Brussel·les s'espera al vot de Londres per parlar d'una nova pròrroga del Brexit

La Comissió Europea demana a Johnson que faci el pròxim pas "com més aviat millor"

El Parlament britànic  ha tornat a desinflar aquest dissabte les expectatives d'acabar d'una vegada per totes (i sense caos) amb l'embolic del Brexit. És el dia de la marmota a Brussel·les, i també a Londres. Hi ha un acord entre el govern del Regne Unit i els 27 governs de la Unió Europea per a un Brexit ordenat el 31 d'octubre, però Westminster vol una altra pròrroga i no votarà l'acord fins a la setmana que ve. Cap de les dues parts que han negociat els últims dies a contrarellotge tenen cap ganes de tornar a allargar la situació, però es dona per fet que la UE acceptarà si Johnson ho sol·licita. Com sempre, tot depèn de Londres, i Brussel·les es manté a l'expectativa de l'ajornada votació amb exasperació.

La Cambra dels Comuns ha obert les portes en dissabte per primera vegada en 40 anys, però no s'ha votat l'acord per al divorci entre la UE i el Regne Unit. Per contra, s'ha votat una esmena que força el primer ministre britànic, Boris Johnson, a demanar immediatament a la UE un ajornament de la data del 31 d'octubre i que congela la votació de l'acord fins a la setmana següent. Brussel·les ha dit poc més que "pren nota" i ha instat el govern britànic a "informar-los dels pròxims passos com més aviat millor".

Els somriures i les abraçades amb què els líders europeus van rebre Johnson aquesta setmana a Brussel·les després de segellar l'acord es transformen ara en certa irritació perquè la Unió Europea ja ha dit que ha fet tot el que estava en les seves mans per ajudar el govern britànic i no aconsegueix sortir de l'atzucac. L'única voluntat és "ajudar" el govern de Boris Johnson en la seva estratègia de passar a l'acord, per eliminar l'escenari del Brexit caòtic, i per això s'insisteix que aquest és l'únic acord possible i s'evita especular sobre la pròrroga.

Dijous el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va mostrar-se contrari a tornar a ajornar la data de sortida del Regne Unit, però tot seguit el president del Consell Europeu, Donald Tusk, admetia que si Londres ho demana ho hauran d'estudiar. Per respondre no seria suficient que s'hi oposés un dels Vint-i-set. Però, malgrat els avisos de França (sempre la veu més contundent) i d'Irlanda, la UE sempre ha acabat accedint a donar més temps als britànics, perquè la seva gran premissa és evitar la sortida caòtica i totes les seves catastròfiques conseqüències. Fonts diplomàtiques ja donaven gairebé per fet abans de la cimera que una pròrroga tècnica (fins al 31 de gener, per exemple) seria necessària per acabar de tancar-ho tot plegat. I s'insisteix que si és necessari encara més temps haurà de ser a canvi d'alguna cosa més que continuar allargant la incertesa: o bé unes eleccions o un nou referèndum. "Un altre ajornament del Brexit no interessa a ningú", etziba un portaveu de l'Elisi. Per això és clau conèixer el resultat del vot per determinar el tipus de pròrroga. 

Brussel·les té pressa perquè s'acaba el temps. Si l'acord es ratificava aquest dissabte ja s'havien exprimit els terminis al màxim per encabir la necessària votació a l'Eurocambra dijous que ve. Fonts del Parlament Europeu asseguren que aquest punt encara seria materialment possible si l'acord aconsegueix la llum verda de Westminster a principis de la setmana que ve. El portaveu de l'equip negociador del Brexit a l'Europarlament, Guy Verhofstad, ha piulat que "estudiaran el resultat de la votació", en una reunió que tindrà lloc dilluns a Estrasburg. Més immediata és la reunió que mantindran aquest diumenge els ambaixadors davant la UE en què tractaran la situació, i previsiblement ho faran amb la petició d'una pròrroga sobre la taula, perquè Johnson hi està obligat per llei. Una petició el premier ha enviat aquesta matinada a contracor, i que la UE ha donat per bona encara que no portés la firma de Johnson. La reunió d'ambaixadors, però, ha durat poc més de 15 minuts i no s'ha discutit la pròrroga. A l'espera, de nou, de Westminster.

Més continguts de