Al-Maliki queda apartat del poder per buscar un govern d’unitat

BeirutAl primer ministre en funcions iraquià, Nuri al-Maliki, el van convidar a una festa de comiat sense saber que ell mateix era l’homenatjat. La paràlisi política per l’elecció del nou cap de govern estava amenaçant la seguretat de l’executiu de Bagdad i l’enfrontament que van protagonitzar ahir el president, el kurd Fouad Massoum, i Al-Maliki condueix el país a un carreró sense sortida. Massoum va encarregar al xiïta Haidar al-Abadi, vicepresident de la coalició Estat de Dret -a la qual pertany Al-Maliki-, la formació del nou govern d’unitat per intentar aturar la sagnia. El gest és una plantada en tota regla al primer ministre, que es resisteix a deixar el poder.

Però és un gest que ahir el president dels Estats Units va aplaudir. De fet, era el que fa setmanes que reclamaven, creient que Al-Maliki està amortitzat. Barack Obama va trencar la tranquil·litat de les seves vacances a l’exclusiva illa de Martha’s Vineyard per “felicitar” Al-Abadi i encoratjar-lo a fer “tan aviat com es pugui” un govern que “inclogui tots els iraquians”, en relació als partits parlamentaris que representen les minories.

Dies després que la Casa Blanca comencés els bombardejos contra posicions jihadistes de l’Estat Islàmic, Obama va assegurar que està “a punt” per continuar amb l’ofensiva aèria, tot i que va insistir que la pacificació del país ha de venir per una “solució iraquiana”.

Un Al-Maliki indignat no va trigar a respondre al president Massoum i basant-se legalment en una sentència judicial -dictada hores abans que es conegués la tasca encarregada a Al-Abadi- va amenaçar públicament de querellar-se contra el cap d’estat per haver violat suposadament la Constitució.

Sentència legitimadora

El Tribunal Federal iraquià va decidir considerar la coalició Estat de Dret com el principal bloc parlamentari, cosa que legitima el tercer mandat d’Al-Maliki. L’aliança liderada pel primer ministre va guanyar per majoria simple en les passades eleccions legislatives, a l’abril, de manera que els seus oponents -que sumen més que els aliats- no permetrien que Al-Maliki tornés a governar, ja que l’acusen de ser el causant de tots els mals que s’esdevenen a l’Iraq.

Entre els líders xiïtes de la coalició que rebutgen la idea que Al-Maliki formi un nou govern hi ha el clergue Muqtada al-Sadr, que va instar el 6 de juliol Estat de Dret a presentar un candidat alternatiu. El bloc Al-Muaten (Ciutadà), liderat pel clergue xiïta Estimar al-Hakim, i gran part dels partits sunnites i kurds també s’oposen a un tercer mandat.

Al-Maliki ha mostrat que no té intencions de deixar el poder i encara que políticament no compta amb gaires suports entre els partits xiïtes al carrer les forces de seguretat i algunes milícies xiïtes estan disposades a defensar-lo. Després que acabés el discurs d’Al-Maliki, unitats de l’exèrcit i la policia es van desplegar formant un gran dispositiu de seguretat al voltant dels llocs estratègics de Bagdad, en particular la coneguda zona verda, on hi ha les seus institucionals.

Bagdad és conscient que en qualsevol moment pot esclatar la lluita sectària i està alerta. Cadascuna de les faccions polítiques té la seva ala militar. Quines garanties tindria un govern d’unitat nacional per calmar un país profundament polaritzat?

No hi ha cap possibilitat que Bagdad permeti a les províncies de majoria sunnita desenvolupar unes forces de seguretat potents. Hi ha tanta desconfiança entre rivals polítics i religiosos que ningú creu que la comunitat xiïta dominant permeti als sunnites tenir armes pesants i alhora estableixi un exèrcit al llarg de la línia divisòria amb el Kurdistan.

Washington torna a armar les forces kurdes

No és la primera vegada que Washington arma les forces de seguretat kurdes o peixmergues, que comparteixen els mateixos interessos i lluiten contra un enemic comú, però la decisió d’entregar-los armes directament dóna una idea de fins a quin punt l’administració Obama està preocupada per l’avanç dels jihadistes que han implantat un califat. La Casa Blanca ja va donar armes a la minoria kurda després de la invasió del 2003 per derrocar el president Saddam Hussein. Com que no són una força regular reconeguda pel ministeri de Defensa iraquià, els peixmergues no reben un salari del govern central ni vesteixen uniforme oficial. El règim de Bagdad fins i tot va advertir el govern kurd que les seves forces de seguretat havien de lliurar les armes pesants. Tot i que en les últimes setmanes les tropes kurdes han patit un revés, han demostrat que són les úniques forces capaces de frenar els jihadistes de l’Estat Islàmic. Per aquest motiu, i per les bones relacions amb les autoritats kurdes, la Casa Blanca ha decidit equipar amb armes més bones els peixmergues perquè puguin fer de contrapès a l’Estat Islàmic. L’aviació nord-americana dóna suport a les forces kurdes en la seva ofensiva contra els jihadistes i segons el Pentàgon diumenge va fer un altre bombardeig amb èxit prop d’Arbela.