Brussel·les canvia de discurs i ara opta per la neutralitat

Brussel·lesLa primera enquesta d’intenció de vot que atorga al sí la victòria en el referèndum d’Escòcia ha fet canviar l’actitud de Brussel·les. Si fins ara la Comissió Europea no havia tingut cap problema a posicionar-se i no s’havia cansat de repetir que una regió que s’escindís d’un estat membre quedaria exclosa de la Unió Europea i hauria de demanar-hi l’adhesió, ahir la portaveu de l’executiu comunitari va evitar en tot moment repetir aquesta idea. “A deu dies del referèndum no volem interferir en un procés democràtic”, es va justificar Pia Ahrenkilde.

Davant la perspectiva que els partidaris de la independència siguin majoria a Escòcia, la nova consigna a la Comissió -que la portaveu va respectar fins a extrems absurds-és mostrar-se neutre. “Hem respost a aquesta pregunta des del 2004. Ara no especularem amb les implicacions” que tindria la victòria del sí, responia Ahrenkilde a les múltiples preguntes dels periodistes. Segons la portaveu, la Comissió Europea “no ha canviat la seva posició”, però va justificar el seu silenci “per respecte als ciutadans escocesos i britànics”.

En anteriors ocasions Brussel·les havia deixat clar que “un nou estat independent seria un país tercer i els tractats europeus ja no s’aplicarien en aquell territori” i, per tant, quedaria exclòs del club europeu. Els periodistes van demanar-li en nou ocasions si podia “recordar” la posició europea o fins i tot si podia explicar com preveu gestionar la UE una ampliació interna, però la portaveu es va tancar en banda. “Si voleu us puc enviar el link a la resposta que hem donat altres vegades, però ara no diré res”, va dir.

Juncker, més obert

La nova actitud de la Comissió Europea coincideix amb la proximitat del relleu al capdavant de la institució. L’1 de novembre el luxemburguès Jean-Claude Juncker substituirà José Manuel Durão Barroso. Tots dos són de la mateixa família política, el Partit Popular Europeu, però Barroso ha sigut sempre molt contundent contra els processos sobiranistes de Catalunya i Escòcia.

Des de Barcelona i Edimburg, les formacions que defensen el dret a decidir consideren que Juncker té una posició menys bel·ligerant sobre la qüestió. La directora adjunta del Centre Escocès pel Canvi Constitucional (ESRC), Nicola McEwen, critica que la Comissió Europea -i especialment Barroso- hagi pres partit en el debat. “Les seves intervencions han sigut polítiques, potser fins i tot partidistes”, apunta McEwen. L’escocesa considera que Juncker sembla “més obert” respecte al procés d’Escòcia.

McEwen va participar ahir en una conferència sobre el futur de Catalunya i Escòcia a la Unió Europea organitzat pel Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS), un dels principals think tanks a Brussel·les. McEwen va advertir les institucions comunitàries que fins i tot si guanya el no en el referèndum del 18 de setembre, “la UE, abans o després, haurà de pensar com gestiona una ampliació interna, atès que no existeix cap política en aquest sentit”.

El secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, que ahir també va participar a l’acte organitzat pel CEPS, va defensar que si guanya el sí a Escòcia es podran resoldre algunes incerteses” sobre l’ampliació interna de la Unió Europea. Per a Catalunya, va dir Albinyana, serà important el camí que obri Escòcia en relació a la UE. En canvi, no creu que el resultat del referèndum escocès tingui cap incidència en la intenció de vot dels catalans.

Responsabilitat per ‘Victus’

Albinyana va aprofitar la seva intervenció a la conferència per demanar el cessament de l’ambaixador espanyol a Holanda, Fernando Arias González, per haver obligat l’Institut Cervantes -el mateix que va convidar el dictador Teodoro Obiang a un acte a Brussel·les- a cancel·lar la setmana passada l’acte de presentació de Victus a Utrecht. “En un estat democràtic l’ambaixador hauria de ser cessat per haver pres una decisió errònia”, va dir Albinyana.