El vot negre manté les opcions de Clinton a la Casa Blanca
La demòcrata té molt suport entre els afroamericans, dada clau al Sud
WashingtonFa vuit anys Barack Obama va encarrilar la seva nominació demòcrata a la presidència dels Estats Units gràcies als votants afroamericans i ara Hillary Clinton espera fer el mateix que el seu antic rival. Aquest electorat era clau ahir a les primàries de Carolina del Sud i ho serà també en cinc dels 11 estats -tots del sud- que celebraran comicis el Superdimarts, aquest 1 de març.
Tot i que el seu màxim rival, Bernie Sanders, ha millorat el seu suport entre els votants negres, Clinton és la candidata favorita per a una gran majoria. Per això, al tancament d’aquesta edició totes les enquestes apuntaven a un triomf de l’exsecretària d’estat dels EUA a les primàries d’ahir de Carolina del Sud. Aquest estat celebrava la primera primària en la qual els afroamericans eren la majoria dels votants demòcrates (55%).
Clinton, que s’ha presentat com l’hereva del primer president afroamericà del país, confia que el vot negre li doni l’impuls necessari per distanciar-se clarament del senador de Vermont i guanyar la nominació. Una enquesta recent de la televisió NBC i el diari The Wall Street Journal revela que Clinton obté el suport d’un 68% dels votants negres i Sanders el 21%.
Des de l’inici de les primàries demòcrates, l’ex primera dama dels Estats Units ha buscat la simpatia d’aquest electorat: ha promès continuar amb les polítiques del president Obama i ha presentat una reforma del sistema de justícia penal del país que afecta, sobretot, els joves afroamericans i llatins.
Els Clinton i el vot negre
Tot i així, alguns partidaris de Sanders, com el director de cinema Spike Lee o Michelle Alexander, autora del bestseller The new Jim Crow -que denuncia un empresonament massiu d’afroamericans les últimes dècades-, creuen que Clinton no es mereix el vot dels negres. Alexander, per exemple, en un article a la revista The Nation, posa en relleu el suport de la candidata a la llei contra el crim del 1994 del seu marit, que va perjudicar els joves negres, per explicar per què creu que els seus conciutadans no l’haurien de votar.
Els Clinton, però, han tingut i tenen des de fa molts anys popularitat entre l’electorat afroamericà i els líders d’aquesta comunitat. Malgrat que van preferir Barack Obama el 2008 per la importància històrica de la seva candidatura, aquest suport continua. De fet, a Bill Clinton, quan era a la Casa Blanca, se’l va conèixer com “el primer president negre”. L’escriptora afroamericana Toni Morrison, premi Nobel, li va posar aquest nom perquè considerava que Clinton va viure una infantesa molt semblant a la de molts homes negres. “Clinton té gairebé tots els atributs de la negritud: llar monoparental, pobresa, classe treballadora... toca el saxo i és un noi d’Arkansas a qui li agrada el menjar ràpid de McDonald’s”, va escriure Morrison a la revista The New Yorker el 1998.
A Carolina del Sud, Bill Clinton ha fet campanya per la seva dona enesglésies, cafeteries i universitats per assegurar-ne la victòria. Hillary Clinton, per la seva banda, ha intentat connectar amb els problemes dels afroamericans i ha aconseguit el suport de les mares de negres que en l’últim any i mig van morir a mans de la policia, com Trayvon Martin, Eric Garner i Sandra Bland, i que van provocar una crisi racial al país. “Ens ha demostrat que, per a ella, som importants. Li donem suport perquè ella ens ha donat suport”, va explicar fa uns dies Gwen Carr, la mare de Garner.
Així, per a molts votants afro-americans, ara és el torn de Clinton. Sanders obté un suport més gran entre els joves negres, però tot i així l’exsecretària d’estat és més popular. Si el 2008 Obama va frustrar la seva cursa a la Casa Blanca, aquest cop l’amistat amb el president pot proporcionar-li un vot clau per obtenir la nominació.
