El transport de mercaderies per tren no avança a Girona i Vilamalla per manca d'infraestructures
LC Paper ha d'anar fins al Voló en camió i accedir al ferrocarril francès
GironaEl transport ferroviari de mercaderies és l’assignatura pendent de la sostenibilitat. I el més preocupant és que en els últims 15 anys no s’ha produït cap augment de la quota de mercaderies per tren en el conjunt de la Unió Europea. La manca d’inversió en infraestructures es focalitza a Girona en els retards de la remodelació de la terminal intermodal de Vilamalla (que ni l’aposta d’Amazon per la zona ha aconseguit agilitzar) i en la impossibilitat de les empreses de carregar contenidors directament al tren. L’empresa LC Paper, amb seus a Besalú i Fornells de la Selva, ha trobat una solució que li estalvia 67 quilos de CO₂ per tona de paper i li suposa un estalvi econòmic enfront del transport directe amb camió fins al Regne Unit. La fórmula que utilitzaven fins ara era el camió fins a l’estació de mercaderies del Morrot, al port de Barcelona, i d’allà amb tren fins al port de Bilbao per arribar a Liverpool. Algunes vegades es veuen obligats a anar directament fins a Birmingham amb camió, l’opció logística que resulta més cara i contaminant.
Girona es podria adequar fàcilment
Segons explica Joan Vila, CEO de LC Paper, un operador els va oferir el servei intermodal a partir de l’empresa Calsina Carré, que disposa de plataformes amb rodes. A mesura que l’empresa les va omplint de paper, una tractora les porta fins a la plataforma del Voló, a la Catalunya del Nord, on sí que es poden carregar al tren sense impediments. “Això es podrà fer quan es reformi Vilamalla, però també es podria fer des de Girona amb una actuació molt econòmica: un desviament de vies i una grua per carregar el contenidor al tren”, assegura Vila. El contrasentit és que l’empresa, que té un planta a Fornells a uns 50 metres de la via, ha de fer una ruta molt llarga i contaminant. La possibilitat de poder carregar mercaderia a Girona, que ara només rep pasta de paper de Saragossa per a una empresa gironina, és molt ben valorada per les empreses del polígon de Riudellots i de Celrà, així com les de l’entorn de Salt i Bescanó.
Adif i la Generalitat van segellar l’abril d’aquest any l’acord per remodelar i renovar la terminal intermodal de Vilamalla amb un cost d’uns 13,8 milions d’euros. Aquesta infraestructura hauria d’impulsar el transport ferroviari i descongestionar les carreteres. Podria suposar un estalvi econòmic del 36% de les externalitats (emissió de gasos, accidentalitat, sorolls, etc.) respecte al transport viari.
Però mentre no arriba Vilamalla, una opció ràpida seria convertir a l’ample internacional la via de Girona a Portbou, que ja disposa de tercer fil. “L’estació de Girona és clau. No fa falta créixer gaire. El tren pararia, carregaria els contenidors i seguiria ruta”, explica Vila. El problema que tenen les empreses gironines és que anar fins al Morrot els suposa enfrontar-se amb embussos a l’entrada de Barcelona i contaminar sense necessitat.
La sostenibilitat no és fer 1.600 quilòmetres en camió
“Hem de començar a pensar que tota l’exportació ha d’anar amb tren. Si al nostre producte li donem valor per la sostenibilitat, exportant-lo amb tren la reforcem. El que no té sentit és fer un producte amb baixes emissions de CO₂ i després posar-li al darrere 1.600 quilòmetres de camió”.
A favor del transport intermodal hi ha el fet que ja comença a sortir més barat i que el transport per carretera topa amb greus dificultats per trobar conductors. “Més enllà de l’excés de camions a les carreteres hi ha el problema que els conductors no volen fer rutes en què hagin de dormir dies fora de casa”, admet Vila. El CEO de LC Paper opina que l’empresari català no està prou conscienciat amb la sostenibilitat: “El relat no és només les plaques fotovoltaiques i els molins, també cal fer diferent el producte, la manera com s'envasa, com es transporta i com es consumeix”.
