Internacional 30/11/2021

Éric Zemmour oficialitza la seva candidatura: “Hem de salvar França (de la immigració)"

El gran fenomen mediàtic de l'extrema dreta confirma que es presentarà a les presidencials del 2022

4 min
Éric Zemmour, en una imatge recent en un acte a Londres.

ParísÉric Zemmour, el gran fenomen mediàtic de l’extrema dreta francesa, ja ha mostrat totes les seves cartes. Després de mesos d’incertesa en què havia evitat confirmar-ho, Zemmour ha oficialitzat aquest dimarts que serà candidat a les eleccions presidencials del 2022 amb un vídeo difós a les xarxes socials en què l’ultradretà es proclama l’única persona capaç de “salvar” França del seu suposat declivi. “Ja no és l’hora de reformar França, sinó de salvar-la”, afirma al vídeo, en què durant 10 minuts s’intercalen imatges de violència amb la seva imatge llegint un discurs. En Zemmour res és casual: la posada en escena recorda ineludiblement la crida que el 18 de juny del 1940 va fer Charles de Gaulle, aleshores general i avui elevat a la categoria d’heroi nacional, a seguir combatent contra les tropes alemanyes que havien envaït França. 

No hi ha cap sorpresa en els seus postulats. El candidat ultradretà –condemnat en dues ocasions per incitació a l’odi– basa el seu discurs electoral xenòfob en criminalitzar els immigrants, especialment els musulmans, en idealitzar la França del segle passat i en carregar contra tota la classe política. Més enllà de la qüestió de la immigració i d’una posició euroescèptica, Zemmour no té discurs ni propostes. Només defensa idees populistes que topen amb la legalitat, com la prohibició que els nadons nascuts a França es puguin dir Mohammed o qualsevol altre nom que no sigui considerat francès.

El líder xenòfob, que encara no ha fet públic el nom del partit que crearà, basa la seva estratègia en la suposada necessitat de retornar a França la seva grandeur i la seva essència, que segons ell s’ha perdut per l’arribada de forasters. “Que tornem a ser francesos a França i no estrangers en una terra desconeguda. Nosaltres, els francesos, som una gran nació”, afirma en el vídeo. Es tracta, segons el candidat d’extrema dreta, que França torni a ser el país de Charles de Gaulle, de Joana d’Arc i de Lluís XIV.

“Hem conegut immenses victòries que ens han fet superar cruels desfetes. Des de fa mil anys som una de les potències que hem escrit la història del món”, assegura sense cap mena de modèstia. “Durant dècades, els nostres governs de dreta i d'esquerra ens han conduït en aquest camí funest de declivi i decadència”, insisteix, abans d’apel·lar al vot dels francesos perquè, defensa, “és temps d’actuar”. 

Dificultats per trobar avals

La seva candidatura es donava per descomptada des de feia temps, però la tardança en fer-la oficial i la davallada de la seva popularitat en els últims dies havien posat en dubte que finalment fes el pas endavant. En realitat, Zemmour, periodista i escriptor catapultat primer com a estrella mediàtica i ara com a polític, encara no té garantit que es pugui presentar a les presidencials de l’abril. Li queda una etapa molt important que el pot deixar fora de joc: els 500 avals de polítics locals que qualsevol candidat ha de presentar per poder participar en les eleccions. El candidat d’extrema dreta no té cap partit al darrere, i això li posarà les coses difícils a l’hora d’aconseguir tots els avals. 

Tot i els seus postulats xenòfobs i populistes, la seva irrupció a l’escena política li ha proporcionat una popularitat fulgurant en pocs mesos, fins al punt d’amenaçar el regnat de Marine Le Pen al capdavant de l’extrema dreta francesa. L’aposta de Le Pen de deixar de banda els seus postulats més extremistes per guanyar el vot dels ciutadans conservadors menys radicals ha facilitat l’èxit de Zemmour. Els dos candidats prometen una dura batalla pel vot de l’extrema dreta i es postulen per jugar-se la segona volta amb Emmanuel Macron. 

Macron, al capdavant dels sondejos

El fenomen Zemmour sembla haver-se desinflat lleugerament en els últims dies. Fa setmanes, algunes enquestes d’intenció de vot l’havien situat per sobre de Le Pen, però en les últimes ha baixat fins al 15%, davant el 20% de Le Pen. En totes les enquestes, el (futur) candidat favorit als sondejos és Macron, amb un 25% dels vots. Amb aquest escenari, i davant de l’enorme fragmentació de l’esquerra francesa, l’assalt final seria entre el president de la República i la líder d’extrema dreta. Però Zemmour confia en remuntar ara que és oficialment candidat. Diumenge farà el seu primer gran acte electoral a París.

L’enorme força que està exhibint en aquesta precampanya l’extrema dreta a França està vinculada, entre altres factors, a la falta d’un candidat clar de la dreta moderada. Els candidats de la resta de partits ja fa temps que estan en precampanya (només queda que Macron oficialitzi la seva candidatura), mentre que els Republicans –partit hereu del de l’expresident Nicolas Sarkozy– no celebrarà fins aquest dissabte les primàries per escollir quin dels aspirants serà el candidat a les presidencials del 2022. Els conservadors han sigut incapaços d’omplir el buit que va deixar Sarkozy, figura que sembla definitivament defenestrada pels diferents processos judicials que té entre les mans, entre ells el que l’ha condemnat recentment a un any de presó per finançament irregular de la campanya electoral del 2012, quan ja era president. Amb la dreta i l’esquerra debilitades, l’extrema dreta guanya terreny a França.

stats