REGNE UNIT

Els EUA demanen cinc anys de presó per a Assange per "conspiració"

El fundador de Wikileaks, detingut aquest dijous a Londres, s’enfronta a una demanda d’extradició per pirateig informàtic

Amb un aspecte físic deteriorat per la falta de sol i d’exercici físic, barba blanca quasi de nàufrag i cridant, entre altres frases incomprensibles, “el Regne Unit ha de resistir respecte a l’administració Trump” i “això és il·legal, no me’n vaig”, l’activista australià per la llibertat d’expressió Julian Assange, de 47 anys, fundador de l’organització Wikileaks, va ser detingut dijous per la policia metropolitana de Londres poc després de les deu del matí, hora local, a l’ambaixada de l’Equador al Regne Unit.

Els agents hi van irrompre convidats per les autoritats de la legació, després que l’ambaixador comuniqués a Scotland Yard que havien retirat a Assange la ciutadania i l’asil polític que li van atorgar l’any 2012. L’Equador ho va justificar ahir pel trencament de les regles de comportament que havia imposat al seu hoste com a condició per quedar-se a l’ambaixada, com ara no dur-hi a terme cap activitat política. Alertat de la presència de la policia, Assange va intentar refugiar-se a la que havia sigut la seva habitació aquests últims sis anys i deu mesos. Però va ser arrossegat pels agents fins a l’exterior de la seu diplomàtica.

Assange s’enfronta ara a la possible extradició als Estats Units. La justícia nord-americana va formalitzar una petició de lliurament el novembre del 2017 al ministeri de Justícia britànic. Els tribunals nord-americans l’acusen de pirateig informàtic amb la col·laboració de la soldat Chelsea Manning, exanalista d’intel·ligència de l’exèrcit dels Estats Units. Segons l’acusació, Assange hauria encoratjat Manning a trencar les claus secretes dels ordinadors a què tenia accés per accedir a la informació que, el 2010, va divulgar Wikileaks.

En cas que sigui declarat culpable, els delictes de què l’acusen li podrien comportar una pena de fins a cinc anys de presó, segons un comunicat del departament de Justícia dels Estats Units. La primera vista del cas d’extradició -una batalla legal que es pot allargar dos anys- tindrà lloc el 2 de maig.

El temor d’Assange de seure davant un tribunal nord-americà està més que justificat. Chelsea Manning va ser empresonada inicialment del 2010 al 2017 per la filtració de material secret a Wikileaks. Condemnada en ferm per un tribunal marcial el 2013 a 35 anys de presó, el president Barack Obama li va commutar la pena els últims dies del seu segon mandat. Amb tot, des del 8 de març passat Manning torna a estar entre reixes per haver-se negat a declarar en un cas secret contra l’activitat de Wikileaks i d’Assange que es fa en un tribunal federal nord-americà.

Tant els detalls de la detenció d’Assange com el càrrec concret pel qual l’acusa el departament de Justícia dels Estats Units es van donar a conèixer públicament quan l’activista va comparèixer ahir davant el jutge Michael Snow, del tribunal de Westminster, al centre de Londres, quatre hores després d’haver sigut arrestat a l’ambaixada de l’Equador.

Col·laboració amb la fiscalia

A més d’obrir el procediment d’una possible extradició als Estats Units, el jutge Snow va considerar Assange culpable d’haver trencat la llibertat sota fiança de què gaudia l’any 2012, mentre es resolia una altra demanda d’extradició a Suècia, on llavors era reclamat per la fiscalia d’Estocolm per respondre de dos suposats delictes, un d’abusos deshonestos i un altre de violació, que l’especialista informàtic hauria comès l’agost del 2010.

Assange havia col·laborat en tot moment amb les autoritats sueques per aclarir els fets. Fins i tot, durant la seva reclusió a l’ambaixada de l’Equador, es va avenir a entrevistar-se amb enviats de la fiscalia. La seva resistència a ser extradit a Suècia es fonamentava en la por que tenia de ser enviat des d’allí als Estats Units, on el seu equip legal al·legava que podria haver de fer front a un judici per espionatge, amb possible petició de pena de mort inclosa.

Si finalment fos extradit als Estats Units pels càrrecs de què ara l’acusen, els cinc anys de presó és un càstig infinitament més lleu que el que hauria pogut rebre per espionatge. Cal recordar que quan el tribunal d’un país acorda l’extradició de qualsevol ciutadà, els jutges del país que el demana només poden sotmetre’l a judici pels càrrecs que han interposat en el moment de la petició efectiva de lliurament.

En una data que encara s’ha de confirmar, Julian Assange tindrà notícia de la sentència pel trencament de la llibertat sota fiança, que li dictarà un altre jutjat, en aquest cas el del Tribunal de la Corona del districte de Southwark, al sud de Londres. Per aquest delicte pot arribar a passar dotze mesos a la presó.

Mentre esperava el jutge Snow, Assange va fer gestos de complicitat amb el públic present a la sala de Westminster, alhora que mostrava el llibre que llegia: History of the National Security State, del novel·lista i assagista nord-americà Gore Vidal, una de les veus més crítiques de la intel·liguèntsia dels Estats Units contra l’establishment polític del país, tant demòcrata com republicà.

La situació d’Assange encara es podria complicar més si la fiscalia sueca reobre el cas per presumpta violació i en demana també l’extradició. El d’abusos ja ha prescrit.

Heroi per a uns i malfactor per a uns altres, des d’ahir el Regne Unit s’encarrega del confinament d’Assange després de mesos de negociació amb l’Equador del president Lenín Moreno per posar fi a l’asil que li havia concedit l’exmandatari del país sud-americà, Rafael Correa.

Les 2 grans exclusives de Wikileaks

Danys col·laterals

El 2010 es revela un vídeo de l’atac d’un helicòpter nord-americà a Bagdad, el 2007, en què moren presumptes insurgents i també periodistes.

El Cablegate del 2010

Publicació de més de 250.000 missatges secrets d’ambaixades i consolats dels Estats Units al departament d’Estat.

Reaccions a la detenció de l'activista

Estats Units

“No sé res sobre Wikileaks, no és assumpte meu”, va declarar ahir el president Trump, desentenent-se del cas Assange. Tot i això, l’activista va ser detingut ahir a petició del departament de Justícia nord-americà, que l’acusa de “conspiració” per la seva suposada implicació en la infiltració en ordinadors del govern dels EUA.

Rússia

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va expressar la seva esperança que Londres “respecti tots els drets” del fundador de Wikileaks. Per la seva banda, la portaveu del ministeri d’Afers Estrangers, Maria Zakhàrova, va escriure a Facebook: “La mà de la democràcia estrangula la llibertat”, qüestionant les democràcies occidentals.

Regne Unit

“Estic segura que aquesta cambra al complet dona la benvinguda a la notícia que la policia metropolitana hagi arrestat Julian Assange”, va declarar ahir la premier, Theresa May, al Parlament. També va agrair la “cooperació” del govern equatorià i va destacar que la detenció demostrava que “ningú està per sobre de la llei” al Regne Unit.

Suècia

“Es pot reprendre una investigació preliminar mentre no hagin prescrit els delictes. En aquest cas, la suposada violació [d’Assange] prescriu a mitjans d’agost del 2020”, va informar la fiscalia sueca a través d’un comunicat. La vice fiscal superior Eva-Marie Persson va anunciar que estudiarien quins passos calia fer.

Equador

El president, Lenín Moreno, va declarar ahir: “Li hem retirat l’asil a aquest malcriat i ens hem desfet d’una pedra a la sabata”. També va arribar a afirmar: “La seva conducta [la d’Assange] ha sigut irrespectuosa. Companys, perquè ho sàpiguen, aquest senyor, amb els seus excrements fecals, tacava les parets de l’ambaixada”.

De Wikileaks al confinament

2006. Es crea el portal Wikileaks amb l’objectiu de divulgar anònimament les injustícies de “règims repressius”. Julian Assange, periodista australià, es descriu com el director.

2007. El portal comença a compartir informes confidencials i es dona a conèixer en bona part del món. La xarxa facilita la proporció d’informació de manera totalment anònima.

2010. Wikileaks filtra informació secreta sobre la guerra de l’Afganistan, més de 900.000 documents. Molts mitjans se’n fan ressò i es genera un escàndol que esquitxa els Estats Units.

2010. La fiscalia sueca acusa Assange d’abús sexual contra dues dones i emet una ordre d’arrest internacional. Després de ser detingut a Londres, queda en llibertat sota fiança.

2011. Un jutge britànic aprova l’extradició de Julian Assange a Suècia però l’activista australià presenta un recurs davant el Tribunal Superior de Londres i es manté a l’espera.

2012. El Tribunal Superior dona llum verda a l’entrega d’Assange a Suècia, i el periodista australià es refugia a l’ambaixada de l’Equador de la capital britànica per evitar l’extradició.

2012-2013. Dos mesos després, l’Equador concedeix l’asil polític a Assange. El seu cas centra una part de l’atenció internacional i el Regne Unit pressiona l’Equador perquè deixi de protegir-lo.

2015. Suècia tanca per prescripció les acusacions d’assetjament sexual contra Assange, però es manté la de violació “en grau menor” fins a l’agost del 2020. Suècia vol interrogar-lo.

2016-2017. L’ONU considera arbitrària la detenció d’Assange i l’activista diu que està disposat a anar als EUA si es respecten els seus drets. Té por d’una condemna dura pels papers de l’Afganistan.

2017-2018. La fiscalia sueca, que havia interrogat Assange el 2016, tanca la investigació preliminar oberta el 2010. Però Londres indica que l’ordre de detenció emesa pel Regne Unit continua vigent.

2018. L’ambaixada de l’Equador talla la connexió a internet a Assange perquè creu que enviava missatges que interferien en la diplomàcia del país. L’activista dimiteix com a director de Wikileaks.

2018-2019. Assange diu que adoptarà mesures legals contra el govern de l’Equador. Wikileaks alerta que l’ambaixada expulsarà Assange i augmenta la tensió. Ahir, la policia britànica el va detenir.

Més continguts de