Amenaçades i assassinades per defensar els drets de les dones contra el sexisme i l'opressió

Amnistia reconeix les lluites feministes com a avantguarda de la defensa dels drets humans al món

Marielle Franco, regidora de l'esquerra alternativa de Rio de Janeiro que defensava els drets de les dones negres, la població LGTBI i la gent jove a les faveles, va morir abatuda a trets el 14 de març passat i, segons els investigadors, les bales que van fer servir els seus sicaris havien estat de la policia federal brasilera. Atena Daemi, activista contra la pena de mort a l'Iran, compleix una condemna de set anys de presó i està en vaga de fam per enunciar el règim d'aïllament i els maltractaments a què ha sigut sotmesa. Nawal Benaissa és una activista del Rif, la regió del nord del Marroc que s'ha alçat per reclamar drets bàsics en el moviment del Hirak, pel qual han sigut detinguts centenars de manifestants: després de ser detinguda i reclosa quatre vegades ha sigut novament condemnada a deu mesos i una multa i continua assetjada per la policia. Amnistia Internacional promou una campanya en aquests tres casos a través d'una recollida de signatures davant dels governs del Brasil, el Marroc i l'Iran. 

En el 70è aniversari de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'ONG ha volgut visibilitzar en l'informe Drets Avui que les dones han estat a l'avantguarda de la defensa dels drets humans arreu del planeta: des de l'inèdit moviment 'Ni una menos' a l'Amèrica Llatina fins a les protestes massives contra la violència sexual a la Índia o a Sud-àfrica, o el desafiament a la prohibició de conduir de dones activistes a l'Aràbia Saudita, les protestes contra l'ús obligatori del hijab a l'Iran. El document Drets Avui, que analitza la situació dels drets humans en set regions del planeta, recull també les manifestacions a l'Argentina, Irlanda i Polònia pel dret a l'avortament, així com el moviment #MeToo contra els abusos en l'esfera quotidiana, que ha impactat a Europa, els Estats Units i el Japó.

"El 2018 hem vist molts líders de 'mà dura' que impulsen polítiques misògines, homòfobes i xenòfobes que han tornat a posar en perill drets i llibertats reconeguts des de fa molt de temps", ha denunciat Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya. També ha alertat sobre els governs que "col·loquen sistemàticament el drets de les dones en segon pla i es limiten a defensar-los de paraula sense emprendre accions efectives". 

L'informe assenyala el conjunt de polítiques i lleis en matèria de drets sexuals i reproductius que imposen retrocessos, com el cas de l'enduriment de les lleis de l'avortament a Polònia i Guatemala o la retallada de fons destinats a la planificació familiar als Estats Units. 

Espanya, l'any de la Manada i de la vaga feminista

En el cas espanyol, Amnistia destaca l'onada d'indignació i protestes massives que va desencadenar la sentència de la Manada, així com l'increment del 30% en les agressions des del 2012, i alerta que les dades oficials "no revelen la magnitud real del problema de la violència sexual, que segueix invisibilitzat a Espanya". Com va documentar en un informe recent, l'ONG renuncia l'absència de protocols clars d'actuació i la falta de formació específica de la policia, el personal mèdic, forense i judicial, coses que enfronten les víctimes de violència sexual a un "laberint de desprotecció i desinformació". Això provoca que "els estereotips i prejudicis que posen en dubte els testimonis de les víctimes minimitzin la gravetat de les violacions que pateixen, fins i tot les responsabilitzen i acaben provocant més indefensió en les dones i uns processos judicials traumàtics per a les víctimes".

"Milers de dones a Espanya han sortit als carrers aquest any per dir prou, fartes de veure com les víctimes de violència sexual són qüestionades i culpabilitzades. No podem seguir permetent que l'Estat segueixi desprotegint-les i deixant-les indefenses", ha explicat Ribas. En aquest sentit, l'organització manifesta que rebre una atenció adequada pot resultar una loteria segons el lloc on viuen les víctimes. En particular, l'ONG denuncia la falta de "centres de crisi", espais amb personal multidisciplinari especialitzat en què les dones víctimes de violència sexual puguin adreçar-se les 24 hores del dia, com estableix el Consell d'Europa. En el cas de Catalunya l'ONG identifica, a més, la falta de protocols d'actuació coordinats entre les diferents administracions i guies clares per a les víctimes. 

Més continguts de