80 anys de l'ONU: Qui ha exercit més el dret a veto?

Barcelona"Nosaltres, els pobles de les nacions unides, determinats a salvar les generacions futures del flagell de la guerra". Així arrenca el text signat per 50 països l'estiu del 1945, encara enmig del fum de les bombes de la Segona Guerra Mundial. Quatre mesos després, el 24 d'octubre del 1945 entrava en vigor la Carta de les Nacions Unides. El text comprometia els governs del món a resoldre els conflictes sense l'ús de les armes, a promoure la pau i el respecte als drets humans, la cooperació entre nacions en termes d'igualtat i el desenvolupament econòmic i social arreu del planeta. A aquests principis –tant en entredit ara mateix– s'hi han adherit fins ara 193 estats, gairebé tots els que existeixen.

Aquest divendres es compleixen 80 anys del naixement de l'ONU, enmig d'una de les seves pitjors crisis de legitimitat. Més conflictes bèl·lics oberts que mai, el dret internacional qüestionat cada cop per més estats i els drets humans i el desenvolupament en risc de retrocés greu. Però no tots els experts estan d'acord que sigui la pitjor crisi de l'ONU: "Vuitanta anys donen per a molt, i no hem d'oblidar que durant la Guerra Freda en aquest fòrum es reunien blocs enfrontats, amb els soviètics finançant governs contra guerrilles finançades pels Estats Units i viceversa", destaca el director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), Kristian Herbolzheimer. El procés de descolonització va generar moltes tensions, i l'any 1961 el llavors secretari general de l'ONU, Dag Hammarskjöld, va morir en un accident d'avió envoltat de sospites quan viatjava al Congo. La guerra del Vietnam ja va aixecar moltes crítiques a la inoperància de l'ONU, sense oblidar els seus fracassos a l'hora d'aturar genocidis com el de Ruanda (1994) o el de Srebrenica (1995), o la invasió de l'Iraq el 2003 que van dur a terme els Estats Units, el Regne Unit i Espanya sense autorització de l'ONU.

Les crítiques a la poca efectivitat de l'ONU han estat recurrents durant aquestes vuit dècades, ja que les decisions del Consell de Seguretat (les úniques vinculants) es veuen constantment bloquejades per les cinc potències amb dret a veto. En total, hi ha hagut 327 vetos en aquests 80 anys. Qui n'ha fet més és Rússia o l'URSS, que ha bloquejat 161 decisions, seguida dels Estats Units, que ha vetat 95 vegades alguna resolució, el Regne Unit (32 vetos), la Xina (21) i França (18).

L'època amb més vetos va ser precisament a l'inici de l'ONU, amb el bloqueig constant de l'URSS a l'entrada de nous membres en l'organisme com a represàlia pel no reconeixement de les repúbliques soviètiques. Els primers vetos que no van ser de l'URSS van ser els del Regne Unit i França el 1956 per evitar la intervenció de l'ONU en la invasió d'Israel i aquests dos països a Egipte pel canal de Suez. Durant els anys 70 i 80, en plena Guerra Freda, qui més va exercir el veto va ser els Estats Units; la majoria de vegades, però, per qüestions relatives a l'Orient Mitjà. La Xina, que gairebé no va exercir aquesta potestat en el segle XX, des de finals del 90 s'ha atrevit a fer-ho més, a mesura que agafava més pes en l'escenari geopolític global. Però en els últims anys, Rússia ha tornat a agafar la davantera a l'hora de bloquejar decisions del consell, especialment després del 2014, quan es va iniciar el conflicte amb Ucraïna.

"El Consell de Seguretat és el garant del dret internacional, i en el moment que un dels seus membres permanents envaeix un altre país [Rússia el 2022 a Ucraïna], un acte que està explícitament prohibit a la carta de l'ONU, un dels garants viola el tractat, i això suposa una greu crisi de legitimitat de tot el sistema", admet Herbolzheimer. A això s'hi afegeix ara l'atac frontal del president dels Estats Units, Donald Trump, contra l'ONU, que és retòric però també financer, amb una retallada de fons que, sumada als deutes acumulats per altres països com la Xina, ha forçat l'organisme a retallar el 20% del seu pressupost per a l'any que ve. A la crisi política s'hi afegeix també el desafiament constant d'Israel, que no només ha incomplert resolucions de l'ONU com la del 1967, sinó que actualment està acusat de genocidi al Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU i ha vetat els representants de l'organisme al seu territori.

Una reforma que no arriba

"Les perspectives d'una reforma del Consell de Seguretat, en discussió des de mitjans dels 90, són remotes", apunta l'investigador sènior sobre l'ONU de l'International Crisis Group Daniel Forti, que recorda que aquest debat "va guanyar impuls l'any passat quan l'administració Biden va anunciar que donaria suport a la concessió de dos seients permanents al Consell als països africans", però aquesta iniciativa ha quedat en via morta amb l'arribada de Trump. Tant Forti com Herbolzheimer creuen que l'ONU resistirà l'embat d'aquesta nova crisi. "És una organització resilient i els seus membres l'han ajudat a superar les turbulències altres vegades", diu Forti. I tots dos estan d'acord que són més els beneficis que aporta: "Si no existís l'ONU, caldria inventar-la", diu Herbolzheimer.

Per a l'exportaveu de l'ONU Cristina Gallach, serà clau l'elecció d'un nou secretari o secretària general l'any que ve, quan acaba el mandat d'António Guterres. Ja sonen alguns noms com el de l'expresidenta xilena Michelle Bachelet o l'exministra de l'Equador María Fernanda Espinosa. "Després de 80 anys, crec que és hora que hi hagi una dona al capdavant de l'ONU. Això seria un pas important de cara a donar un senyal de transformació", apunta Gallach, que forma part de la iniciativa Global Women Leaders que està fent campanya per aconseguir aquesta fita.

La que va ser secretària general adjunta de comunicació entre el 2014 i el 2017 també creu en la resiliència de l'ONU, malgrat totes les amenaces al multilateralisme que suposa Trump i l'ascens de l'extrema dreta a escala global. "Cal fer un front comú dels països que creuen en el multilateralisme, que són molts encara, que també creuen que l'ONU necessita una reforma profunda però que són conscients que ni el canvi climàtic, ni les migracions, ni l'impacte de la intel·ligència artificial o altres grans transformacions no es poden afrontar anant cadascú pel seu compte".