INDÚSTRIA MILITAR

Avions espia: la nova màquina de guerra de l’OTAN

L’Aliança es gasta 2.011 milions en aparells que vigilen tots els moviments a terra
El primer dron RQ-4D ja està operatiu a la base militar de l’OTAN de Sigonella, a l’illa italiana de Sicília. / OTAN

A les portes de la cimera que comença demà a Londres, coincidint amb el seu 70è aniversari, l’OTAN ha fet aquesta setmana un doble anunci que ha passat gairebé desapercebut. L’arribada a la base aèria de Sigonella (Sicília) del primer dels cinc drons de vigilància que l’Aliança ha comprat al fabricant nord-americà Northrop Grumman i un contracte amb Boeing per actualitzar els 14 avions AWAC que té en funcionament perquè puguin ser operatius fins al 2035. La factura de tot plegat puja a 2.011 milions d’euros. Aquests són els únics avions que pertanyen a l’OTAN i no als exèrcits estatals, que envien els seus soldats i equips a missions de l’Aliança.

“Són els nostres ulls al cel”, va dir en la presentació del contracte el secretari general, Jens Stoltenberg. I és que quan estiguin completament desplegats, aquests 19 avions formaran el Sistema de Vigilància de Terra (AGS, per les seves sigles en anglès), operat des de la base de Sigonella, que comptarà amb 550 militars. Es tracta d’avions espia que es dediquen a rastrejar tots els moviments a terra: des de 9.000 metres d’altitud fan fotografies d’alta resolució de terra fins i tot de nit, en cas de mal temps poden prendre imatges infrarroges i estan equipats amb radars per detectar objectes més grans, com vaixells o avions. Segons l’OTAN, gràcies a aquests aparells nous i els millorats, els comandants poden tenir informació més detallada i gairebé en temps real sobre els teatres d’operacions, dades que serviran per “protegir tropes de terra i poblacions civils, el control de fronteres, la seguretat marítima, la lluita contra el terrorisme, la gestió de crisis i l’assistència humanitària en desastres naturals”.

Vigilància de persones

Pere Brunet, investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, alerta, però, que aquests aparells també es poden fer servir per vigilar persones: “Són avions espia que estan dissenyats per obtenir una enorme quantitat d’informació, que també es pot fer servir per vigilar persones. Aquesta informació s’aconsegueix i es processa sense demanar permís a ningú i sense cap garantia judicial, fora del marc de l’estat de dret. És l’extensió en l’aire de les càmeres a peu de terra que ja ens estan vigilant a tot arreu”.

Segons els experts consultats per Euractiv, cadascun dels AWAC pot monitoritzar una àrea de 311.000 quilòmetres quadrats (més que la superfície d’Itàlia), de manera que amb només quatre d’aquests aparells ja es pot controlar tot el territori de la UE. Amb el conjunt de la flota, l’OTAN té capacitat per vigilar molt més enllà de les seves fronteres. Els nous RQ-4D de Northrop poden passar 34 hores en l’aire.

Els RQ-4D, que tenen un cost per unitat de 201 milions d’euros, són una evolució de l’RQ-4 Global Hawk, el dron de grans dimensions que fa servir la força aèria nord-americana des dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units i que han acumulat fins a 250.000 hores de vol a les guerres de l’Iraq, l’Afganistan i el nord d’Àfrica, i també a la regió del Pacífic. Els avions funcionen sense pilot, conduïts per un operador des de la base a terra. Les seves missions consisteixen en escanejar la zona d’interès i tornar a la base amb una enorme quantitat d’informació recopilada.

El Pentàgon els vol retirar

Justament fa dues setmanes el departament de Defensa dels Estats Units va anunciar que s’està plantejant retirar 21 de les seves 35 unitats d’RQ-4, perquè el Pentàgon vol prioritzar la defensa, per les creixents capacitats militars de Rússia i la Xina, en lloc de la lluita antiterrorista. Es tracta del mateix model de dron que va ser abatut per un míssil terra-aire iranià a l’estret d’Ormuz al juny.

Alemanya, que paga un terç del cost del sistema AGS, s’ha mostrat preocupada per l’elevat cost de l’RQ-4, que pràcticament duplica el del seu homòleg europeu, l’Euro Hawk. I en el fons també hi ha un risc polític: entrar en una nova cursa armamentística amb Rússia i la Xina i incrementar les tensions en escenaris on els nous aparells poden operar, com Ucraïna.

Aquesta setmana el portal especialitzat Drone Wars alertava que l’OTAN ha incorporat un sistema d’identificació automàtica d’objectius dins de l’AGS. “Encara que no és un sistema d’atac, l’AGS pot acabar sent utilitzat per assenyalar objectius a drons armats o a avions tripulats, i la mateixa OTAN diu en els seus documents que no s’hi oposa mentre encaixi dins la llei internacional i es constati que el sistema autònom és la millor opció”.

En hores baixes

Aquesta modernització del sistema de vigilància arriba en un moment en què l’Aliança necessita donar senyals de força després que el president francès, Emmanuel Macron, proclamés que l’OTAN està en “mort cerebral”. També a les portes d’una cimera en què Donald Trump tornarà a la càrrega exigint als aliats europeus que es rasquin la butxaca i contribueixin més al pressupost de l’Aliança.

Més continguts de