El parlament britànic dona llum verda a Theresa May per desfermar el Brexit

LondresAmb una majoria aclaparadora, la cambra dels Comuns acaba de donar llum verda a la llei del Brexit que, un cop hagi completat el seu recorregut per la casa dels Lords, facultarà a la primera ministra britànica, Theresa May, per iniciar formalment el procés de retirada del Regne Unit de la Unió Europea (UE). L'aprovació s'ha produït amb destacats advertiments de les possibles conseqüències econòmiques de la decisió i després que una moció a la totalitat del Partit Nacional Escocès (SNP) que vetava a May els poders per tirar endavant el Brexit, fos refusada per 336 vots a 100. L'objectiu de Downing Street és comunicar als socis europeus en la cimera de primavera dels dies 10 a 12 de març que les negociacions poden obrir-se de forma immediata.

El resultat de la segona i decisiva votació ha estat de 498 diputats a favor del Brexit i 114 en contra. Els 54 del SNP, la majoria dels liberaldemòcrates, els 4 nord-irlandesos del SLDP (laboristes), l’única representant dels Verds i, per part de la principal oposició, 47 de laboristes, han intentat bloquejar, sense èxit, que s'obri el procés.

El més significatiu d’una votació resolta molt abans de començar ha estat la revolta de les quatre desenes llargues de laboristes, una rèplica més, i no gens petita, del terratrèmol polític amb què el resultat del referèndum va sacsejar el partit l’estiu passat. El seu líder, Jeremy Corbyn, acusat durant la campanya del plebiscit de timidesa a favor del 'sí', havia instat tots els seus parlamentaris a votar a favor del govern; tanmateix, havia manifestat amb anterioritat que era incompatible mantenir un càrrec en el seu govern a l’ombra amb el trencament de la disciplina. Tres dels membres del seu equip han renunciat a seguir formant-ne part, dos en la darrera hora.

Sagnia laborista

El Brexit dessagna el laborisme, especialment a les circumscripcions del nord d’Anglaterra, on la pressió del xenòfob i antieuropeu UKIP mossega molt les seves expectatives electorals. Conscient d’aquesta amenaça, Corbyn ha adoptat una postura en aparença inequívoca, però plena d’ambigüitat. El cap de l’oposició ha criticat durament l’anunci de Theresa May de renunciar a seguir pertanyent al mercat únic un cop el Brexit sigui realitat.

Només un diputat conservador, el molt veterà Ken Clarke, ministre ja durant els governs de Margaret Thatcher i John Major, i posteriorment també amb David Cameron, ha desafiat la doctrina oficial del 'no' a la UE sorgida del referèndum del 23 de juny. De fet, Clarke també va ser l’únic 'tory' que va refusar la llei que el 2015 va fer possible la celebració del plebiscit. Ja aleshores considerava una insensatesa sotmetre la qüestió a una consulta popular.

Entre les intervencions més destacades de la jornada d’avui s’ha comptabilitzat la de l’exministre d’Economia de David Cameron, George Osborne. L’exresponsable conservador del Tresor ha criticat la via del Brexit dur triada pel govern, “que ha preferit sacrificar l’ínterès econòmic en benefici del control sobre la immigració i la supremacia dels tribunals de justícia britànics" per sobre de la del sistema judicial comunitari.

En aquest sentit, l’exambaixador del Regne Unit davant de la UE, Ivan Rogers, ha assegurat aquest matí, en una compareixença davant del comitè del Parlament que estudia les conseqüències del Brexit, que la factura per la sortida “podria arribar a entre els 40.000 i 60.000 milions d’euros”. Rogers també ha assegurat la pràctica impossibilitat de negociar un acord de divorci amb la UE en dos anys.

La interpretació del que acaben de viure els Comuns té dues lectures possibles. La primera suggereix que els diputats han acceptat, com no podia ser d’una altra manera, el veredicte de les urnes i s’han limitat a donar a la primera ministra els poders per procedir a ratificar la voluntat popular. La segona, del tot oposada, indica que ses senyories han capgirat com un mitjó el parer que defensaven abans de la votació del darrer mes de juny.

Dels tres quarts de representants que abans del referèndum es pronunciaven a favor de la continuïtat dins de la Unió, han estat menys d’un quart els que han mantingut la posició d’aleshores. Una de les frases més repetides durant els dos dies en què s’ha debatut la telegràfica llei ­–només té 133 paraules, i 43 el nucli central– ha estat: “El poble ha parlat”. Tant era que ho hagués fet enmig d’una campanya en què la demagògia, la desinformació, si no les mentides, el desconeixement exacte sobre l’abast de les conseqüències del Brexit o el racisme latent fossin elements centrals més que no pas la importància dels lligams des de feia quatre dècades amb la UE.

D’altra banda, demà el govern presentarà el 'Llibre blanc del Brexit', en què es desenvoluparan les línies mestres que persegueix Downing Street tant durant el procés de negociació amb la UE com per a la Gran Bretanya que en sorgirà un cop tancats els acords de ruptura. La 'premier' May ja en va fer un esbós en un discurs que va pronunciar a Londres a mitjans de gener.