El Brexit força els europeus del Regne Unit a fer britànics els seus fills

Els comunitaris temen perdre drets quan es consumi el divorci amb la UE

El Brexit ha trastocat la vida dels ciutadans europeus residents al Regne Unit, que des del referèndum del 2016 s’enfronten a moltes incerteses sobre com quedarà el seu estatus legal un cop s’hagi consumat el divorci. Entre tots els maldecaps n’hi ha un que ha passat més desapercebut: què fer amb els fills que han nascut a la Gran Bretanya o s’hi van traslladar de ben petits. L’investigador Nando Sigona, de la Universitat de Birmingham, fa anys que dirigeix el projecte Eurochildren, que estudia l’impacte del Brexit sobre aquestes famílies.

“El referèndum del Brexit ha obligat les famílies europees que viuen al Regne Unit a repensar els seus plans en molts sentits”, explica a l’ARA Sigona, que fa unes setmanes va pronunciar una conferència al Palau Macaya. “Londres particularment és un pol que ha atret durant 40 anys ciutadans d’arreu d’Europa que hi han vist néixer els seus fills: són el que anomenem una generació d’ euroinfants -apunta-. Londres era el lloc del somni europeu i ara, de cop, les regles del joc han canviat”, afegeix. I el cert és que han canviat a mig partit.

Els investigadors han constatat en centenars d’entrevistes un sentiment de “frustració, temor o tristesa, i en alguns casos també de ràbia”. Cada casa és un món, i no tenen la mateixa percepció els romanesos o polonesos que fa dècades que són el blanc de l’escarni dels tabloides que els suecs o alemanys que per primer cop se senten tractats com a “immigrants”, perquè ara han d’acreditar, per exemple, quant de temps han residit al Regne Unit per accedir al permís de residència.

El govern britànic els ha concedit la residència permanent de manera automàtica després de viure i treballar al Regne Unit durant cinc anys. Però molts no es refien del primer ministre, Boris Johnson, i l’escàndol de Windrush -quan desenes de milers de ciutadans que Londres havia convidat per reconstruir el Regne Unit després de la Segona Guerra Mundial van ser amenaçats de deportació pel govern de Theresa May- no contribueix precisament a la calma. Per això la majoria estan optant per fer els tràmits oficials per ser reconeguts com a residents, mentre l’embolic en què s’ha convertit el Brexit s’aclareix.

Però el futur a mitjà termini no queda gens clar. I a l’hora de decidir el demà, els fills compten i molt. Els fills de comunitaris tenen el passaport dels pares, i els seus pares poden accedir al permís de residència si compleixen les condicions. “El que hem vist és que els fills són com una àncora: persones que voldrien marxar diuen que no poden fer-ho perquè aquí és on han nascut els seus fills i on tenen el seu entorn”, explica l’investigador. ¿I com ho viuen les criatures? Doncs depèn de l’edat i també de com viuen aquesta situació els pares. “A partir dels cinc anys ja entenen què passa i demanen als pares que els hi expliquin, i entre els adolescents hem detectat un sentiment de rebuig a una o altra identitat: una noia de 16 anys que sempre s’ha considerat, per exemple, francesa i britànica, ara es veu obligada a renegociar qui és. Hem vist joves que fa un any demanaven als seus pares que no parlessin en la seva llengua materna i que ara viuen una mena de rebot i es volen fer veure com a europeus”. Per a Sigona, l’element comú és que “si tres anys d’incertesa per a un adult representen una part petita de la seva vida, per a una criatura o un adolescent, el cicle de tensió és més difícil d’aguantar”.

Protegir els fills, una prioritat

Una de les primeres motivacions dels pares que han sol·licitat la naturalització britànica és assegurar-se que els seus fills podran tenir cobertura sanitària, accés al sistema educatiu o dret a la llibertat de moviments en un Regne Unit fora de la UE. Que obtenir el passaport britànic, per als que reuneixen els requisits, costi 1.600 euros és un obstacle per a moltes famílies amb ingressos baixos, que es veuen obligades a triar a qui donen prioritat. També n’hi ha que demanen la nacionalitat britànica tot i que han decidit marxar del país, només per tenir l’opció de tornar quan vulguin.

Per a molts, l’opció de tornar al país d’origen no tindria sentit. És el cas de les parelles mixtes: “Hi ha qui defensa el Brexit amb l’argument de «torneu a casa vostra», però què passa amb una parella alemanya i francesa que s’han conegut a Londres i han criat aquí els seus fills? Doncs simplement que això és casa seva”. Quan els pares són del mateix origen, tampoc és fàcil tornar: “Hem entrevistat una quarantena de famílies que van tornar a Polònia i expliquen que per als seus fills, que han estat escolaritzats en anglès i només parlen una mica de polonès, ha estat molt difícil entrar al sistema educatiu, on a més els han tractat com a estrangers”.

Més continguts de