Qui era Abu Bakr al-Baghdadi?

El líder de l'Estat Islàmic va marcar amb sang i terror un territori de la mida del Regne Unit

Rukmini Callimachi / Falih Hassan 'The New York Times'

Abu Bakr al-Baghdadi, l’astut i enigmàtic líder de l’Estat Islàmic, l'home que va fundar una xarxa terrorista mundial capaç reclutar desenes de milers de persones d'un centenar de països, ha mort als 48 anys en un atac nord-americà al nord de Síria. Fill d'una pietosa família sunnita de la província iraquiana de Samarra, Al-Baghdadi es va valer del fervor religiós per escampar l'odi contra els no creients i, aprofitant el poder d'internet, es va catapultar a un escenari global de terror i terrorisme al capdavant d'una organització que en el seu punt àlgid va arribar a controlar un territori tan gran com el Regne Unit i des d'on dirigia i inspirava atacs contra més de trenta països. Tant era el poder que tenia que el seu cap, viu o mort, es recompensava amb 25 milions de dòlars, i els serveis d'intel·ligència de molts estats van destinar recursos i anys a trobar-lo. Els Estats Units han confirmat la seva mort però han hagut de passar dues administracions presidencials.

Però Al-Baghdadi va aconseguir durant gairebé una dècada esquivar prou bé la maquinària posada al servei de la seva captura, adoptant fortes mesures de seguretat i reduint al màxim el seu nucli de confiança a tan sols unes quantes persones. "Fins i tot em van fer treure el rellotge de polsera", va explicar Ismail al-Ithawy, un dels seus ajudants arrestat l'any passat i que espera en una presó iraquiana l'execució de la seva condemna a mort. Trobar-se amb el líder de l'Estat Islàmic suposava recórrer a cegues quilòmetres, per estar sempre sota l'atenta mirada d'una guàrdia armada fins i tot hores després que s'hagués acabat a la trobada, i sempre sense dur cap aparell electrònic, ni telèfons mòbils ni càmeres fotogràfiques. "La preocupació d'Al-Baghdadi era sempre qui el trairia. No confiava en ningú",  explicava el general Iahia Rasool, portaveu del comandament iraquià.

Trump confirma la mort del líder de l'Estat Islàmic

Nascut Ibrahim Awad Ibrahim Ali al-Badri, Al-Baghdadi es va criar en una plana seca i desolada al poble d'Al-Jallam, al centre de l'Iraq. En aquells anys d'infantesa, entre les ovelles de la seva família, va viure un episodi que anys després es convertiria en un element clau en la seva reivindicació de ser un califa: Al-Jallam està poblat per membres de la tribu Al-Badri, procedent del mateix lloc que la del profeta Mahoma. Una connexió hereditària que es considera un requisit previ per convertir-se en califa. I els fulletons publicats per l'Estat Islàmic per animar els musulmans a comprometre la seva fidelitat a Al-Baghdadi traçaven la seva ascendència de Fàtima, la filla petita del profeta.

Al començar l'escola primària, la família es va traslladar a Samarra. Al-Baghdadi va ser un estudiant mediocre i només destacava en art. Disset persones que el van conèixer, incloent-hi amics, companys de classe, veïns, professors i antics alumnes, el van descriure com a “tímid”, “reservat”, “aïllat” i “tranquil” i van recordar com va trobar el seu lloc a la mesquita local, on el seu pare el va matricular en una classe de memorització alcorànica. "Sí, tenia un do espiritual", va dir l'imam d'Ahmed Ibn Hanbal, Khalid Ahmed Ismael, que destacava que en això sí que va superar la resta de nois tant per la seva bona memòria com per la "dolça veu amb què era capaç d'atreure els altres nois a la pregària". Al-Baghdadi sabia convèncer els companys per netejar la mesquita, espolsar les catifes al carrer i deixar-les esteses al terrat perquè s'eixuguessin. "Tenia una connexió especial amb la mesquita", afirmava el vell imam.

Però, malgrat aquesta dedicació, de ben jove ja va mostrar senyals sobre la seva fe i la voluntat d'imposar la seva manera de creure als altres. Quan un veí es va tatuar un cor al braç, Al-Baghdadi es va enfadar amb ell i li va llegir la cartilla perquè deia que la llei islàmica prohibia els tatuatges, recordava anys després Iunes Taha. I amb el temps els seus retrets i estirades d'orella eren habituals. Es va matricular a la Universitat de Saddam, una institució dedicada als estudis islàmics, on va obtenir un màster i un doctorat en temes relacionats amb les escriptures islàmiques, i per pagar-se els estudis va impartir classes alcoràniques a la mesquita Al-Haj Zaidan, al barri de Topchi, a Bagdad, on els seus alumnes es referien a ell com a "xeic Ibrahim".

El 2003, quan els avions nord-americans sobrevolaven Bagdad i començava la invasió nord-americana per caçar Saddam Hussein, Al-Baghdadi va demanar als seus alumnes de la mesquita que marxessin a casa, i un any després va acabar detingut per les forces de Washington, vestit amb una samarreta de color taronja, precisament el mateix color que va fer dur anys després als ostatges occidentals del Daeix per als vídeos d’execució.

Les set vides del cap de l'Estat Islàmic

Els analistes coincideixen que l'arrest va servir per radicalitzar encara més Al-Baghdadi, encara que n'hi ha que diuen que ha havia comès atacs anteriorment. Durant el temps que va estar detingut, va cultivar l'odi contra els xiïtes, convertit després en un segell distintiu de l’Estat Islàmic, que perpetrava atacs suïcides contra els seguidors d'aquesta branca de l'islam al Líban, l’Afganistan, l’Iran o Bangladesh.

Poc després, el maig del 2010, els insurgents van anunciar el seu nou líder: va ser Abu Dua, que ara es va presentar al món com "Abu Bakr al-Baghdadi". El significat del nou nom de guerra no era gratuït: Abu Bakr va ser el primer califa després de la mort de Mahoma a l'antiga Aràbia i se li atribueix l'onada d'expansió islàmica.

Proclamació del 'califat'

Però el món va conèixer per primer cop Al-Baghdadi el 2014, quan els seus homes van conquerir un terç del territori de l'Iraq i la meitat de la veïna Síria i va declarar des de la mesquita de Mossul un califat amb què pretenia reviure la teocràcia musulmana que va acabar amb la caiguda de l’Imperi Otomà. L'Estat Islàmic, també conegut com Daeix o per les sigles ISIS, neix d'una branca d'Al-Qaida, el grup terrorista que durant la dècada anterior havia concentrat l'atenció d'exèrcits i estats pels seus sanguinaris atacs, i sobretot arran dels atemptats de l'11-S. 

Un cinc estrelles per als senyors del terror

Tot i que Ossama bin Laden, el líder d'Al-Qaida, havia somiat restaurar el califat, va evitar declarar-ne un, potser per por de l'aclaparadora resposta militar. Tanmateix, als nord-americans i els seus aliats els ha costat cinc anys reconquerir l'últim quilòmetre de territori sota la llei d'Al-Baghdadi, i no va ser fins el març passat que Trump va declarar el seu final. Però la força de l'Estat Islàmic supera el terreny físic, perquè amb la promesa del califat va aconseguir que milers de joves anessin fins a Síria a sumar-se a les seves files.

La bandera negra de l'Estat Islàmic va arribar a onejar en grans ciutats, incloent-hi la iraquiana Mossul, amb gairebé 1,5 milions de residents. Pel nord, la frontera s'estenia des de les planes de Nínive, la ciutat bíblica on els extremistes van convertir les esglésies centenàries en fàbriques de bombes, fins a les muntanyes de Sinjar, on les seves dones van ser utilitzades com a esclaves sexuals dels milicians. Al sud, el territori anava dels camps petroliers de Síria de Deir al-Zor a les majestuoses columnates de Palmira. En tot el territori es va imposar per ordre d'Al-Baghdadi la seva violenta interpretació de l'islam. Les dones acusades d'adulteri morien lapidades, als lladres se'ls tallava les mans i als que desafiaven les regles els esperava la decapitació.  

Els orfes de l’Estat Islàmic

És cert que aquests càstigs medievals també es compleixen en països com l'Aràbia Saudita, però l'Estat Islàmic va fer dels enregistraments i emissions de les seves execucions una gran plataforma de promoció i publicitat que va commocionar el món sencer. En el món islàmic també veien esgarrifats i ofesos com els homes d'Al-Baghdadi s'inventaven càstigs horribles que no surten esmentats a les pàgines de l'Alcorà. Un pilot jordà va ser cremat viu en una escena rodada amb drons; homes acusats de ser espies van morir ofegats en gàbies, mentre les càmeres submarines capturaven el seu últim sospir, i altres capturats morien aixafats sota les rodes de tancs o sacrificats com animals en un escorxador.

D'impostos a llicències per conduir

A més de la brutalitat, l'Estat Islàmic actuava com a estat i s'atribuïa el dret de recaptar impostos entre la població sotmesa i recollia les escombraries dels carrers. Les parelles que volien casar-se necessitaven una llicència de matrimoni impresa a la papereria del grup i, quan tenien fills, els havien d'inscriure en un registre per rebre un certificat de naixement emès per l'EI. Fins i tot expedien els seus propis carnets de conduir.

Però Al-Baghdadi era un home del seu temps i va saber aprofitar internet per connectar-se amb seguidors de tot el món i fer-los sentir com a ciutadans del seu virtual califat, fent-los partícips de la seva motivació: qualsevol persona, en qualsevol lloc, pot actuar en nom del grup, deia, cosa que va permetre multiplicar la seva força letal mitjançant atacs en llocs remots o al cor d'Europa i perpetrats per homes que no havien posat mai els peus en un camp d’entrenament. L'Estat Islàmic va ser el responsable de l'assassinat de milers de persones de tot el món, la majoria musulmans, i en molts dels atacs els terroristes deixaven per a la posteritat vídeos en què juraven la fidelitat a Al-Baghdadi.

"Al-Baghadadi va ser fonamental per donar veu al projecte de l'Estat Islàmic per aconseguir temptar persones vulnerables a tot el món", va dir Joshua Geltzer, que va ser director principal per al terrorisme al Consell de Seguretat Nacional fins al 2017.

Educació segrestada per l’Estat Islàmic

Copyright 'The New York Times'

Més continguts de