“El Vallviva sempre serà el festival del meu pare”

Les PresesCinquena edició del festival Vallviva i primera sense la presència física d’Eudald Morera, que va traspassar el novembre passat a l’edat de 59 anys. El promotor va decidir organitzar el festival després de la diagnosi d’un càncer en estat avançat. “És un festival que neix del cor i de l’agraïment. Volia agrair a la vida i a les persones haver estat un privilegiat per haver nascut on vaig néixer i viure on visc. El festival m’ha donat vida”, va dir a l’ARA el juny de fa dos anys. El va tirar endavant en contra de l’opinió de la seva família, que creia que el que havia de fer aleshores era preocupar-se per la seva salut. Però quan la família va entendre la seva determinació absoluta a tirar endavant el festival al cap de dos mesos, des del primer moment va tenir incondicionalment la seva filla gran al seu costat, la Mireia –així com la resta de la família–, i ara és ella qui, amb 27 anys, segueix la seva estela.

“Seguir apostant pel festival era un repte per a tota la fundació perquè no teníem clar com aniria. L'ànima, el que duia a terme el festival i liderava aquest projecte, era el meu pare i nosaltres érem complements. I ara hem dit: «Vinga va, ara ens toca a nosaltres tirar-lo endavant». –explica Mireia Morera–. Evidentment, hem de seguir amb el llegat que ell ens va deixar i no podíem fer-ho d’una altra manera que seguir duent a terme aquest festival i fent que aquesta cinquena edició fos possible”. I ho faran amb un cartell de luxe, començant per l’actuació del pianista canadenc Tony Ann, conjuntament amb el duet nord-americà Arkai, dos virtuosos del violoncel, el dia de la inauguració, que serà el de l’homenatge a Eudald Morera.

“Teníem ganes de programar un artista internacional que arribés i toqués la fibra als assistents. Era la gran idea i el somni del meu pare, poder tenir un artista internacional, i serà el dia que tindrem totes les autoritats, que ja ens han confirmat que vindran. Serà un dia més d’homenatge al meu pare que no de festival”, diu Mireia Morera.

Cada vegada més empreses col·laboradores

Una de les coses de què està més satisfeta és que el nombre d’empreses que s’afegeixen a col·laborar amb el festival cada edició són més. "Hem arribat a les dues-centes cinquanta, que són més que en l’edició passada. Empreses que aporten el seu granet de sorra en la mesura del que poden per col·laborar-hi i formar part d’aquest projecte. Això està sent un boca-orella perquè no tenim ningú que comercialitzi el festival i estem molt contents perquè ens entren peticions de noves empreses que acaben de conèixer el festival. No tanquem els packs empresarials fins al dia que comenci el festival, però està sent un èxit", assenyala Morera.

"De la primera a la segona edició hi va haver un salt important en el nombre d'empreses que apostaven pel festival. I si ho mirem des de la primera edició fins ara, el salt és molt més gran. Hem anat creixent, però sobretot hem anat consolidant totes aquestes empreses que van confiar en el projecte. Al principi la gent era una mica més reticent perquè no sabia ben bé el que seria, i ara que la gent ja ho coneix més és més fàcil que la gent confiï més en el projecte", afegeix.

Bon ritme en la venda d'entrades

Les entrades per a algunes actuacions ja estan exhaurides i per a d'altres gairebé. Luz Casal, que farà la seva única actuació a Catalunya aquest estiu, ja ha venut prop del 85% de l'aforament. "Per ara, aquest any hem venut més o menys el mateix que l’any passat, potser una mica més. Per a nosaltres era un gran repte, veure si la gent seguiria apostant pel festival sense el meu pare, i veiem que així és. El sentirem igual de prop i ell seguirà sent-hi, però d’una altra manera", diu Mireia Morera.

Una prova del creixement del festival és el pressupost. "La primera edició vam tenir un pressupost de 300.000 o 400.000 €. Va ser un festival de dos dies i els artistes que portàvem eren els que podíem portar en aquell moment. L’any passat vam arribar a un milió d’euros i aquest any el superem", diu Mireia Morera. Així mateix, l'oferta gastronòmica de qualitat i de cuina d'autor també segueix creixent i per a alguns sopars ja s'han venut tots els tiquets.

"Fins ara jo era la mà dreta del meu pare i era qui portava una mica el dia a dia del projecte i qui l’encapçalava en el sentit de la part organitzativa. Però ell era qui acabava decidint i liderant-lo, n'era la cara visible. Aquest projecte sempre serà del meu pare", afegeix Morera. "Ara em falta la meva mà dreta, però sempre he tingut el suport de la meva família i ara em toca a mi agafar aquest rol, però m’agafo molt a en Quim, el germà del meu pare, que m’està donant moltíssim suport, i això fa que sigui més fàcil. A nivell emocional és complicat, evidentment hi ha moments molt bonics i n’hi ha de molt tristos, i estant acompanyat emocionalment també és més fàcil. En Quim és qui em posa el terreny una mica més pla, juntament amb tot l’equip i amb tothom que ho fa possible", conclou Mireia Morera.