Arrenca la cursa pel mercat i el petroli dels aiatol·làs
La UE buscarà en l’Iran una alternativa a la dependència del gas rus
BarcelonaSi bé des del Partit Republicà dels Estats Units no han deixat de ploure crítiques cap a la política d’acostament a l’Iran que se segella ara amb l’aixecament de les sancions econòmiques, el candidat a les primàries del partit Donald Trump va deixar veure ahir la seva indignació per l’acord, però per un motiu diferent: “L’Iran comprarà 114 avions amb una petita part dels 150.000 milions que li donarem [els diners iranians congelats], però no els comprarà als Estats Units sinó a [l’europea] Airbus!”, va esclatar a Twitter.
La fi de la prohibició de comerciar amb el règim dels aiatol·làs obre de nou al món un mercat de més de 77 milions de persones i una potència petroliera amb una de les reserves d’hidrocarburs més grans del món. D’ençà que es va anunciar l’acord nuclear al juliol, diverses delegacions comercials estrangeres han passat per Teheran per preparar acords com el d’Airbus en espera que arribés l’esperat final de les sancions. Un cop consumat, la cursa es dispara i tothom vol un tros del pastís.
El gasoducte del sud
El comissari d’Acció pel Clima i Energia de la UE, Miguel Arias Cañete, va anunciar ahir mateix un viatge a l’Iran al febrer per explorar acords energètics. Europa busca des de fa temps acabar amb la seva dependència del gas rus, i l’Iran es presenta ara com un soci capaç de rellevar el Kremlin, a qui s’han imposat també sancions (més lleus) per la seva annexió de Crimea i la implicació en el conflicte d’Ucraïna. Cañete va destacar “el gas, el petroli, les renovables i l’eficiència energètica” com les principals àrees de cooperació que vol explorar amb Teheran, amb un interès especial pel “gas liquat” i pel gasoducte “del corredor sud”, l’alternativa al que ve de Rússia per l’est.
Alemanya també es va afanyar a reclamar el seu paper. Abans de les sancions econòmiques, Berlín era el principal soci comercial de Teheran, i ara buscarà recuperar aquesta posició, que ha sigut substituïda en els últims anys per la Xina i Corea del Sud, entre d’altres. Els sectors de l’automòbil, la maquinària, la química i les energies renovables seran les principals beneficiàries a Alemanya de la reobertura del mercat iranià, segons les cambres de comerç i indústria del país, que preveuen duplicar les seves exportacions a l’Iran i arribar als 10.000 milions d’euros a llarg termini. El ministre d’economia, Sigmar Gabriel, va anunciar també un viatge a Teheran a principis de maig.
Pot fer baixar més el preu del cru
Però la fi de l’aïllament econòmic iranià no beneficia tothom. Les borses dels països del Golf, de fet, van rebre ahir la notícia amb caigudes de fins a un 6%. La reintroducció del petroli i el gas iranians pot saturar encara més el mercat internacional, en què el preu del barril de petroli ja està per sota dels 30 dòlars. Abans del bloqueig, l’Iran posava al mercat 2,5 milions de barrils diaris de petroli. Tot i que no s’espera que torni des del principi a aquestes mateixes xifres, l’evident augment de l’oferta al mercat internacional que suposa l’aixecament del veto que hi havia fins ara al petroli iranià a Europa i els Estats Units pot repercutir encara més en uns preus del petroli que ja són històricament baixos. Una situació propiciada per l’Aràbia Saudita -l’arxienemic de l’Iran a la regió- en el seu intent de frenar l’ascens dels Estats Units com a exportador gràcies al fracking.
El govern iranià ja va presentar el novembre passat els nous contractes de petroli amb què esperava captar fins a 25.000 milions de dòlars (23.500 milions d’euros) d’inversions estrangeres quan s’aixequessin les sancions. En aquella presentació hi van participar 152 multinacionals d’hidrocarburs de 45 països diferents, entre les quals les europees Shell, Total, BP, ENI, Repsol i Cepsa.
