Conjura de dones per guanyar les eleccions

Monròvia (libèria)Bernice Freeman va decidir convèncer les dones que havien de votar una dona com a presidenta de Libèria quan va veure uns nois que reien i feien mofa amb unes calces que havien tacat amb salsa de tomàquet. Era el mes d’octubre del 2005 i al país africà se celebraven les primeres eleccions després de 15 anys d’una guerra civil espantosa. Els candidats als comicis eren la tecnòcrata Ellen Johnson Sirleaf, formada a Harvard amb experiència de govern, i una colla d’homes, el més destacat dels quals era l’exfutbolista George Weah. Dimecres Libèria torna a les urnes i aquest cop haurà de decidir qui substituirà Sirleaf, l’actual presidenta. Sirleaf té prohibida una tercera reelecció per mandat constitucional. Weah torna a presentar-se i és un dels favorits, juntament amb el vicepresident, Joseph Boaki.

Com moltes de les 1,5 milions de dones de Libèria, Freeman n’havia vist de tots colors i, tot i això, el 2005 no estava preparada per veure com, mentre ella feia campanya a favor de la llavors candidata Sirleaf, aquells joves se’n burlaven. Amb tot, prop d’un 80% de les liberianes van votar per Sirleaf, que es va convertir en la primera presidenta de l’Àfrica, onze anys abans que les partidàries de Hillary Clinton apareguessin amb xapes i enganxines amb el lema I’m with her [Vaig amb ella].

Imaginar una alternativa

La de Libèria és una història d’extrems. És gairebé com si, abans de veure una dona ocupar la presidència, el país hagués hagut d’estimbar-se per un precipici. Les mares van veure com segrestaven, drogaven i obligaven els fills a empunyar les armes. Més del 70% de les liberianes van ser violades, nenes famolenques rosegaven escorça d’arbre per subsistir mentre nens horroritzats eren obligats a presenciar violacions a mares i germanes.

El que va passar a la guerra va destrossar fins a tal punt les dones -que culpaven els homes de les atrocitats que s’hi van cometre- que moltes d’elles van acabar considerant Sirleaf no necessàriament com la millor dels candidats sinó com l’única alternativa a col·locar un home al poder en un país que els homes acabaven d’arrasar.

Masawah Jabateh, que havia vist com la seva filla de tres anys moria de fam, diu que la seva desesperança va quedar amarada d’una fúria cega quan el 2005 va voler evitar que George Weah guanyés. “Aquells homes volen col·locar un nen gran que no sap què es fa a la poltrona? Perquè tornem a estar en guerra? No”, va dir, per decidir: “Votaré la dona”. El 2005 el “Voteu la dona” va ser el lema de la campanya per a les presidencials de Sirleaf. La campanya va començar amb gairebé cap dona inscrita en el cens electoral. Una pila d’homes havien anunciat la seva candidatura, entre ells Weah, guanyador de la Pilota d’Or i del premi al millor jugador de l’any de la FIFA i declarat el millor futbolista africà del segle. A diferència dels seus rivals, Weah no estava esquitxat per cap relació amb els que havien portat Libèria a la ruïna, però no tenia estudis universitaris.

A l’altra banda hi havia Sirleaf, una exministra d’Hisenda empresonada per dissident i amb carrera a l’ONU, el Banc Mundial i l’FMI. Havia passat de ser una víctima d’abusos que s’encongia quan el marit li pegava a ser una buròcrata que perseguia un objectiu que no havia aconseguit mai cap dona: guanyar-se amb el vot popular el dret a dirigir un país africà.

Per als partidaris de Weah no hi havia disputa: ¿una àvia contra una estrella del futbol? “Voleu agafar el nostre país, la nostra criatura i llançar-la en mans d’un futbolista? No ho feu, us ho prego”, exclamava Vabah Gayflor, ministra de Qüestions de Gènere. Suposadament la seva tasca consistia a ajudar les dones i els infants a obtenir accés a la sanitat, als programes d’alimentació a l’escola i a l’assistència contra les violacions, però va decidir redefinir el seu paper per aconseguir que una dona fos elegida presidenta. El problema era que les dones no estaven inscrites al registre de vots i que hi havia molts excombatents de tots els grups armats que s’havien enfrontat a la guerra. Gayflor va quedar horroritzada.

L’activista Etweda Cooper i Gayflor van fer crides des de la ràdio per promoure el vot femení. Les dones van comprar megàfons i van escampar-se pel país. “Dones, oh, dones!” Al final un 51% dels inscrits van ser dones.

Com a ministra, Gayflor no podia afavorir cap candidat ni fer campanya, però als actes Cooper, que no estava obligada a mantenir-se neutra, cridava a les nombroses assistents: “Voteu la dona!”

A l’hora de la veritat hi va haver un duel en segona volta entre el futbolista i l’àvia de 67 anys. Els candidats descartats es van decantar tots, tret d’un, per un futbolista sense estudis. De la mateixa manera que els homes van fer costat a Weah, les dones es van posar al darrere de Sirleaf. D’aquesta manera la segona volta va començar a recordar el 1985, quan els partidaris de Samuel Doe van insinuar el mateix: voteu Doe o tornarà a esclatar la guerra. La diferència és que la tàctica va topar amb una iniciativa. “Vols cervesa? Dona’m el teu carnet de votant i jo te’n compro”. Un grup de dones temptava els joves amb un mètode tradicional, amb la diferència que ara eren les dones les qui tenien els diners i els joves la mercaderia.

“Alguns d’aquells nois eren beneits a més no poder”, recorda Nancy Nagbe, una venedora. Una altra diu que li va prendre el carnet al fill. “Sí, l’hi vaig prendre. I què? El vaig dur al ventre nou mesos”. Gayflor va convidar totes les candidates amb independència del partit, i també les venedores, advocades i tothom que se li va acudir, sempre que no tingués cap cromosoma Y. Les dones es van alçar una a una i es van comprometre a donar suport a Sirleaf, que va quedar aclaparada. “Si fos ploranera ara estaria plorant. M’heu donat una lliçó d’humilitat”, va dir. L’endemà Gayflor va ser interrogada al ministeri. “Agafeu un exfutbolista i li entregueu el nostre país?”, va contraatacar. “Libèria no és cap escola per aprendre!” El 8 de novembre del 2005 el poble de Libèria va anar a les urnes a la segona volta sota l’observació d’uns 230 organismes internacionals. El personal del col·legi permetia a les embarassades i les mares amb criatures posar-se al davant de la cua. Freeman -a qui uns nois havien mostrat unes calces tacades amb tomàquet- i unes quantes dones ho van aprofitar per anar passant nadons a les dones.

Quan la Junta Electoral Nacional va anunciar els resultats, un somriure va il·luminar la cara de Freeman: Sirleaf havia obtingut un 59,4% dels vots enfront del 40,6% de Weah. El 2011 la presidenta va guanyar el Nobel de la pau pel seu compromís en la lluita no violenta i la defensa dels drets de les dones després de la guerra civil.