L'ONU celebra 80 anys enmig de la pitjor crisi de legitimitat: sobreviurà a Donald Trump?

BarcelonaL'Organització de les Nacions Unides farà 80 anys el 24 d'octubre immersa en la seva pitjor crisi. No només per l'atac frontal que va escenificar dimarts el president dels Estats Units, Donald Trump, amb un discurs a l'Assemblea General on l'acusava de tots els mals i on va certificar el distanciament de la primera potència mundial del sistema multilateral creat després de la Segona Guerra Mundial. La crisi també és financera i de recursos, perquè les retallades dràstiques de Trump han forçat el secretari general, António Guterres, a plantejar una reducció del 20% en el pressupost de l'any vinent, que implicarà milers d'acomiadaments.

Però la crisi sobretot és de legitimitat, amb més conflictes armats que mai al món (uns 50), un genocidi a Gaza –segons conclou la comissió investigadora de l'ONU–, un bloqueig constant al Consell de Seguretat pel veto de potències rivals, un rearmament global i l'Agenda 2030 per al desenvolupament, abocada clarament al fracàs. "Estem arribant a un límit màxim d'inestabilitat", alerta a l'ARA Cristina Gallach, que va ser secretària general adjunta de comunicació entre el 2014 i el 2017. Gallach destaca especialment la "profunda crisi ideològica" que planteja el missatge antiimmigració i negacionista del canvi climàtic del discurs de Trump de dimarts, i que s'estén a molts altres països del món.

"No hi ha dubte que és la pitjor crisi, perquè ve des de dins, des d'un país membre permanent del Consell de Seguretat i que és l'amfitrió de l'organització", diu Gallach, i aposta perquè la resta de països facin un front comú a favor del multilateralisme, perquè "els reptes globals, com les migracions, la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, no es poden resoldre individualment".

Gallach qualifica de "distòpic" el discurs de Trump, sobretot perquè va incloure "moltes dosis de mentides, com dir que l'energia renovable és més cara o que l'ONU fomenta les migracions massives". Un discurs que, diu, va generar "molta sorpresa i estupefacció" perquè anava encara més enllà del que havia dit fins ara el president en els seus atacs a l'ONU però que estava "molt pensat" per al consum intern. Tot i així, l'investigador de l'International Crisis Group Daniel Forti considera que les paraules de Trump van ser "crítiques amb l'ONU però no una sentència de mort per a l'organització". I és que el que es temia als passadissos era que Trump anunciés mesures per accelerar la sortida dels Estats Units del fòrum fundat després de la Segona Guerra Mundial.

"Abocada a fer menys amb menys"

Gairebé ningú dona credibilitat a l'amenaça de Trump de sortir de l'ONU –malgrat que ja hagi marxat d'algunes de les seves agències, com la Unesco o l'OMS– perquè no voldrà renunciar al seu poder al Consell de Seguretat. Però, des de dins, l'administració Trump està escanyant el sistema de les Nacions Unides amb retallades i retencions de fons. "Pràcticament cap part de l'ONU sortirà il·lesa de les retallades que estan en curs", alerta Forti, i explica que la retallada del pressupost es traduirà en molts acomiadaments i reformes administratives, però sobretot "menys suport a la població civil, menys campanyes de vacunació, menys diners per adaptar-se a la crisi climàtica". En definitiva, diu Forti, l'ONU "es veurà abocada a fer menys amb menys".

El pressupost presentat per Guterres amb la retallada del 20%, i que els estats membres han d'aprovar al desembre, planteja una reducció de 2.500 llocs de treball a la secretaria general. Alhora, "les agències, els fons i els programes de l'ONU, que es financen amb contribucions voluntàries dels membres de l'ONU, estan duent a terme els seus exercicis de reducció per acomiadar "centenars de treballadors, sinó milers", diu l'analista.

I és que els Estats Units no són els únics que no paguen o que paguen tard; la Xina també es retarda en els seus pagaments i molts països han reduït les seves contribucions a diverses agències. Davant d'això, Guterres ha proposat aquest any una reforma de l'ONU que ha batejat com a UN80 i que busca estalviar costos, eliminar duplicitats i "demostrar als estats membres que es pot reduir pes", diu Forti, i guanyar efectivitat en l'entramat burocràtic. També es plantegen algunes reubicacions d'organismes de l'ONU fora dels Estats Units per abaratir costos.

El relleu de Guterres, a l'horitzó

Gallach, però, considera que aquesta UN80 "és una reforma més aviat tímida i que cal una reforma molt més profunda". La demanda històrica d'una reforma política i de presa de decisions, començant pel Consell de Seguretat, sembla més impossible que mai, donat que l'hauria d'aprovar el mateix Consell, on els cinc membres permanents (els Estats Units, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit) tenen dret de veto. L'any passat es va obrir una porta a aquesta reforma quan el llavors president dels EUA, Joe Biden, va dir que acceptaria concedir dos seients permanents a països africans, però l'arribada de Trump ha esguerrat aquests plans.

Per a l'investigador del Cidob Rafael Grasa, però, la principal crisi de l'ONU no és la retallada, ni tan sols l'amenaça de Trump, sinó que és la "deslegitimació" cada cop més profunda del sistema multilateral. "L'ONU arriba al seu vuitantè aniversari en una situació de deslegitimació i de crisi", remarca. No creu que sigui la pitjor crisi de la seva història, però admet que potser sí que ho és "en termes de deslegitimació" per la seva incapacitat d'assegurar els tres pilars pels quals va ser creada el 1945: la pau i seguretat, el respecte als drets humans i el desenvolupament. A més de la seva ineficàcia, l'ONU "continua sent un sistema molt occidentalitzat, molt dependent dels països europeus i les antigues metròpolis colonials", apunta l'analista. Per a Grasa, un pas en la bona direcció seria l'elecció d'una dona del Sud Global com a propera secretària general, quan acabi el mandat de Guterres, a finals del 2026.

"Després de nou secretaris generals en vuit dècades, ja toca una dona", apunta Gallach, que forma part de la Global Women Leaders. María Fernanda Espinosa, que va ser ministra de Defensa de l'Equador i presidenta de l'Assemblea de l'ONU, és un dels noms que més sona. Però, un cop més, les polítiques de Trump contra les decisions motivades per criteris de diversitat, ho posa més difícil.

I encara una mostra més de la distopia en l'era de Trump: Gallach relata que fa pocs mesos es va instal·lar un vehicle de l'ICE (la policia antiimmigració de Trump) molt a prop de la seu de l'ONU a Nova York que va generar una certa "preocupació" entre el personal. "El secretari general va haver d'enviar una circular a tots els treballadors per demanar que no surtin de casa sense el passaport i l'acreditació" per si els aturaven els agents, explica Gallach, que admet que era "una situació que no s'havia vist mai".