Comença l'operació policial per tancar els refugiats de Mória al nou camp

La majoria s'hi resisteix i manté l'esperança de continuar la seva vida a Europa

La policia grega ha arribat de matinada a les carreteres i els aparcaments on havien acampat milers de refugiats que van quedar-se a la intempèrie amb l'incendi del camp de Mória, per obligar-los a traslladar-se al nou camp. Vuit dies després que les flames engolissin el camp, els agents han despertat les famílies i els han instat a moure's a les noves instal·lacions. Però molts encara tenen l'esperança de poder abandonar l'illa, on porten mesos o anys atrapats, i reprendre d'un cop les seves vides a la Grècia continental o en un altre país europeu. Des que el nou camp, instal·lat en un antic camp de tir, es va obrir dissabte, només hi han anat 1.200 refugiats dels gairebé 13.000 que vivien a Mória. 

"A les cinc de la matinada han vingut per dir-nos que hem d'anar al nou camp. Aquí estem al carrer, però sabem que allò serà un nou Mória i no volem tornar a estar tancats. Volem anar a un lloc on puguem estudiar i treballar i on els nens tinguin un futur", explica en una videotrucada Wakil Ahmad Azimi, un afganès de 28 anys que fa set anys va fugir del seu país per les amenaces dels talibans després que gosés criticar-los en dos llibres. Fa dos anys que espera a Lesbos el permís per entrar a Europa, amb la família del seu oncle: "Dos anys en què he perdut el poc que tenia i que han destrossat la meva vida", confessa. "Mai m'havia imaginat que a Europa hi havia un lloc com Mória, em pensava hi havia democràcia i que aquí podria escriure el que volgués". El seu somni és anar a Alemanya perquè coneix entitats afganeses amb les quals podria treballar, però diu que li aniria bé qualsevol altre país "on pugui viure tranquil".

Dins la zona que ja estava acordonada, els agents han despertat els refugiats que malviuen sota tendes improvisades fetes amb canyes i lones per obligar-los a anar al camp. Metges Sense Fronteres ha denunciat que al matí la policia ha impedit als seus equips accedir a la clínica que havien instal·lat a la zona on s'havia refugiat la gent després de l'incendi. Després d'insistir durant hores davant les autoritats, els cooperants han pogut tornar a treballar, després d'haver atès centenars de casos de traumatismes, dones embarassades, malalts crònics i altres problemes de salut "d'homes, dones i criatures vulnerables que han patit múltiples traumes". MSF reclama que el trasllat es faci sense recórrer a la força i garantint l'accés dels refugiats a assistència mèdica.

De moment, no s'han vist imatges de l'actuació dels antiavalots i les autoritats gregues han apostat per enviar 70 dones policies a convèncer les mares que han d'instal·lar-se al nou campament.

Les instal·lacions tenen capacitat per a unes 8.000 persones, segons el govern grec, però a Lesbos hi malvivien amuntegades unes 13.000, fins que el confinament decretat després dels primers casos de covid-19 al camp va fer la situació insostenible. Les autoritats gregues no ho han admès obertament, però el filat espinós que envolta les noves instal·lacions indica que es tractarà d'un centre tancat. Les noves instal·lacions estan en un lloc de difícil accés per a la premsa i Atenes -que admet que l'operació de trasllat trigarà dies- ha anunciat que enviarà 350 policies a Lesbos per custodiar-les. Fa temps que el govern grec vol construir un centre de detenció, però la resistència de la població i les autoritats locals ho havia impedit.

La situació encara és més terrible amb la pandèmia: 35 dels refugiats que han acceptat instal·lar-se al nou camp han donat positiu en la prova de coronavirus i han estat traslladats a una zona d'aïllament.