Bangui vota per la pau
Els centreafricans van poder votar dimecres en unes eleccions presidencials i legislatives. Després de quasi dos anys de violència entre musulmans i catòlics, la cita semblava una fita impossible, però finalment la jornada electoral -convocada una vegada i una altra des del 2013 per acabar sent anul·lada al darrer moment- es va celebrar amb un retard de només tres dies sobre el nou calendari previst, per resoldre problemes tècnics, inclosa la manca de paperetes.
Si la imatge de les llargues cues als col·legis electorals ha estat una demostració del desig de viure en pau d’un poble empobrit i traumatitzat per la violència, la jornada va anar precedida per la imatge evocativa i emocionant de la voluntat i el compromís que tenen els diferents líders religiosos de cosir i suturar les ferides entre catòlics i musulmans.
Segons expliquen els escassos enviats especials estrangers a Bangui, els principals líders religiosos es van reunir al barri musulmà, el PK5 (punt quilomètric 5), per participar en una “caravana de la pau”. Obrint el pas, l’arquebisbe de Bangui, Dieudonné Nzapalainga, i Oumar Konine Layama, imam i president de la comunitat islàmica. El destí del seguici era el cementiri musulmà del barri de Boing. Fins ara, els musulmans del PK5, una mena de presó a cel obert, no podien sortir-ne per por de ser assassinats i es veien obligats a enterrar els morts al pati de casa i als carrers. Aquesta “caravana de la pau” els va permetre accedir al cementiri, que van trobar cobert d’herbes.
Mentre l’arquebisbe i l’imam avançaven, un grup de nois els obrien el pas tallant les altes herbes amb matxets. Completaven el seguici un important dirigent antibalaka -la milícia cristiana d’autodefensa que ha matat milers de civils musulmans-, acabat de sortir de la presó, convertit, diu, “en apòstol de la pau”; un antic dirigent de les milícies musulmanes, també responsables de crims de civils; un exministre, i una ex Reina de la Bellesa.
Una vegada al lloc, l’arquebisbe va demanar a les milícies locals que deixessin resar tranquil·lament els musulmans. Un dels joves va aixecar el matxet i va cridar recordant les massacres: “Mai més això!” Després, mirant les autoritats, va suplicar: “Trobeu-me una feina, sisplau. Tinc gana!” ¿Ha fet més per la pau la visita del papa Francesc a la República Centreafricana que totes les forces militars de les Nacions Unides, els diplomàtics, polítics i l’operació armada francesa Sangaris?, es pregunta l’enviat especial del diari Le Monde, Cyril Bensimon.
Hi ha un fet indiscutible, i és que el Papa, durant la seva recent visita a Bangui, va aconseguir obligar al diàleg entre les diferents religions. I ell mateix, en contra de totes les recomanacions dels polítics i militars, va voler anar a la Gran Mesquita del PK5, on es va reunir amb l’imam. Aquesta voluntat de conciliació des de la societat, promoguda avui pels mateixos dirigents religiosos, ha estat imprescindible per poder anar a votar i, també, molt més eficaç que tots els operatius militars, incapaços de barrejar-se i treballar amb la població. Pel que fa als candidats, dels 30 que s’hi presenten hi ha tres favorits, tots ells amb lligams amb l’antic règim. I tres fills de : un fill de l’emperador Bokassa (1966-1979), un fill del president Patassé (1993-2003) i un fill del president Kolingba (1981-1893). Haurem d’estar atents i confiar en la voluntat de pau de la societat.
