Claus per entendre els devastadors incendis a Austràlia

El país viu un dels pitjors episodis de foc i els experts alerten del pes de la crisi climàtica

ANDY PARSONS / RUSSELL GOLDMAN (THE NEW YORK TIMES)

Fa setmanes que, des d’Austràlia, arriben imatges que semblen vingudes de l’infern. El país viu una de les pitjors onades d’incendis de la seva història, que ha esclatat només començar l’estiu i, per tant, l’època de calor i de sequera és lluny d’acabar. Diversos científics ja han advertit que al fons de tot plegat hi ha la crisi climàtica, que porta anys fent més llargues i més intenses les sequeres i, també, apujant fins a xifres rècord els termòmetres del país. Aquest dijous el primer ministre australià, el conservador Scott Morrison, ha hagut d’enfrontar-se a la ira dels afectats: ha hagut de fugir de la localitat de Cobargo, a Nova Gal·les del Sud, on l'han acusat d’haver-los abandonat. Tampoc li perdonen la falta de mesures del seu govern per combatre l’escalfament global. Fa poc més de deu dies ja va ser molt criticat quan va marxar a Hawaii mentre el seu país cremava.

Escridassen el primer ministre australià per la gestió dels incendis

Quines són les causes?

Sequeres extremes, temperatures rècord i forts vents

Les temperatures rècord, la sequera prolongada i els forts vents han convergit per crear condicions idònies –i desastroses– per l’aparició d’incendis i perquè les flames es propaguin. Austràlia ha sigut víctima d’una intensa onada de calor que ha sobrevolat pràcticament tot el país des de mitjans de desembre. Els termòmetres ho corroboraven: el 20 de desembre es va registrar una màxima de 49,9 ºC a Nullarbor, al sud del país, el valor més elevat des que es prenen dades per a un desembre que és, tot just, el primer mes de l’estiu, com el juny a Catalunya. Mai abans s’havia arribat a un valor tan elevat en tot el món en l’últim mes de l’any. La resta de màximes a pràcticament arreu del país han sigut similars, superant amb certa facilitat els 45 ºC. L’onada de calor continua, especialment al sud-est d’Austràlia, i s’espera que els termòmetres segueixin cremant.

La calor es desboca a Austràlia

Hi ha un altre factor important, i revelador. Aquesta onada de calor estival ha agafat el llegat de la primavera més seca registrada al país. Bona part dels territoris de Nova Gal·les del Sud i Queensland, dues de les regions més afectades pel foc, han patit escassetat de pluja des de principis del 2017. La sequera ha afectat les àrees agrícoles més productives del país, i algunes han cremat completament.

Per on s’han propagat?

Els incendis s’han estès per pràcticament tot el país

El mes de setembre Austràlia ja va rebre senyals del risc d’incendis que podia portar l’estiu. El dia 9 d’aquell mes, la coneguda cabana de muntanya Binna Burra Lodge, molt popular entre els amants de la muntanya locals i estrangers, enmig del Parc Nacional de Lamington, a Queensland, va quedar totalment devorada per les flames després d’un inusual incendi. El foc també va consumir hectàrees dels boscos del voltant. Això va alertar els científics, i també la població local, estranyats que les flames s’haguessin propagat en una àrea generalment freda i humida.

Va ser un senyal. Des de llavors s’han declarat incendis en pràcticament tot el país, que han afectat quatre dels sis estats. La costa est australiana està sent, sens dubte, la més afectada. Només a l’estat de Nova Gal·les del Sud, el més perjudicat, ja s’han cremat més de quatre milions d’hectàrees –46.000 quilòmetres quadrats– des de l’1 de juliol. Una barbaritat si es té en compte que amb els incendis que han martiritzat l’Amazònia durant el 2019 se n’han cremat 900.000 hectàrees. O els incendis que a Califòrnia, als Estats Units, el 2018 en van cremar 800.000. Aquests 46.000 quilòmetres quadrats cremats signifiquen una àrea més gran que, per exemple, tot Catalunya, que en té poc més de 32.000.

Els danys, fins ara

Almenys 18 morts, 17 desapareguts i milers d’evacuats

El foc està deixant petjada. A part de les conseqüències paisatgístiques i mediambientals que té –i que són molt greus–, també hi ha hagut importants destrosses materials. A Nova Gal·les del Sud, més de 1.000 habitatges han quedat engolits per les flames. Algunes poblacions han perdut el 80% dels edificis. Uns 50.000 habitatges no tenen electricitat. I encara queden tres mesos d’estiu. La capital, Canberra, està coberta per una espessa capa de fum. Algunes poblacions han quedat aïllades per carretera i l’exèrcit els farà arribar aigua, aliments i combustible.

I, mentrestant, els incendis no s’aturen i almenys n’hi ha 150 d’actius entre aquest estat i el de Victòria. Milers de persones han hagut de ser evacuades d’escenaris apocalíptics de cels rogents i altes columnes de fum i flames –en alguns casos de més de 70 metres, una alçada superior, per exemple, al monument de Cristòfor Colom a Barcelona–, que en tot el país han destruït més de cinc milions d’hectàrees, segons l’ultim balanç. El Cap d’Any va deixar una imatge significativa: davant l’avanç imparable de les flames, milers de persones van haver de passar l’últim dia i l’última nit de l’any refugiant-se en platges. L’últim recompte oficial parla d’almenys 18 morts i 17 desapareguts.

Milers d'australians es refugien dels incendis a la platja

Qui fa front al foc?

Bombers, sovint voluntaris, que treballen 12 hores diàries

Desenes de milers de bombers, la gran majoria d’ells voluntaris, fa setmanes que treballen, sovint dedicant-hi més de 12 hores diàries, per mirar de combatre les flames. Els voluntaris, que s’han quedat sense vacances, asseguren que van tirant gràcies a una combinació d’adrenalina i de sentit del deure pels seus veïns. La pressió sobre els bombers ha ocasionat dubtes sobre la dependència del país d’una força majoritàriament voluntària. Aquesta setmana, i davant la destrucció creixent, el govern ha desplegat les forces armades i ha demanat ajuda als països aliats, com els Estats Units o el Canadà.

El rol de la crisi climàtica

L’emergència climàtica afavoreix onades d’incendis com aquesta

Des d’un primer moment s’ha relacionat aquesta onada d’incendis amb la crisi climàtica. Els científics fa temps que adverteixen que a Austràlia –igual que en tantes altres zones del món– els incendis forestals seran cada cop més freqüents i més intensos a causa dels efectes de l’escalfament global. Pocs països desenvolupats com l’australià són tan vulnerables davant l’emergència climàtica. En aquest cas, el clima canvia perquè s'allarga l’època de calor, i també de sequera, i fa que les temperatures pugin cada cop més. Per tant, la vegetació s'asseca cada vegada més i les zones boscoses estan més que preparades per cremar.

SOS per als coales d'Austràlia, amenaçats pels incendis forestals

Les catastròfiques conseqüències dels incendis han demostrat el fracàs del govern australià per reduir les emissions de diòxid de carboni, tal com s’ha compromès en diverses cimeres internacionals. Malgrat que les emissions continuen creixent, el país, governat per una coalició conservadora, té moltes dificultats per arribar a un consens polític per llançar un paquet de polítiques radicals per mirar d’aturar una situació crítica com el canvi climàtic. Aquestes polítiques estan totalment condicionades per la llarga història minera del país i, sobretot, pel poderós lobi del carbó. 

Copyright The New York Times