Internacional 30/12/2021

El 2022 posa a prova el món postpandèmia

L'any que arrenca prendrà el pols dels populismes a les urnes i veurà "escalades" militars a Ucraïna i Taiwan, diu el Cidob

4 min
Les empreses d’energia ja havien de fer grans inversions per complir els exigents objectius de sostenibilitat i ara han trobat una oportunitat en els fons anticovid.
Dossier Què passarà aquest 2022 Desplega
1
Què passarà aquest 2022
2
Dels Jocs de Pequín a la cimera d'Egipte: les dates clau d'aquest any 2022
3
El 2022 posa a prova el món postpandèmia
4
Les sèries que ens enganxaran al sofà el 2022
5
La gran pugna del 2022: Haaland, Mbappé i el desig de reeditar la rivalitat Messi-Cristiano
6
L'abecedari de les tendències de la moda del 2022

Barcelona¿El 2022 serà el primer any de la postpandèmia? A les acaballes d'aquest 2021, el covid-19 sembla encara més viu que mai. La capacitat de les vacunes, els plans d'estímul, el límit de les desigualtats agreujades per la pandèmia o la polarització exacerbada pels antivacunes: tot això es posarà a prova en l'any que entra. Un any que estarà marcat també per les tensions geopolítiques entre els Estats Units i la Xina, i també amb Rússia, per diverses eleccions que faran de termòmetre dels populismes i per una crisi de preus i energètica que s'afegeix a les crisis estructurals. Són alguns dels reptes que avança El món el 2022: deu temes que marcaran l'agenda internacional, un informe coordinat per l'investigador del Cidob Eduard Soler en col·laboració amb EsadeGeo.

El final de la pandèmia: més desigualtat i més pors

Malgrat que la recuperació econòmica ha arrencat aquest 2021, no serà fins al 2022 que sabrem "la solidesa i la sostenibilitat d'aquesta recuperació" i que no començarem a veure un retorn de la "mobilitat internacional" (amb permís de l'òmicron). Una mobilitat que implica "un augment del potencial migratori", apunta Francesco Pasetti, del Cidob. Més encara quan el món sorgit de la pandèmia és encara més desigual.

"Els multimilionaris han guanyat 3,9 bilions de dòlars més durant la pandèmia, els mateixos diners que han perdut les classes treballadores. El món ha sumat 72 milions de nous pobres, el 82% dels quals en els països de renda mitjana", destaca Eduard Soler. Aquestes desigualtats han agreujat les "pors" que ja existien: el 40% dels treballadors temen que el seu lloc de treball quedi obsolet en els propers cinc anys.

A l'angoixa pel futur s'hi han sumat les "pors al covid-19 i a la vacuna, que van de la mà de la desconfiança en les institucions que ofereixen aquesta vacuna", explica Carme Colomina, investigadora del Cidob especialitzada en la UE i en desinformació. Però també hi ha "una instrumentalització política d'aquestes pors que ha fet créixer el discurs reaccionari, com prova el fenomen Zemmour a França ", afegeix. Por i desconfiança són "terreny adobat per al discurs de l'odi i el racisme", i pronostica "una radicalització del moviment antivacunes" en aquest any que entra.

Els populismes a examen

Aquest 2022, precisament, els discursos populistes se sotmeten a l'examen de les urnes. A més de les presidencials franceses de l'abril, també hi haurà eleccions al Brasil, on Jair Bolsonaro ja està posant en qüestió el sistema democràtic seguint el guió que va escriure Donald Trump. Però també es posaran a prova els lideratges de Viktor Orbán a Hongria , Janez Jansa a Eslovènia i Aleksandar Vucic a Sèrbia. A Filipines, el radical Rodrigo Duterte no es pot tornar a presentar a les presidencials, però la seva filla Sara aspira a la vicepresidència en tàndem amb el fill del dictador Ferdinand Marcos.

L'espectre del populisme i la desinformació també estarà present en les eleccions de mig mandat als Estats Units, unes midterm que seran claus per prendre el pols al trumpisme. Els seguidors de l'expresident, que insisteix en postular-se a les presidencials del 2024, podrien retornar el control del Congrés a mans del Partit Republicà, com pronostiquen enquestes recents, atiades encara pel discurs fals del frau electoral i altres teories conspiranoiques.

Escalades militars a Ucraïna i Taiwan

La tensió entre els Estats Units i la Xina, però també entre les potències occidentals i Rússia, marcaran l'agenda internacional del 2022. L'informe del Cidob pronostica noves "escalades" a Ucraïna, on els moviments de tropes russes de les últimes setmanes ja han fet aixecar la veu als Estats Units i el G-7 , i a Taiwan, on les provocacions militars xineses han marcat també un final de 2021 molt tens. Però el gegant asiàtic estarà també "en un any d'introspecció", diu Soler, ja que en el 2022 celebra el 20è Congrés del Partit Comunista Xinès.

La crisi dels preus i la "geopolítica de l'energia"

Tanquem l'any, a més, amb una crisi de preus que seguirà en el 2022: "Una inflació rècord en dècades, que a Europa sobretot té a veure amb l'augment dels preus de l'energia", diu Soler. La crisi energètica està disparant el preu dels aliments –els fertilitzants depenen del gas i el petroli– de forma molt preocupant als països pobres, des del Líban fins a l'Amèrica Llatina. Segons Soler, però, aquesta no és una crisi estructural, sinó que "reprodueix les tendències de la crisi de preus del 2010", però "pot atiar, com llavors, la flama de les crisis humanitàries": el món està a punt d'arribar als 100 milions de desplaçats forçosos.

"Els analistes es pregunten si aquesta és l'última crisi del petroli o la primera de l'energia verda, i la resposta és que potser és les dues coses, la primera crisi de la transformació energètica", apuntava Anna Ayuso, del Cidob. "Una paradoxa del moment actual és que aquest episodi d'alts preus pot accelerar la implementació d'energies renovables, cada cop més barates, però també augmentar la impopularitat de mesures com gravar l'ús d'energies fòssils", diu l'informe. Aquest 2022 veurem, doncs, més episodis d'aquesta "geopolítica de l'energia, ja que la transició energètica en marxa implica un canvi estructural en els mercats", apunta també la investigadora d'EsadeGeo Marie Vandendriessche.

Emergència climàtica i transformacions estructurals

El 2022 serà, de fet, "l'any en què arrenca la implementació de l'Acord de París", recorda Vandendriessche, i en què una nova cimera, la COP27 d'Egipte, haurà d'arrencar finalment compromisos prou ambiciosos a tots els governs del món per limitar l'escalfament global a 1,5 °C.

"El món encavalca crisis des de fa anys: la crisi del covid-19 es va afegir a la crisi climàtica, la dels refugiats, la del Brexit, la de l'estat de dret o les creixents rivalitats geopolítiques", apunta el director del Cidob, Pol Morillas. Crisis conjunturals, però també estructurals. "Els diagnòstics estan clars" i parlen de "la urgència de les transicions socioeconòmiques, tecnològiques i climàtiques", diu l'informe. "Però no tenim els lideratges adequats per abordar-les", afegeix Morillas.

Dossier Què passarà aquest 2022
Vés a l’ÍNDEX
stats