les coses s’han de fer a gust”. Si us la trobeu anant en bicicleta pel carrer o acompanyada del gos salsitxa del seu net, en Pernil, no dubteu en parar-la.