El subdelegat del govern espanyol enamorat d'un explorador noruec

GironaNo és habitual que en la presentació d'un llibre a Girona no hi càpiga ni una agulla –us faríeu creus de les que sumen màxim cinc persones– malgrat fer-se en una sala d’actes. I encara menys que s’hi acumulin desenes de persones a fora. Però tampoc és habitual que un exdirector d’institut de poble, professor, crític d’art, gestor cultural i doctor en història de l’art per una tesi sobre art fantàstic, sigui el subdelegat del govern espanyol a Girona i que presenti un llibre sobre un explorador noruec. Pere Parramon (Girona, 1977) acaba de publicar Fridtjof Nansen. Retratos, impresiones (SD Edicions), un llibre d’assaig breu amb una gran vocació poètica que repassa, a partir de diferents imatges i dibuixos d’aquest premi Nobel de la pau del 1922, la vocació universal del personatge. Un llibre que neix de “l’enamorament” de Parramon cap a aquest figura “d’home universalis”, però que, lluny de voler “idealitzar” o “glorificar” Fridtjof Nansen (Noruega, 1860-1930), el que busca sobretot és presentar-lo com un “ésser humà” per aprendre del seu llegat.

El llibre és una oportunitat per conèixer el món petit d’un subdelegat del govern espanyol atípic de Girona, ja que és nouvingut en política. Tàndem de l’ara consellera Sílvia Paneque en les eleccions municipals a la ciutat el 2023 com a número 2, fa un any va accedir al càrrec en substitució d’Albert Bramon, que es va jubilar. En la seva presa de possessió va haver-hi una gran absència: la de l’alcalde, Lluc Salellas. També és el primer secretari de l’agrupació del PSC.

El 'Fram'

El particular enamorament de Parramon cap a Nansen va néixer el 2010 durant un viatge a Oslo, quan va visitar el Museu del Fram, dedicat al vaixell construït el 1892 i que va servir per a una expedició que tenia com a objectiu el pol Nord. No hi van arribar, però el Fram encara ostenta el rècord d’haver estat el vaixell de fusta a una latitud més alta i d’haver arribat al pol Sud. “A diferència dels vaixells anteriors, el Fram havia estat dissenyat no per lluitar contra la naturalesa, sinó per viure-hi en comunió”, reflexiona el crític d’art i escriptor. Amb un buc rodó, no buscava trencar el gel sinó que es deixava atrapar perquè fossin els corrents els que el transportessin cap als pols. “Va ser a partir del vaixell que vaig descobrir la figura tan polifacètica de Nansen i vaig voler aprofundir-hi”, detalla Parramon. Es va trobar davant d’un personatge profundament nacionalista en els seus inicis –va ser un dels impulsors de la creació de l’estat noruec–, però que segons el seu parer amb el temps “va fer un tomb i es va adonar que la seva feina transcendia la bandera”. Va fer crides per ajudar el poble rus en moments de penúries i va ser l’impulsor del que es coneix com el passaport Nansen per a apàtrides, que es calcula que ha ajudat 50 milions de persones al món.

Cultura i educació

“Ell, des de l’amor pel seu poble i per la pàtria, és capaç de desenvolupar l’amor per la humanitat –analitza Parramon–. Les fronteres nacionals deixen de tenir pes. Nansen és una de les figures que avancen en el camí del que serà l’ONU”. Des d’aquesta premissa, l’escriptor fa un paral·lelisme amb la seva forma d’entendre la política: “Reivindicar la mirada àmplia que implica consensos, perquè la democràcia és diversitat”. Com el vaixell Fram, entenc que Parramon va entrar en política perquè el que més estima, la cultura i l’educació, formés part d’una esfera on massa sovint són oblidades. Deixar-se atrapar pel gel per poder aconseguir els seus propòsits. “No és només el respecte a la cultura com a subdelegat –és un habitual a totes les presentacions i porta exposicions a la subdelegació–, sinó que penso, sento i decideixo des de la cultura. És el meu espai natural”.

Servei a la resta

Com la de Nansen, la seva carrera ha estat meteòrica: el 2023 entrava directament com a número dos a la llista de les municipals i un any després ja era subdelegat del govern espanyol. Tot va començar amb l’amistat amb Paneque, que va presentar el seu llibre a Girona en un acte a l’aula magna de la Casa de Cultura amb l’artista i professor Jordi Armengol que va unir diferents móns, però en el qual sobretot hi havia simpatitzants del PSC. “Paneque em va dir una vegada que estar al servei de la resta enganxa”, recorda Parramon, que considera que Nansen, malgrat “l’ego de joventut”, amb el temps es va adonar que “estava al servei primer del seu país i després de la humanitat”. Explica que “la importància de la cultura i l’educació com a elements fonamentals per millorar la societat” va ser en el seu cas el que el va dur a fer el pas. “És estrany que un doctor en història de l’art i crític d’art es dediqui a aquesta tasca: caldria reivindicar-ho més”, diu.

La diversitat

La carrera de Parramon, també igual que Nansen, no ha estat només meteòrica en política. Quan va acabar d’estudiar història de l’art va començar a ser becari a la Fundació Vila Casas, on va passar de seguida a coordinar exposicions. “Però em cridava la docència i vaig decidir fer un canvi radical”, diu. Va ser així com va fer les oposicions de secundària sense ni ser interí i va acabar dirigint l’Institut Rafael Campalans d’Anglès, una tasca que va compaginar amb el doctorat i amb classes a la UdG. Després d’escriure dues novel·les en català, assenyala que el darrer llibre és en castellà, en part, per posar-se “a prova”, però també com a homenatge a la seva mare, d’origen extremeny: “Jo penso en català, però amb ella sempre he parlat en castellà. Per a mi la política hauria de ser l’art de saber trobar consensos a través de la diversitat –conclou–. La política ha de ser això i per desgràcia la confonem amb partidisme i sectarisme, en el pitjor dels casos”.