Avions europeus localitzen les pasteres per als guardacostes libis
ONGs de rescat documenten “devolucions il·legals” a Líbia amb suport de la UE
BarcelonaLes ONG de rescat al Mediterrani s’han convertit en testimonis incòmodes per a la Unió Europea. Els han requisat vaixells i han tractat de criminalitzar-les per fer-les fora del mar, però elles no només no han volgut marxar sinó que estan més disposades que mai a ser els ulls de la consciència d’Europa. La seva tossuda presència al Mediterrani central, de fet, els ha permès recopilar proves documentals de com els dispositius de vigilància aèria de la UE estan ajudant els guardacostes libis a fer devolucions en calent a Líbia, un país en guerra, infringint així la llei marítima i el dret humanitari internacional.
Ho exposen en l’informe Control remot: la col·laboració UE-Líbia en la interceptació massiva d’immigrants al Mediterrani central, publicat ahir per les ONG Alarm Phone, Borderline-europe, Mediterranea i Sea-Watch, en què recullen material gràfic i documental de tres casos concrets de “devolucions il·legals” de refugiats a Líbia. Uns casos que “proven el rol crucial jugat per la vigilància aèria de la UE en les intercepcions de vaixells fora de les costes de Líbia, que s’han estès en els últims mesos”, diu l’informe.
“Els actius aeris de la UE es despleguen per localitzar vaixells migrants des de l’aire i guiar els guardacostes libis fins al lloc on són”, va explicar Bérénice Gaudin, de Sea-Watch, en una compareixença per streaming per presentar l’informe. Uns guardacostes libis, finançats i entrenats per la UE -en un dels casos duien un vaixell de la Guàrdia Costanera italiana reconvertit en patrullera líbia-, que no són un cos oficial sinó “milícies armades que en molts casos tenen un expedient de violació dels drets humans i de col·laboració amb les màfies de tràfic de persones”, com també apunta l’informe. Líbia porta des del 2014 sumida en una cruenta guerra civil, amb dos governs que es disputen el poder, un d’ells reconegut per la UE i l’ONU però que no té el control de tot el territori. Per això les ONG reclamen en l’informe que es revoqui immediatament la zona de recerca i rescat (SAR) assignada a Líbia, que confereix a aquests grups la responsabilitat en els rescats fins a 150 quilòmetres mar endins des de la costa líbia.
També reclamen a la UE aturar la vigilància aèria que facilita devolucions en calent a Líbia i que “els centres de coordinació de rescats europeus deixin de violar convencions internacionals a l’ignorar crides de socors, retardar rescats i coordinar devolucions sense cap garantia legal a Líbia”.
Avions de la missió Sophia
En un dels casos documentats per les ONG, del 10 d’abril del 2019, hi ha dos avions de la missió militar de la UE Sophia -liquidada el passat febrer i reconvertida en Irini- que, a través del centre de coordinació de rescats italià, van esperar fins a 12 hores perquè els guardacostes libis hi arribessin per recollir 20 immigrants que aguantaven en una embarcació de fusta. Vuit més havien caigut a l’aigua durant la nit anterior. “Podrien haver intervingut molt abans, i el centre de coordinació italià hauria d’haver assumit la responsabilitat del rescat en lloc de derivar-la als guardacostes libis”, va explicar Kiri Santer, d’Alarm Phone, l’ONG que havia rebut la trucada de socors 12 hores abans.
En el segon cas, del 23 de maig del 2019, un vaixell militar italià, el Comandante Bettica, era l’embarcació més propera a la pastera, però no només es va negar a efectuar el rescat i va emprendre rumb en direcció contrària sinó que hi va enviar un dels seus helicòpters per ajudar els guardacostes libis a carregar els immigrants en la seva patrullera i retornar-los cap a Líbia, un país on els almenys 11 centres de detenció d’immigrants existents han sigut descrits com a veritables camps de concentració en informació filtrada a la premsa des del ministeri d’Exteriors alemany.
En un altre rescat, del 2 de maig del 2019, hi participen un avió de la missió Sophia i un de l’exèrcit maltès. El primer es coordina directament amb els guardacostes libis, als quals dona la localització de dos embarcacions de goma per retornar-les a Líbia, malgrat que el vaixell Mare Jonio de l’ONG Mediterranea era a prop. “Espero que es puguin depurar responsabilitats polítiques i es puguin emprendre accions legals amb la informació recopilada en aquest informe”, deia ahir Lucia Gennari, de Mediterranea.
