Acusen Rússia de ciberatacs globals indiscriminats
Holanda fa fora quatre espies russos que intentaven piratejar l’organització contra les armes químiques
BarcelonaTornen a bufar aires de Guerra Freda. Uns aires que ja no són nous, però que a poc a poc van agafant forma de tempesta. Noves acusacions d’Occident contra Rússia, amb trames d’espionatge i contraespionatge dignes de pel·lícula, van elevar ahir el to i van tensar encara més les complexes relacions de Vladímir Putin amb el món. Per començar, el Regne Unit i Holanda van denunciar una campanya de ciberatacs global perpetrada per l’agència d’intel·ligència militar russa (GRU, segons la sigla en rus), que inclouria l’intent d’infiltrar-se en el sistema de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ). Aquesta agència internacional amb seu a l’Haia investiga, entre altres casos, l’enverinament a l’exespia Serguei Skripal al Regne Unit, del qual Londres acusa Moscou, i els atacs amb armes químiques en la guerra de Síria que s’atribueixen al règim de Baixar al-Assad, aliat de Rússia.
La ministra de Defensa holandesa, Ank Bijleveld-Schouten, va explicar que l’abril passat les forces de seguretat holandeses van expulsar del país quatre ciutadans russos que planificaven un ciberatac a l’OPAQ. Els homes, de qui es va difondre la fotografia, havien entrat al país amb passaport diplomàtic. Entre el material que se’ls va confiscar hi havia un ordinador que havia estat connectat amb el Brasil, Suïssa i Malàisia. Els continguts vinculats a aquest últim país que s’hi van trobar tenien a veure amb el vol de Malaysian Airlines MH17 que va ser abatut el 2014 al cel d’Ucraïna, i que després es va provar que havia sigut el blanc d’un míssil rus.
Mentrestant, a la seu de l’OTAN a Brussel·les es reunien ahir tots els ministres de Defensa de l’organització per mostrar unitat. El seu secretari general, Jens Stoltenberg, va sortir de seguida a expressar la “solidaritat” de l’OTAN amb els governs britànic i holandès i a denunciar “els flagrants intents de soscavar el dret internacional i les institucions” del Kremlin. Poc després, el secretari de Defensa dels Estats Units, Jim Mattis, assegurava estar d’acord amb les informacions del Regne Unit i Holanda i advertia que Rússia “ha de pagar el preu” de les seves accions de desestabilització de la política internacional.
El més dur va ser el secretari d’Exteriors britànic, Jeremy Hunt: “Les accions del GRU són temeràries i indiscriminades, intenten minar i interferir en les eleccions d’altres països -va dir-. El nostre missatge és clar: juntament amb els nostres aliats exposarem i respondrem els intents del GRU de soscavar l’estabilitat internacional”. El secretari de Defensa britànic, Gavin Williamson, també va adoptar un to especialment bel·licós: “Això no són accions d’una gran potència, són accions d’un estat pària”.
El govern britànic també va publicar ahir un informe del seu Centre Nacional de Ciberseguretat que acusava els serveis d’intel·ligència militars russos d’haver piratejat els ordinadors del Partit Demòcrata dels EUA en la campanya electoral del 2016 i també l’Agència Mundial Antidopatge el 2017. Arran d’aquest atac es van filtrar els historials mèdics de molts atletes. També s’assegurava que el Kremlin estava al darrere del programa informàtic BadRabbit, que bloqueja ordinadors i demana un rescat per evitar-ho, i que fins ara ha afectat organitzacions de Rússia, Ucraïna, Turquia i Alemanya.
Alhora, els EUA també van anunciar ahir la imputació de set oficials d’intel·ligència russos al país, als quals acusa de conspirar per hackejar organitzacions antidopatge amb l’objectiu de deslegitimar aquestes entitats, que van revelar un programa de dopatge dels atletes russos patrocinat per Moscou. També el Canadà va denunciar diversos ciberatacs al país que atribueixen al GRU, com ara el del 2016 contra l’Agència Mundial Antidopatge, amb seu a Mont-real, i que va filtrar els historials mèdics de diversos atletes.
Les successives acusacions -i una declaració de la UE per denunciar “l’intent de soscavar la integritat de l’OPAQ” com “un acte agressiu que demostra el menyspreu pel solemne propòsit” de l’ens de lluitar contra les armes químiques- deixen el Kremlin més aïllat que mai. A més de les sancions internacionals imposades arran de la seva intervenció en la guerra d’Ucraïna i l’annexió de Crimea el 2014, que estan afectant greument la seva economia, la relació del govern de Vladímir Putin amb els països occidentals viu el pitjor moment després que Londres el va acusar al març de fer servir armes químiques dins el seu territori per intentar enverinar l’exespia Skripal.
La reacció russa no es va fer esperar i tampoc va decebre. La portaveu de la cancelleria russa, Maria Zakharova, va criticar la “nova campanya internacional antirussa”. “Sense cap selecció, en una única ampolleta probablement de Nina Ricci, hi han barrejat de tot, el GRU, els ciberatacs, els pirates informàtics del Kremlin i l’Agència Mundial Antidopatge. En surt un autèntic còctel de perfum diabòlic”, va ironitzar.
Putin viatja a Nova Delhi per vendre armament a l’Índia
Mentrestant, el president rus, Vladímir Putin, continua anant a la seva. Ahir l’home fort del Kremlin va viatjar a Nova Delhi on s’espera que culmini la venda de míssils antiaeris S-400 -una operació que s’acostaria als 5.000 milions de dòlars- al govern de l’Índia. Ahir a la tarda, Putin ja va mantenir una trobada informal amb el primer ministre indi, Narendra Modi, tot i que la signatura del contracte serà avui. L’Índia, doncs, es convertirà en el tercer país que compra aquesta mena d’armament a Moscou, després de la Xina i Turquia. El negoci, com en els altres casos, no està exempt de polèmica: amb aquesta maniobra, el govern de Nova Delhi desafia les advertències dels Estats Units, que han desaconsellat tenir acords comercials -especialment d’armament- amb el Kremlin, i han amenaçat amb sancions aquells qui ho facin. A més, segons va apuntar ahir el ministeri d’Exteriors indi, els dos líders signaran fins a vint acords en matèria de defensa i col·laboració econòmica.
