El Chapo acusa els presidents Calderón i Peña Nieto de rebre "suborns" milionaris del narco

La defensa presenta el cap de Sinaloa com a víctima d'un complot internacional

Comença el judici contra el més gran traficant de la història. El mexicà Joaquín 'el Chapo' Guzmán s'ha presentat com a víctima d'un complot internacional entre funcionaris dels Estats Units, els dos últims presidents de Mèxic i el que ell apunta com a veritable cap del càrtel de Sinaloa, Ismael 'el Mayo' Zambada. La defensa ha fet un al·legat dibuixant Guzmán com un càrrec secundari de l'organització del narcotràfic més gran que ha estat utilitzat com a "boc expiatori'. 

El Chapo s'ha defensat atacant i ha assenyalat directament els presidents Felipe Calderón –que el 2006 va decretar la fallida guerra al narco– i l'actual, Enrique Peña Nieto –que deixarà el govern el pròxim 1 de desembre–, de rebre "suborns" milionaris i constants de part de Zambada. Immediatament, tots dos líders han desmentit les acusacions i han destacat els esforços dels seus governs contra el narcotràfic. 

La defensa del processat ha disculpat tota responsabilitat del seu client i ha assegurat que el veritable cap de Sinaloa és el Mayo, que "encara està en llibertat", ha puntualitzat l'advocat, Jeffrey Lichtman. "El món està centrat en el personatge mític del Chapo però ningú es fixa en el Mayo". Per a la defensa, el Chapo és un "no ningú" que "només va estudiar fins a segon grau" i a qui li han carregat els crims comesos i ordenats per Zambada, que compta amb un historial criminal de gairebé mig segle. "Hi ha una altra versió d'aquesta història", ha dit Lichtman al jurat.

Després d'iniciar-se el judici amb retard per escollir dos nous membres del jurat popular, el fiscal Adam Fels ha assegurat que presentarà documents, fotos de carregaments confiscats, missatges de text i fins i tot un vídeo en què es veu com el Chapo interrogava els seus rivals de Sinaloa i després ordenava que fossin assassinats. 

El Chapo o la intel·ligència al servei del narcotràfic

La fiscalia acusa el narcotraficant d'haver participat en desenes d'assassinats a Mèxic, i també d'encapçalar una extensa organització que va introduir i distribuir 400 tones de cocaïna als Estats Units per mar, terra i aire i que va arribar a construir túnels per salvar la frontera entre tots dos països. Per aquesta raó, la fiscalia diu que el Chapo –que vol dir 'baixet'– s'hauria de rebatejar com el Ràpid per la forma sense precedents en què va aconseguir entrar i distribuir la droga en territori nord-americà, on va crear centres a les ciutats de Los Angeles, Nova York i Chicago.

Més continguts de